Avantatges de ser un país xicotet

A vegades sembla que, per a ser un país fort i viable, cal ser gran. Però només cal mirar Europa per a veure que no és així. Irlanda, Finlàndia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia o Estònia són països relativament xicotets i ningú posa seriosament en dubte la seua viabilitat.

Per això, quan es parla d’una hipotètica República Valenciana, potser la pregunta no hauria de ser si som “massa xicotets”, sinó si tenim prou població, economia i recursos per a administrar-nos pel nostre compte. I, en principi, els números diuen que sí.

El País Valencià té més de 5,4 milions d’habitants, una població semblant a la d’Irlanda, Finlàndia o Eslovàquia. No estaríem parlant, precisament, d’un microestat.

A més, l’economia valenciana va arribar en 2024 a un PIB d’uns 148.000 milions d’euros. Tenim indústria, agricultura, turisme, tèxtil, calçat, ceràmica, automòbil, alimentació, exportacions i una situació privilegiada a la Mediterrània, amb el Port de València com una de les grans portes comercials d’Europa.

Per tant, una República Valenciana no començaria de zero.

I ací entra també un tema que coneixem massa bé: la infrafinançació valenciana. Des de fa anys, estem entre les autonomies que menys recursos reben per habitant dins del sistema de finançament. És a dir, els valencians hem hagut de pagar sanitat, educació i serveis socials amb menys recursos que altres territoris.

I això també ajuda a explicar una part important del deute acumulat per la Generalitat.

Per tant, convé separar dues coses: una cosa és la riquesa que genera un territori i una altra els diners que finalment té la seua administració per a gestionar-lo.

Què guanyaríem sent un país xicotet?

Una de les principals avantatges seria poder prendre decisions pensant directament en la nostra realitat.

València, Alacant i Castelló tenen problemes i necessitats pròpies. Amb un estat propi, eixes qüestions deixarien de competir amb els interessos de territoris molt diferents i passarien a ser prioritats nacionals.

També podríem tindre una administració més pròxima i més àgil. En un territori de cinc milions d’habitants és més fàcil coordinar institucions, empreses, centres d’estudis i serveis públics.

I hi hauria una cosa molt important: s’acabarien moltes excuses.

Ara és habitual sentir que un problema és culpa de Madrid i que Madrid respon que és culpa de la Generalitat.

Amb un estat valencià, si les coses funcionaren malament, la responsabilitat seria nostra.

I això també és autogovern: més poder per a decidir, però també més responsabilitat.

Una economia pensada des d’ací

Un estat valencià podria decidir la seua fiscalitat, les seues prioritats industrials, quina immigració vol, les inversions en innovació, la política d’atracció d’empreses o l’estratègia dels seus ports i exportacions.

I, sobretot, podria decidir com recapta i com distribueix els seus recursos, sense dependre d’un sistema de finançament que durant anys ha deixat els valencians per davall de la mitjana.

La grandària no ho és tot

Costa defensar que el principal problema d’una hipotètica República Valenciana seria ser massa xicoteta.

El verdader debat seria un altre: seríem capaços de governar-nos millor?

Perquè ser xicotet no garanteix l’èxit, però tampoc condemna al fracàs.

Europa està plena de països xicotets, oberts al món i amb economies competitives.

I potser ahí estaria una de les nostres fortaleses: ser prou xicotets per a governar-nos de prop i prou grans per a tindre una economia diversa, potent i viable.