"Hi ha molta informació que el que busca es la confrontació, en canvi jo sempre dic que el món funciona perquè hi ha més gent preocupada per cuidar a l’altre que al contrari"
L'activista que va ser una de les fundadores del Col·lectiu 8 de Març assegura que manifestar-se i concentrar-se, en definitiva, comunicar, és innat a l'ésser humà i reflexiona sobre la tribu o col·lectivitat com a recepta per a la felicitat.
Asun Navarro Santos és una activista que porta tota la vida movent temes a la ciutat, coorganitzant: concentracions i manifestacions i portant al Ple de l’Ajuntament temes de gran rellevància social. És coneguda per ser una de les fundadores del Col·lectiu 8 de Març i últimament també ha estat col·laborant en l’organització de concentracions per Palestina, Ucraïna o Veneçuela. Navarro és una pacifista de cap a peus, porta el diàleg per bandera i descarta qualsevol tipus de polarització. Davant els moments que viu la humanitat, conversa sobre Alcoi i els alcoians davant els conflictes i la bel·ligerància.
-Per què és important manifestar-se o concentrar-se?
Comunicar és innat a l’ésser humà. Manifestar-se o concentrar-se, fer xarrades, etc. son les eines que tenim la gent per expressar la nostra manera de pensar d’una forma constructiva i pacífica.
-Creu que fa anys la gent eixia al carrer molt més que ara? Què ha pogut passar per a que s’haja perdut aquest interès?
Als anys 60 o 70, les persones de la meua generació estàvem perseguides per eixir al carrer a manifestar-se, i en canvi, hi havia més concepte de ‘tribu’ i equip. Si li passava alguna cosa a algú de la fàbrica, tots eixien a defensar-lo. Això ha canviat i caldria tenir en compte que si li passa a una altra persona o grup, no vol dir que no et passe a tu. Hi hauria que solidaritzar-se més. Hauríem de funcionar més com una família. Quan a una família hi ha una persona afectada, es fa el possible per ajudar-la. Som éssers socials. L’individualisme ens fa perdre felicitat.
-Hi ha individualisme a la societat actual?
No hi ha que caure tampoc en el pessimisme perquè fixa’t, quan ha passat alguna cosa com la DANA o ara amb l’accident de tren, la societat ha eixit a ajudar. Ningú ha hagut de dir, aneu ací i feu açò. És algo que naix de dins. Així que no hi ha que generalitzar. És com quan es diu que els joves estan perduts, hi ha molts joves aportant molt a la societat.
-Ajudes a organitzar concentracions sobre Palestina o Veneçuela, perquè es posa el focus en aquests conflictes i no altres?
No és cert que es pose sols el focus en aquests conflictes i no en altres. La gent que estem concentrant-se, portem més de 40 anys fent-ho. S’hem concentrat contra l’OTAN, per la cultura de la pau, per totes les guerres que s’han anat donant: Serbia, Líbano, Iraq... últimament també per Ucraïna.
Una cosa que no entenc dels comentaris a xarxes és que ens demanen que fem concentracions per altres guerres o conflictes al món, però realment és una cosa de tots, ells també poden plantejar aquestes concentracions.
Una cosa és clara, sempre que ens concentrem, el focus el posem en el poble, estem de part del poble i dels seus drets. En el cas de Palestina no es pot parlar ni de guerra perquè la superioritat d’Israel i el que està fent és un genocidi i els més afectats son la població civil i els més vulnerables, principalment dones i xiquets.
-Per què de vegades es te una visió sesgada? Falta informació?
Falta estar assabentat d’informació bona. Hi ha molta informació que el que busca es la confrontació, en canvi jo sempre dic que el món funciona perquè hi ha més gent preocupada per cuidar a l’altre que al contrari. Si fos al contrari, estaríem tots matant-se uns a altres. Açò no lleva que no hi haja problemes, però per a resoldre’ls tenim el diàleg.
