Amb l'aigua, poques bromes

A tots ens ha passat, en algun moment de les nostres vides, que ens hem defensat d’acusacions que pensàvem ens feien, quan no era així. I molt sovint, fent-ho, érem nosaltres aquells que ens acusàvem, a nosaltres mateixos, d’allò que encara ningú ens havia culpat. Alguna cosa així, sembla, li ha passat al Govern de Toni Francés “et alii”, respecte a la gestió de l’aigua a Alcoi.

Al passat plenari de març el grup municipal del Partit Popular va preguntar per la situació de la captació d’aigua del Molinar després de mesos de sequera evident, es va preguntar així mateix per quin tipus d’aigua està fent-se ús per a l'arruixat dels carrers, i es va demanar que es fera una millor gestió de l’aigua d’Alcoi, planificant un major aprofitament d’aigües depurades per a usos per als quals no es requereix l’ús de la valuosa aigua per a beure i també per millorar el paisatge dels nostres parcs i jardins, especialment els del Centre Històric.

Intencionalitat d’aquestes preguntes i de la proposta al nostre Govern? Informar a la ciutadania de la situació de la captació del Molinar i cercar la millora, tant de l’aprofitament de les nostres aigües com del paisatge de la ciutat. Ni sembrar l’alarma ni desacreditar a qui els fets podrien fer-ho.

Però arribats a aquest punt cal mirar la realitat respecte a l’aigua, sense condicionants partidistes, com es va fer als primers anys de la democràcia. L’any 1982 un titular del Ciudad de Alcoy advertia del descens 6,5 metres del pou del Molinar, segons declaracions del regidor d’aigües del Partit Comunista, Lluís Torró. Era un titular alarmista? Era la realitat, davant la qual el regidor, amb el consens de totes les forces, demanava obrir un segon pou i crear una Mancomunitat de Protecció d’Aigües en l'àmbit intercomarcal, definint el perímetre de protecció, més enllà dels termes municipals, per protegir la conca del Molinar i Serpis.

Quan parlem de la gestió de l’aigua del Molinar no estem parlant sols del principal recurs d’aigua potable de la ciutat d’Alcoi sinó també, i igualment important, de la gestió de les aigües de la conca del riu Serpis. Balafiar l’aigua del Molinar implica que el nostre riu minve el seu cabal i amb això tot el sistema hídric i fins i tot l’ecosistema de ribera de les comarques del Serpis es trobe afectat.

Les campanyes escolars que es fan des del departament de Medi Ambient, per tal d’educar en l’estalvi d’aigua té aquest sentit. L’aigua és un bé limitat, i el fet que malgrat que els pous del Molinar no s’hagen vist encara molt afectats per la darrera sequera, no obsta perquè calga vigilar el seu consum i gestió. A diferència dels dèficits econòmics, els dèficits d’aigua són molt més difícils d’amagar i solucionar.