Carlos Pastor (PP): “El govern de Toni Francés ens pren per idiotes, està esgotat i es dedica a fer conferències digitals a Rodes mentre la ciutat està feta pols”

AM: Com valores els dos primers anys de legislatura del PP com a partit principal de l’oposició?

C.P.: Hem donat un pas endavant important com a oposició. Som 8 regidors i hem pogut arribar més lluny. I hem combinat regidors amb experiència política amb gent nova. Però tots molt implicats. Estem fiscalitzant la tasca del govern per intentar que Alcoi avance, però no ha estat possible. El PSOE amb 12 regidors no va fer res, i ara, amb Compromís ha anat pitjor. Com a oposició hem arribat a molta gent, hem xafat carrer i hem fet un gran esforç en les xarxes socials per a arribar a la gent jove

AM: Què li preocupa a la gent?

C.P.: Doncs, principalment, el manteniment de la ciutat, coses com el servei deficient de la brossa o l’estat dels jardins. Hi ha una cosa que Toni Francés no entén. I és que en un govern, el 30% de la seua faena ha de ser acció política, i el 70% restant, gestió. I Francés no gestiona i Alcoi està feta pols.
Nosaltres anem a explicar durant els pròxims dos anys quin projecte tenim per a la ciutat i com anem a fer-ho.

AM: I personalment, què tal vosté?

C.P.: He fet un màster accelerat. Hem aprés a controlar els assumptes que més preocupen a la gent. I com a diputat provincial que sóc, em trobe als dos costats de la balança. A Alacant afronte els problemes de governar, i a Alcoi, els de fer oposició. És una esquizofrènia molt interessant.

AM: I què ens diu del Pacte del Parterre (PSOE + Compromís)?

C.P.: Va cada dia pitjor. Toni Francés va dir quan va perdre les eleccions que havia entés el missatge que li havien llançat els alcoians. I sincerament, no sabem quin és eixe missatge, perquè la ciutat continua igual. Tenim un problema seriós, que és l’esgotament de Toni Francés i dels seus regidors, que són regidors massa temps i estan acomodats i deixen entreveure clarament una supèrbia molt gran que es percep, sobretot, a les comissions informatives, que són reunions privades i no obertes al públic.
Pel que fa a Compromís, és un apèndix del PSOE i estan encantats de la vida, perquè mai en la seua vida s’havien imaginat que governarien. No es nota que governa Compromís, no hi ha canvis, no hi ha projecte cultural, ni industrial. Res.
El govern d’Alcoi està esgotat i només els interessa el món digital, el metavers i fer conferències a Rodes. Els grans contractes (aigua, residus, neteja) estan prorrogats i no ixen endavant. És una evidència que demostra l’esgotament del govern.
Els problemes els venen grans i sempre s’amaguen darrere dels tècnics municipals. Només van avant projectes amb fons europeus. De fet, Francés podria dedicar-se en el futur a gestionar en una empresa projectes europeus. El problema és que han oblidat el que més importa, el dia a dia, el que preocupa a la gent, la gestió.
I insisteixen amb el carril bici, que està molt mal fet, i que provoca accidents contínuament, perquè no queda clar qui cedeix el pas a qui. I el pas del carril bici pels ponts no s’ha resolt i els ciclistes no saben per on anar. A la fi, tot mal acabat i sense solucions.

AM: Què li sembla el nou complex de Rodes?

C.P.: Primer van dir que seria un centre tecnològic, després cultural, després d’oci i ara és un centre de congressos i jornades. Per cert, un centre inacabat. El problema principal de Rodes és la improvisació. Tenim un gran edifici però no s’ha treballat prèviament per a què el volem… i clar, els ha agafat el bou. Una altra pregunta que ens fem és com va a mantindre’s aquest centre. Tampoc sabem quantes empreses van a instal·lar-se, perquè cada dia l’alcalde diu una xifra. Només sabem ara per ara que Rodes genera despesa pública i cap ingrés, i que s’ha quedat com a centre de jornades.

AM: Per què el claim d’‘Alcoi feta pols’?

C.P.: És un reclam molt il·lustratiu que ha calat. La ciutat cau a trossos. I nosaltres volem fer renàixer Alcoi. No hi ha fórmula màgica, només maneres de treballar lògiques i pensar en les persones. És imprescindible gestionar els fons públics per a prioritzar el que és urgent i important. Però abans, cal escoltar a les persones i saber què necessiten. Necessitem saber cap on va Alcoi, plantejar una política industrial clara i decidida, parlar amb l’empresariat, parlar amb la Generalitat Valenciana. Perquè ens consta que en València, Alcoi està contemplat dins del pla estratègic industrial de la Comunitat Valenciana i cal aprofitar-ho. Però el primer és saber què volem i després demanar infraestructures. Ara estem molt ben situats gràcies a l’autovia, a prop de l’aeroport, del port, del món. I prompte molt a prop del nucli ferroviari de mercaderies de Sant Vicent del Raspeig. El problema és que venen empreses demanant 10.000 metres quadrats per a instal·lar-se i no en tenim. I mentre, moltes empreses se’n van, i altres no poden créixer. Per a eixir endavant, a banda de saber què volem, hem de treballar en tres eixos: els serveis públics, el manteniment de la ciutat i el sòl industrial.

AM: Es veu vosté com a alcaldable de nou en dos anys?