Ara ens tirem les mans al cap amb Trump, però ell ho ha aprés d’Europa, el continent europeu ha tingut polítiques colonialistes i imperialistes arreu del món.
-Ha permès la desafecció política l’auge de les extremes dretes?
Es possible, però mai hi ha una única causa. Una cosa em crida l’atenció i és que la població sempre està exigint drets però no sempre compleix amb els deures.
-És conscient la gent de que l’extrema dreta exerceix xenofòbia i aporofobia?
És curiós perquè els qui tenen comportament més xenòfobs, més enllà dels polítics, son la gent del poble, quan fa quatre dies els nostres avantpassats havien d’anar a França a fer la vendimia per poder menjar, i vivien allà una gran precarietat. La mateixa que hui els immigrants troben a les faenes a Espanya. Cal tindre memòria històrica. I també analitzar perquè no ens sembla mal que vinga un futbolista d’Àfrica o Marroc però sí una persona que ve a treballar en qualsevol altra feina, això és aporofobia, l’odiem perquè és pobre, no sols perquè vinga de fora.
-Cal alçar la veu davant dels totalitarismes que amenacen la democràcia?
Jo pense que sí, però abans de fer-ho hi hauria que reunir-se per veure que es pot plantejar com alternativa. Per exemple, quan veiem el que Trump vol fer a Groenlandia, hi ha que tenir clar que el gel ens fa falta perquè és aigua i ell vol aprofitar el desgel per a contaminar més el planeta. La línia clara és la defensa del medi ambient. Cal que defensem la idea de que no es pot destruir el planeta en el que vivim.
-Està en risc la democràcia?
Sí, per moltes qüestions. Mira, per exemple, a Espanya, en algunes ciutats on s’han donat manifestacions per Palestina, hi ha persones que han acabat a la presó, amb açò s’atenta contra la llibertat d’expressió.
-Com la defensem?
No sols tenim l’opció de concentrar-se, hi ha moltes accions que poden contribuir. Per exemple, tornem al cas de Palestina. A banda de manifestar-se, poden exercir un boicot, és una cosa que han demanat els propis palestins. Jo no compre al Carrefour ni he anat mai al McDonalds. No comprar en empreses que tenen negocis o interessos o estan situades a Israel, és una manera més de lluitar contra ell d’un amanera pacífica.
La meua consciencia està molt tranquil·la, no compre tampoc res a Amazon, per exemple. Son coses molt personals però que és interessant plantejar-se. Israel intenta llavar-se la cara a Europa amb la participació a Eurovisión, la Volta Ciclista, etc. També cal biocitejar aquestes participacions.
-Què li diries a una persona que té el següent argument: Jo des d’Alcoi no puc fer res per canviar aquella realitat (siga Gaza o la que siga), per què vaig a manifestar-me o boicotejar?
Aquesta és una postura molt còmoda i el que clarament diu és que no vol fer res al respecte. Quan realment es vol fer alguna cosa, es plantegem el què i el com i fas l’acció per xicoteta que siga.
Una altra cosa que no m’agrada gens és quan després d’una concentració, en xarxes la gent critica el nombre de persones que han participat. No hi ha que posar el focus en els que no han anat, sinó en els que sí. Posant el focus en el nombre de persones, caem en el sistema capitalista i no posem el valor on hi ha que posar-lo, en les persones que han anat a dir el que pensen.
-Una de les coses que vau arrancar fa anys per convicció, va ser precisament la celebració del Dia de la Pau...
Sí, Alcoi educa en la pau, en general. Jo he presentat moltes mocions al ple per fomentar aquesta cultura de la pau, i vam començar amb associacions de veïns, gent de Turballos i altres entitats a treballar en els centres educatius per a donar-li visibilitat a aquest dia. Inclús vam estar molt de temps manifestant-se per a exigir que el 0’7 % del PIB es destinara a les poblacions més empobrides del món.