Calderón 1 – Sr. Chinarro 3

El Sr.Chinarro presentava nou disc (ronroneando), encara que va fer un exorcisme de cançons antigues (agraïdes pel públic). Començà un curt discurs esbossant un tímid "bona nit" (es disculpà per no dominar l'idioma; el públic, tot siga dit, tampoc dominava massa l'andalús: igualtat de condicions).

Començaren a sonar les cançons del nou disc, que acusaren l'acromegàlia d'aquesta sala de concerts; enmig d'aquestos nous temes hi hagué ocasió per escoltar algun tema intercalat del Compito (1996).

Sonoritat a banda (un tant defectuosa, per cert), a poc a poc anà escalfant-se l'ambient i empetitint-se la sala... i no fou fins Quiromántico que Luque i Companyia no van fer el Calderón xicotet; és aleshores quan s'encadenaren els seus temes més sonats (i vingué la golejada). Entre olés despatxaren temes de l'àlbum El Fuego amigo (2005; "Amor del montón" coreada pel públic) i d'El Mundo según... (2006; "El lejano oeste" gran tema!), i a partir d'ací "Su mapamundi, gracias", "Sal de la tarta", etc. van decantar la partida davant del Calderón. La màgia del trio tingué un punt màxim amb "0 en gimnasia", els silencis de les cançons ja es podien tocar. El so ja s'arrimava més al públic. Joc fàcil per al trio.

Rematar la faena era cosa dels bisos: el sevillà es reivindicà ell a soletes (i després acompanyat pel baixista), com el veritable poeta/catautor que és.

El marcador era inamovible. 1 a 3, el Sr. Chinarro havia guanyat la partida.

DAVID GALBIS I MATARREDONA

(Sr. Chinarro va actuar al Teatre Calderón d'Alcoi en la nit de dijous 25 de febrer)