C.P.: Si el PP ho decideix així, ho seré. He vingut a treballar per Alcoi. Vull ser i seré alcalde en dos anys. Hi ha un clar canvi de cicle i damunt, estem fent una bona oposició, el govern està esgotat i no es veu res ni nou ni bo en el ‘nou’ PSOE. Després del seu congrés estan els mateixos però dividits en dos bàndols. No hi ha ningú.

AM: Quina és la seua relació amb VOX? Si els necessiten per a governar, comptaran amb ells?

C.P.: El problema de VOX en Alcoi és que els regidors no poden prendre cap decisió. Tot els ve marcat des d’Alacant o Madrid. És un problema seriós per a ells, perquè els qui manen de VOX no saben ni on està Alcoi ni el que necessita la ciutat. Jo espere i desitge no necessitar-los per a governar perquè és millor no dependre de ningú. Però si cal, haurem de negociar amb tots els que vulguen seure amb nosaltres i vulguen trobar punts comuns.

AM: Quina és l’opinió que tenen del PSOE alcoià i el recent congrés?

C.P.: El PSOE en Alcoi s’ha clavat en una guerra que els passarà factura. Al PP, no fa molt, ens va passar una cosa semblant i no vam acabar bé, per això dic que tindran molts problemes. El que espere és que la guerra Zamorano-Toni Francés no afecte a la ciutat. El pitjor que podia passar era que es dividiren. Ja gestionaven malament, ara en dos blocs.
Lorena Zamorano va a intentar ser candidata, i no sabem qui optarà des del costat de Gomicia. I enmig dels dos, Toni Francés, que en teoria no anava a repetir i que es va despenjar de manera inapropiada en la proclamació del director del Campus de la UPV en Alcoi, sense que ningú no el preguntara. No se sap a què juga, però sí sabem que va ser poc respectuós amb el director del Campus sent ell el protagonista eixe dia.

AM: Com és la seua opinió d’Alcoi Sud?

C.P.: Pensem que és la millor opció. L’accés és bo, al costat de l’autovia, i hi ha molts metres. La qüestió és: el govern de Francés vol el millor per a Alcoi? Jo crec que no. No pensen en Alcoi, hi ha massa sectarisme i massa ideologia. Jo em pregunte: què planteja el govern d’Alcoi? Seure a veure la Font Roja i la Mariola els caps de setmana quan tornem a Alcoi a visitar els nostres pares perquè ens hem d’anar a viure fora.
El desenvolupament industrial és l’única solució si no volem ser una ciutat dormitori i envellida.

AM: Carlos, i què fem amb Mazón?

C.P.: És el president del PP i de la Generalitat. Treballa dur dia i nit per la reconstrucció tot i les traves que li posen des del govern central i des del PSPV i Compromís. És lícit demanar la dimissió i que els parega fatal el que fa, però estan tan obsessionats amb matar a Mazón que obliden la reconstrucció, que és el que importa. Mazón ha estat capaç d’aprovar uns pressupostos en contra del PSPV i Compromís que no volien tot i que l’objectiu principal dels comptes era la reconstrucció. Pots ser crític, però cal actuar en el que és important.

AM: Sí, però el que va passar aquell dia de la DANA, quina és la seua opinió?

C.P.: És la major tragèdia de la història de la Comunitat Valenciana. Què hauria canviat si Mazón haguera estat en el CECOPI? El que va passar sobrepassa qualsevol situació i previsió. Davant aquesta situació, el polític no pot decidir l’actuació més immediata.

AM: Parlem de la Rosaleda i els terminis de l’obra.

C.P.: Aquest assumpte va començar malament amb el govern de Peralta, i després malament amb el de Francés. Ens menteixen a la cara. Vam dir que el 30 de juny acabarien i no ha passat. Però és que es veu, és evident que ni de lluny s’acaba en tres setmanes. Ens prenen per idiotes amb la Rosaleda. I el retard té a veure amb l’empresa que va guanyar la licitació i que després va entrar en concurs de creditors. Ara s’inventen qualsevol cosa per a guanyar tres setmanes. Desídia i deixadesa.

AM: I l’Alcoyano?

C.P.: Me n’alegre que un grup d’empreses d’Alcoi se l’haja quedat. No va a ser gens fàcil i em preocupa l’operació financera i qui posa realment els diners de la compra. Hem passat per Ramírez, li vam vendre l’ànima al dimoni per no desaparéixer. Ara hem de confiar, perquè són persones serioses i responsables i que volen al Deportivo. Hem de donar-los suport i traure’s el carnet. La Segona Federació és un pou i hem d’intentar ascendir prompte. M’agrada molt la idea de recuperar el futbol base i que els xiquets d’Alcoi vulguen ser de l’Alcoyano.

AM: Per últim, la famosa ‘peatonalització’.

C.P.: Sembla que volen tornar a començar des del principi. No sabem què van a fer. Els demanem que seuen amb nosaltres per debatre aquest assumpte. Pensem que la solució més fàcil és no tancar mai ni Sant Nicolau, ni Sant Llorenç, ni el País Valencià. La resta, pensem que sí poden ser ‘peatonals’. Les tres vies principals haurien de ser de velocitat limitada, però no tallades. Cal pensar en els veïns i fer les coses bé, perquè no inventem res. A Elx, Benidorm i moltes altres ciutats funciona. Mirem com ho fan.