El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

“Amb diners, carxofes”

Amb la frase que li dona a aquest article, la meua senyora mare defineix en una sola frase el que molta gent sap des de temps ancestrals: Que amb din…

Amb la frase que li dona a aquest article, la meua senyora mare defineix en una sola frase el que molta gent sap des de temps ancestrals: Que amb diners, quasi tot es pot comprar, fins i tot la llibertat després d'haver estat condemnat per la violació a una dona.

Com es pot imaginar qui puga acabar llegint aquestes línies, estic parlant de l'anomenat cas “Dani Alves, exjugador de futbol del Barça i que després d'haver estat jutjat per haver violat una dona.

Al gener de dos mil vint-i-tres, Alves va declarar a Barcelona sobre l'acusació de violació realitzada en la discoteca Sutton a una dona de vint-i-tres anys. Després de la declaració, la jutgessa va decretar presó preventiva sense fiança, basant-se en les proves forenses com per exemple lesions compatibles amb una baralla i líquid seminal.

Al febrer de dos mil vint-i-quatre, celebrat el juí, Alves va ser condemnat per violació a quatre anys i sis mesos de presó. El tribunal va optar per la pena mínima, perquè l'acusat «s'ha mostrat conforme a indemnitzar a la víctima per damunt dels paràmetres habituals en aquesta mena de delictes». I comença la festa de la frase de les carxofes...

Al març del mateix dos mil vint-i-quatre, l'exjugador va sol·licitar llibertat provisional, que va ser concedida sota fiança d'un milió d'euros, el lliurament dels seus dos passaports, espanyol i brasiler i la prohibició d'acostar-se o comunicar-se amb la víctima. Finalment, el vint-i-cinc de març, després de pagar la fiança, va eixir de la presó. Tot i que la Fiscalia ha anunciat recurs a la sentència, ell ja està al carrer.

Per si faltava algun ingredient en aquest pastís la mare de l'agressor va fer públiques unes imatges de la víctima per a donar a conèixer la seua identitat per tal de no se sap molt bé si venjança o fer més mal encara i, fins on sé, també està denunciada per publicar en xarxes les imatges de la víctima.

Com podem comprovar per enèsima vegada, la vida i la llibertat de les dones sempre va en funció de qui es pren la llibertat d'utilitzar els seus cossos al seu desig. Si es tracta de la prostitució violant-les permanentment a canvi d'uns diners que elles no veuen perquè se'ls queden els proxenetes.

O, si com és aquest cas, pel simple plaer de la dominació que implica una violació, pagant, perquè tenen diners, la sentència és menor i a més, amb una elevada indemnització s'ix abans de la presó. Clarament, amb diners carxofes.

I mentre, si deixen la vida de les dones destrossades de per vida, els diners poden fins i tot llavar consciències per a fer-los sentir bé a ells, en pau, com si res haguera passat. Automàticament es converteixen en víctimes mediàtiques ficant en permanent dubte la veu i la versió que hagen donat les víctimes, perquè els mitjans també solen ser còmplices de totes aquestes històries. Ho vam poder comprovar molt bé amb el cas de la violació en grup de Pamplona, també anomenada de La manada on l'advocat dels acusats va visitar tots els platós de televisió i altres mitjans posant en dubte permanent la versió donada per la dona víctima. Complicitat patriarcal i capitalista de la mà.

I, per tant, no importa què li puga passar a la víctima. És, senzillament, un mal col·lateral. El que importa és que se li ha destrossat la vida a un home que potser un futbolista, uns policies, un llaurador o un obrer de la construcció, em dona igual. Elles, i encara més després de la llei del Sols si és sí, sempre ixen perdent.

I, si com és el cas hi ha diners pel mig, encara més, perquè amb diners, carxofes, com molt bé hem vist.