Amb els nervis a flor de pell

Han sigut unes setmanes molt intenses, doncs amb la campanya de Nadal la indústria joguetera multiplica la seua activitat, ja que han de complir amb els més exigents (els xiquets). Però, Ibi ja està acostumada a aquests períodes d'incessant ritme, ja que des de finals del segle XIX, la seua producció es centra en els joguets que fan les delícies de menuts i majors.

I és que, tot va començar amb els Payà, una família de llauners que a més de subministrar als gelaters els recipients necessaris per a l'elaboració dels seus productes, també fabricaven útils per a la llar que venien pels mercats de tota la comarca. Un dia qualsevol, a més dels productes destinats al públic adult, van començar a realitzar platets, tassetes, regadores i altres utensilis en miniatura destinats per als xiquets.

Molt ràpidament, aquestes primeres joguines es van convertir en tot un èxit, la qual cosa suposava una pròspera font d'ingressos. Tant és així, que en 1909 es van presentar com jogueters en l'Exposició Regional Valenciana i van aconseguir una medalla d'or i un diploma meritori.

Així, a partir d'aquesta emprenedora família, la indústria joguetera va anar consolidant-se ràpidament i en 1912 es va fundar oficialment "Payá Germans, S.A.". Encara que, cal esmentar que dos anys abans una altra fàbrica d'Ibi, "Rico S.A.", ja havia iniciat la producció de joguets.

Durant els anys de preguerra, va tenir lloc una brillant etapa per a la fabricació de joguets de llauna. "Payá" i "Rico" es feien competència mútua tant en la qualitat dels productes com en la seua varietat, aconseguint els més de 500 motlles diferents als seus respectius catàlegs de venda durant l'època republicana.

Durant la trista Guerra Civil, es va produir un obligat parèntesi en el qual la indústria va estar totalment parada. També, al llarg dels anys quaranta, a la indústria joguetera li costaria arrencar de nou, a causa de la falta de matèria prima, però, sobretot, perquè la demanda era raquítica, cosa totalment lògica, ja que si no hi havia per menjar, molt menys per comprar joguets, reservats únicament per a les famílies més pudents.

Als anys 50, la situació va millorar substancialment, doncs es recuperava el nivell de renda per capita anterior a la Guerra Civil i arribaven els primeres joguets de plàstic, la qual cosa permetia crear noves fàbriques, contractar maquinària, etc. Tot això va permetre que Ibi s'anés convertint en el gran centre productor de joguets espanyol que és en l'actualitat.

En 1970, a Ibi funcionaven 70 fàbriques del joguet i més de 60 indústries auxiliars (tallers d'injecció de plàstics, indústries del cartró, indústries del transport, etc.) amb el consegüent augment demogràfic que això representa. No obstant, la crisi econòmica mundial produïda per l'increment del preu del petroli, va precipitar una sèrie de problemes que van provocar el tancament d'algunes empreses.

D'altra banda, durant els anys de la deslocalització, algunes jogueteres van provar sort en països com Xina o Índia; però, moltes d'aquestes empreses van tornar a Ibi, donat l'auge que les indústries de joguet estaven tenint allí i la brutal competència en preus i salaris.

Però, malgrat les conjuntures històriques produïdes, Ibi s'ha anat adaptant a totes les situacions, així com a les noves tendències, innovacions i canvis al mercat mundial. D'aquesta manera, la seua capacitat d'adaptar-se a les dificultats és el que li ha permès mantenir l'hegemonia en la fabricació de joguets de qualitat.

Ara només queden unes hores perquè s'inicie una nit màgica per als xiquets, però també pels més majors. És la nit de les joguets, dels regals, de les sorpreses i del carbó! És dia d'emocionar-se i d'estrenar. És dia de recordar la infància i deixar que la seua innocència torne a nosaltres, encara que només siga per un dia.

Espere que hàgeu sigut molt bons i que vos porten, encara que siga temps de crisi, moltes cosetes. I, bé, també espere que porten una miqueta de carbó, però del dolç, ja que ser una miqueta pillets sempre està bé i perquè, encara que dur, està boníssim.

Feliços Reis de tot cor