Benifallim, pioner provincial de l'agricultura regenerativa
Per a que tot funcione de manera natural cal una diversitat de fauna i flora, “a major diversitat, major equilibri”, i afegeix: “Es tracta de tornar la vida al sól”.
Les 22 hectàrees de terra de l'agricultor Miguel Ángel García estan cultivades sota el paraigua d'aquesta manera de cuidar el camp que entén que la propia natura pot regular-se i regenerar-se si s'atén la seua biodiversitat sense tractors ni pesticides.
Observeu la serra. Observeu com els seus arbres i arbustos son capaços de fer fruits sense que hi haja intervenció humana. Què passaria si açò es poguera portar a l’agricultura? A la que ens dona de menjar i ens permet alimentar-nos? Aquest és el plantejament inicial pel que l’agricultor Miguel Àngel García comença a explicar què és l’agricultura regenerativa i com l’aplica als seus camps a Benifallim.
Aquesta entén que el planeta és un sistema viu i intel·ligent que té capacitat per autoregular-se i regenerar-se. Aquesta agricultura el que fa és estudiar i comprendre els sistemes regeneratius dels ecosistemes i les condicions que els afavoreixen. Així produeixen aliments mentre es recolza la biodiversitat i el cicle de l’aigua, i per tant, es respecta també el clima. Un punt molt important a tenir en compte en aquesta emergència climàtica actual.
Per fer-ho possible s’utilitzen estratègies diverses de regeneració del sól, per exemple, mitjançant llombrígols o rehidratant del sól, entre moltes altres.
Els camps de García a Benifallim son els únics de tota la província d’Alacant que son cultivats sota el paraigua d’aquest tipus d’agricultura. El més destacat és que no es treballa el sól. Per exemple, no passa cap tractor a llaurar. I tot té una explicació científica. La part superior del sól és on s’acumulen més nutrients, és més fèrtil. Mentre que les capes inferiors no en tenen tant. Quan un tractor passa i mescla la terra de dalt amb la de baix, es contribueix d’alguna manera a alterar el que de manera natural seria diferent.
Juana Jordà Guijarro, professora titular d’edafologia (l’estudi científic del sól) a la Universitat d’Alacant, ha estat fent un seguiment del sól de García. Ha estudiat la capacitat de retenció d’humitat, la biodiversitat que hi havia, molt semblant a la que hi havia en un bosc, l’orientació determinant per com bufa el vent, i també la capacitat de retenció d’aigua dels sól o la fertilització de les fulles.
La matèria orgànica present a la terra és fonamental, doncs aquesta pot fer que la retenció de l’aigua siga major o menor i que puguen viure microorganismes que ajuden a fixar el nitrogen o que puguen viure fongs adherits a les arrels que permeten captar aigua kilòmetres de distància i nodrir la planta. Al llaurar tota aquest estructura del sól es trenca. Però això no vol dir que mai s’haja de llaurar, doncs dependrà del que necessite cada espai de sól: “És com dos malalts, cadascun pot necessitar tractaments diferents”, explica i afegeix que el millor és que es llaure quant menys millor.
L’agricultor explica que es tracta simplement d’imitar eixe sistema natural en que la biodiversitat és fonamental. Per a que tot funcione de manera natural cal una diversitat de fauna i flora, “a major diversitat, major equilibri”, i afegeix: “es tracta de tornar la vida al sól”.
En aquesta manera d’entendre l’agricultura, cap pesticida ni insecticida té cabuda: “Es tracta de crear vida no de matar-la”, argumenta i afegeix: “A un metre quadrat de sól viu hi ha més microorganismes que éssers humans al món”.
El sól viu permet que es cree un menjar que alimenta, que nutreix i per tant, que té més sabor. Segons explica aquest llauro, hi ha estudis a EEUU que asseguren que els aliments que mengem hui en dia contenen entre un 50 i un 60% de nutrients menys que fa 50 anys.
Però, a més, aquest tipus d’agricultura permet posar en valor el treball de l’agricultor perquè “donem serveis ecosistèmics”, doncs es potencia la vida i la biodiversitat. Un punt que preocupa molt a la Unió Europea, on s’ha perdut el 70% de la biodiversitat des dels anys 90.
I precisament d’ací naix l’origen d’aquesta agricultura. A l’any 2014 es declara la dècada del sól amb l’objectiu que investigadores com Jordà puguen estudiar millor com recuperar el sól en un moment d’elevada desertització. Si el sól es pert, les plantes i arbres no creixen, per tant tampoc l’aliment per a animals ni persones. L'agricultura regenerativa pot ser la solució.
L’agricultura actual està estretament relacionada amb el mercat productiu i el capitalisme. Des de l’ús de maquinària, passant per l’ús de productes químics per evitar plagues, i per suposat, portant-ho al mercat: “Després de la II Guerra Mundial vam crear una dependència del sistema. Aquesta agricultura permet empoderar a l’agricultor fent que cada vegada depenga menys d’aquest”, argumenta Garcia.
El treballador del sól va començar ara fa 11 anys a practicar aquest tipus d’agricultura, i és l’únic reconegut per l’Associació d’Agricultura Regenerativa d’Espanya a tota la província. Abans es dedicava a un sector completament diferent i els seus pares tenien bancals. Açò li va fer observar i plantejar-se la necessitat de posar en valor la tasca al camp: “Tenia que fer alguna cosa per deixar-ho algo millor”. Així i després d’assistir a una xarrada a Beniarrés amb un mestre colombià que va parlar d’aquesta agricultura, va començar a formar-se i fer cursos. Miguel Àngel produeix, embotella i ven directament al client el seu oli. Pots trobar els seus productes a la seua web.