El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Carlos Aracil: "Volem un boato compacte i caractetístic de la filà"

Carlos Aracil, a la seua filà / AM
ENTREVISTA

Carlos Aracil serà l'Alferes Moro 2013, ve d'una família llanera de llarga tradició i com no anirà acompanyat per la seua família, que és molt festera. El seu fill Carlos serà cavaller, la seua filla Aranza la favorita i la seua dona, Maria José també participarà en un lloc destacat de l'entrada.

ANDREA MORENO. Com i quan t'inicies en el món de la festa?

CARLOS ARACIL. Quan naisc. Forme part d'una família que ha sigut molt festera tota la vida. Mon pare, el meu avi, el meu besavi i el meu rebesavi. Ja és qüestió de tradició familiar. Mai he estat en cap altra filà que no siga la Llana.

AM. Has format part d'altres càrrecs dins de la filà?

CA. No. He estat en Junta alguns anys, però mai he estat de primer tro o darrer tro. Sempre d'ajudant o de vocal, però cap càrrec especial. Sols vaig fer una esquadra especial coincident amb el centenari de la filà i poc més. La veritat que a mi les esquadres no m'agraden molt. A mi formar i tot això m'agrada, però gaudisc més fent altres coses.

AM. Com va sorgir la idea de ser Alferes Moro de la Llana?

CA. Ací en la Llana els càrrecs van per antiguitat. Dels voluntaris que reuneixen els requisits, sempre són els més antics els que fan els càrrecs. Jo no tenia molt clar fer un càrrec en aquest torn. No tenia pensat fer l'Alferes. Després m'ho vaig repensar i vaig veure que esta era una bona època i una bona edat i esperar-me 14 anys em pillava ja massa major. Es van presentar dos companys més però són més joves i menys antics i m'ho van adjudicar a mi.

AM. Com va reaccionar la família i els amics quan es van assabentar?

CA. La família molt contenta. Tots som molt molt festers. Els ho vaig consultar a ells per suposat, i el dia abans de la elecció i em van dir que avant. Han estat implicats en el procés de treball d'aquestos dos anys. El gran pes l'ha dut la família, en ajuda de la filà. El meu fill, la meua filla i jo som els que ho hem dut avant treballant amb ajuda de la dissenyadora Dori Cantó. Entre nosaltres i el seu home hem anat definint tota la idea del boato. Una vegada la presentem a Junta i la donen per bona, comencen ells també a implicar-se. Així i tot, tota la ideació ha corregut de les nostres mans

AM. I quins serien els trets principals o la filosofia general del boato?

CA. Quan ho vam presentar a la filà teníem dues idees molt clares. Es tracta de l'Alferes Moro, és a dir, que la meitat del recorregut és de nit, això és important. A més, és al final de tot. A eixes hores la gent ja està prou cansada. Aleshores, vam pensar de fer un boato el més curt possible, dins del possible perquè som més de 300 membres en la filà. Fer un boato compacte i molt característic de la filà, que als dissenys es reconega sempre que pertanyen a la filà Llana. Una altra idea auxiliar a esta es un boato on es veurà representació d'elements del desert. Tot serà fàcil de reconèixer.

AM. Ja ens has comentat abans qui serà l'autora dels dissenys

CA. Sí, Dori Cantó ho ha fet tot menys l'esquadra de negres. Carrosses, vestits, anagrames i tot el conjunt. És una reconeguda pintora d'Alcoi que sap treballar molt bé amb els colors. És amiga meua i companya de feina. Això va facilitar molt que ens entenguérem i el procés de creació i ideació fóra molt més fructífer

AM. I l'altre element bàsic d'un boato és la música. De mans de qui anirà?

CA. En la música jo tenia dues coses clares. Una, que la Unió Musical ix tradicionalment acompanyant a l'esquadra de blancs i mai ix en càrrec. Jo volia que la Unió Musical isquera en mi. Són molts anys junts, tenim molta relació. Uns són companys de feina, altres amics que ens coneixem de tota la vida i ho vaig proposar a la Junta Directiva. Vull dir, fer un canvi. Jo quedar-me amb la Unió Musical i que altres isqueren en la esquadra de blancs. Tant la Junta com l'Assemblea ho van acceptar. Les peces musicals no són noves. Són clàssiques i conegudes. Pensem que hi ha ja moltes peces boniques fetes com per a no utilitzar-les. Hem elaborat un guió musical que jo crec que resultarà impactant.

AM. Quin és el teu desig per a estes festes?

CA. Encara que sone a tòpic, gaudir-les i passar-ho bé. També que isca bé l'entrada, que no ploga ni s'haja d'interrompre ni res per l'estil. Que tots els que han col·laborat i participaran al boato tinguen un bon moment per al record. El càrrec no sóc jo. El càrrec és la filà, és ella qui treu el càrrec al carrer i la que primer ha de gaudir amb tot això i estar orgullosa. La foto i l'estètica poden ser molt boniques, però al final el que queda és la satisfacció per que una feina d'anys haja dona els seus fruits i el record d'unió i d'esforç de tots treballant en una mateixa direcció.

AM. Les festes són un món que tampoc s'escapa de la crisi? Els afecta també?

CA. Es nota molt. Per això un dels criteris més presents en tot el procés de feina és que els dissenys foren molt assequibles. Que foren bonics, però molt treballats per a trobar que foren econòmics sense deixar de banda l'estètica. Costa trobar gent que puga eixir en els boatos. Nosaltres anem servits però té les seues dificultats. La festa forma part de la societat. Estem dins pel que també som un sector molt afectat.

AM. I altres temes d'actualitat com els canvis que s'han anunciat en la Diana, quina opinió et mereixen?

CA. Jo ara sóc un càrrec institucional i pense que no dec clavar-me en cap qüestió controvertida ara mateix. Jo tinc la meua opinió pròpia en eixe tema i altres. Jo ara represente a la Llana i ací hi ha tres-centes persones que pensen d'una manera i altres d'altra. No tinc perquè representar en la meua opinió la que puga ser la de tota la filà, perquè no seria veritat. Això va més a càrrec d'un primer tro.