Anna Climent, presidenta de la Coordinadora d’Estudis Eòlics: “El PAI de Planes de fa 20 anys mai es va publicar al DOGV per tant no té validesa”

La Coordinadora d’Estudis Eòlics de El Comtat lluita ara mateix contra set projectes que al seu parer amenacen el territori. Tres d’aquesta projectes son la col·locació de plantes fotovoltaiques (a Benifallim, Alt Polop i La Canal), altre és la construcció a Benilloba d’una planta de tractament de residus, altra la construcció d’una línia de molt alta tensió que passa per Fageca i Famorca, altra una urbanització a Callosa d’En Sarrià i per últim la que es vol construir també a Planes.

Pregunta. En què treballa ara mateix la Coordinadora?

Resposta. Tenim accions iniciades contra set projectes en aquests moments. Una urbanització a Callosa d’en Sarrià (La Marina) anomenada ‘Anibits margequivir’. Allí volen fer 800 xalets, un hotel i dos camps de golf. Son coses que estan ahí i que pareixien un poc de fa dos dècades. Quan se suposa que hi havia un boom i la solució a tots els problemes era construir i que vingueren els de fora a arreglar-nos els problemes, i això que va anar morint pel seu propi pes, com va passar en la Joia de Planes, sembla que torna.

P. Quins altres temes teniu sobre la taula?

R. La planta de tractament de residus de construcció a Benilloba que està a 1 km del Molí de la Sal. La pregunta ací és important: És Benilloba un node de construcció tan important que necessita tenir ací aquesta planta? Ningú volem cert tipus d’infraestructures, tots volem gaudir de lo bo i és de veres que les coses necessiten infraestructures, però no s’ha posat en Benilloba per eixe motiu. Es posa Benilloba perquè pensen que hi haurà poca oposició i també perqeu hi ha pobles, que segosn quines instàncies els apeteix castigar-los perquè com deia Rajoy “no voten bé”. Aquest projecte no té ni un mes i hem fet ja les al·legacions.

P. Què està mal a aquest projecte?

R. Nosaltres sempre busquem el defectes de forma perquè fan les coses mal i perquè com el trellat no serveix, hem de buscar altres vies. No han seguit el procediment correcte de consulta, no han preguntat als que fiten en la planta quan la llei els obliga a fer-ho. I ací hi ha una altra cosa de les que detectem. Sembla que la llei soles és per a uns, altres se la poden saltar a la torera i no passa res.

P. Quin seria el tercer projecte?

R. Un altre tema és la construcció d’una línia de molt alta tensió que passarà per la Vall de Seta i anirà per Fageca i per Famorca. Açò ve perquè la generació de fotovoltaica en tota la zona d’Alforín, Villena i Albacete és molt elevada, i no saben què fer d’ella. Aleshores necessiten una línia de molta alta tensió que requerirà passar per un enclau xicotet. Aquesta zona sols hauria de tenir els cablejats d’Iberdrola als  peus i pare vosté de comptar, perquè és el que nosaltres necessitem, no? Encara no hem pogut presentar al·legacions perquè encara no ha eixit a informació pública.

P. I el de Planes...

R. Eixe me’l deixe per al final. Altres 3 projectes tenen que veure amb plantes fotovoltaiques. Una planta és Benifallim que ja té la declaració d’impacte ambientla aprovada i passa una línia d’alta tensió propo del Parc Natural de la Font Roja, la Cova Juliana, etc. Aquest és el més avançat de tots els projectes. Per poder parar-lo l’unica manera seria anar a un contenciós.

Després està la planta a La Canal, que a més es planteja d’una manera molt més bucòlica perquè serà agrifotovoltaica. El seu impulsor em va contar la proposta, les plaques estan per damunt dels arbres i aquestes estan monitoritzades i tenen sensors i es mouen en funció de l’ombra o sol que necessite l’arbre. A mi aquest projecte em semblaria bé si el planeta estaguera en les últimes. Jo no vull posar plaques en bancals. Les plaques es tenen que posar en les teulades de les fàbriques i, quan has esgotat totes les teulades, tots els terrenys degradats, totes les coses, i veges que el planeta està mal, aleshores em convenceràs que això fa falta. Però és que la gestió del territori no està basada en el trellat.

P. A què et refereixes?

R. L’ordenació del territori és una assignatura fonamental. Qualseol alcalde o alcaldessa de qualsevol poble ha de triar on posa l’hospital, la depuradora, etc. a banda que hages pogut hertar alguna cosa que no t’agrada. Però quan estem plantejant infraestructures noves, se suposa que tenim que utilitzar arguments del segle XXI.

Els camps d’hivernacles a Andalusia...son fàbriques de tomaques, que no em pareix ni mal ni bé, però no és el que jo vull per al terreny, perquè nosaltres així tenim un bancalet que té un valor i un patrimoni diferent.

El que t’havia dit dels defectes de forma, no és perquè siga això el que a mi em preocupa, sinó que com el trellat no està en la llei, pues jo m’utilitze de la llei per a intentar infondre trellat.

P. I la tercera planta fotovoltaica...

R. Sí, és la de Polop. Es va crear una plataforma en la que nosaltres estem, també la Carrasca i els veïns. No ha avançat, però tampoc ha retrocedit. Alguns ajuntaments, com per exemple Banyeres, van dir: “No, a mi no m’ho poses.” En aquest cas ha d’anar una línia cap al transformador que hi ha en Ibi.

La decisió de per què es fan les coses és o bé perquè vols afavorir a un comprant un terreny o una cosa, o bé perquè perjudicar-lo. Això no és trellat.

P.  Què em diu del projecte de Planes?

R. Bueno, hem descobert que el PAI de Planes que és de fa 20 anys i el que volen utilizar per poder construir la Modern Eco Village, que és el mateix que la Joia de Planes però en mans d’uns noruegs, no ha estat mai publicat al DOGV, per tant no té validesa. El termini de presentar al·legacions acaba aquest 14 d’agost i per supost anem a al·legar açò. En aquella època es veu que hi havia moltíssims PAIs que es plantejaven i, aleshores, per publicar les declaracions anaven amb cert retard. De fet algunes es van publicar anys després d’haver sigut aprovades i d’haver sigut fetes i tal. Però és que aquesta de Planes ni tan sols es van publicar. I han passat 20 anys. Si tu no tens eixa autorització en el DOGV, és com si no la tingueres. Aquest és el primer argument que podriem tenir per anar a tribunals. Jo pense que tan sols amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer dient que no hi ha aigua ja hauria de ser suficient, però sembla que no.

Si ara es torna a fer una declaració d’impacte ambiental no serà tan fàcil. Perquè fa 20 anys no estava encara la zona de protecció del Serpis.

P. Quan parlem dels projectes, què pensen que la població ha d’entendre?

R. Hem d’acceptar que cada terreny i cada espai té unes característiques i, per tant, no pot tindre de tot. També és una qüestió d’educar la població. Anar a treballar a Ibi o a Cocentaina no és mobilitat. La mobilitat és una altra cosa. Manejar-se per dins de la comarca és vertebració del territori.

De fet, una altra de les lluites de la coordinadora, relacionada amb el mosaic mediterrani, es basa un poc en això. Els pobles vivim en un entorn totalment mediterrani. Tu pots anar d’un poble a l’altre a peu. Jo estic ara en Benifallim i puc anar a Planes, a Almudaina i a Catamarrana a peu. Això són dimensions humanes.

P. I això també implica reivindicar la vida als pobles.

R. er descomptat. La majoria de la gent s’avergonyeix de ser de poble. Jo tinc una samarreta que posa “Sóc de poble” perquè m’encanta. Ser de poble hui en dia no vol dir que no sàpies viatjar, que no tingues internet, que no sàpies idiomes o que no conegues el món.Ser de poble és una qualitat de vida. Hem de fer entendre que vivim en el rovell de l’ou a tots els nivells: alimentació, estils de vida, paisatge... Tenim un mosaic agroforestal. Tenim bancals i tenim serra, i això fa que els incendis no siguen tan forts perquè ho tenim combinat. És un paisatge que és bonic i que hem de cuidar.

P. Com es pot protegir eixe mosaic?

R. Pagant per això. Si un llaurador et diu: “A mi no em compensa el bancalet per a les olives”, doncs li dones mil euros i li dius: “Mantín-me’l treballat.” Si després et dona olives o no, això ja és el seu problema. Però que mantinga el bancal treballat. És un bomber d’hivern. Això també són prioritats de govern.

P. Quin paper creus que ha de jugar la societat civil en tot aço?

R. a societat civil és molt important perquè els polítics, al cap i a la fi, són peons. La ideologia és una part, però és molt mínima. La llengua, els immigrants, l’avortament i algunes qüestions són ideològiques i cada partit té una opinió. Però després, si hi ha que pagar la llum, això ho ha de pagar qualsevol alcalde, siga del partit que siga. Si vols donar faena als teus conciutadans, això és una prioritat de qualsevol alcaldia. Això no és ideològic.

La societat és la que estira de l’orella els polítics. Els polítics sempre van a reacció i les lleis sempre són posteriors a l’explosió social del que siga.

Per això, si nosaltres com a societat civil ens quedem al bar fent-nos una cervesa i dient “què mal va el món”, això no pot ser. Fes alguna cosa. Posa’t les piles. Tots tenim un paper en la societat. Queixar-se del que fan els altres quan tu no fas res no em pareix just. És còmode. Cal promoure un oci reivindicatiu.

P. Què és aquest concepte?

R. Jo recorde la meua coordinadora preparant al·legacions fa vint anys, quan jo era vint anys més jove. Teníem ganes d’anar de festa i tal, però dèiem: “Primer és dissabte, venim tots junts, ens ho passem bé reivindicant i lluitant per un futur millor per als nostres fills i després ens n’anem a la discoteca.” Eixa sensació de comunitat, de saber que estàs fent alguna cosa pel teu futur, et fa sentir útil. I això és el que intente transmetre.

Jo els dic als meus alumnes: No sigueu passius. No sigueu consumidors del que vos oferisquen.  TikTok, Facebook i Instagram vos diuen què heu de desitjar, què heu de comprar, què vos ha d’agradar i què heu d’odiar. Teniu opinió pròpia. I una volta que la teniu, actueu en conseqüència. I una volta que actueu en conseqüència, passeu-vos-ho bé, perquè eixe és el camí.

P. I això també té relació amb l’augment dels negacionismes?

R. Sí. La gent està molt dispersa i per això els negacionistes també estan triomfant. Arrepleguen el descontentament. La gent que s’ho creu i que arriba a aquests extrems és gent que ha sigut consumida pels missatges.