Carta a la militància del BLOC de Rafa Carbonell

Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

Com bé deveu conéixer la immensa majoria de vosaltres, des de fa désset anys sóc professor de valencià en La Salle d’Alcoi, un centre d’educació concertada. Heu de saber que una particularitat més del meu poble és que, tot i ser una ciutat de més de seixanta mil habitants, té més centres concertats que públics. Caldria tenir-ho en compte. 

Al meu col·legi, a banda de ser professor, tutor i cap de Departament, he estat cap d’estudis de Secundària i representant del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià en el seu comité d’empresa. Sí, perquè l’STEPV ha estat el guanyador de les eleccions sindicals al meu centre, des de sempre, tot i ser concertat.

A La Salle, no només sempre han confiat en mi, fins i tot en llocs de màxima responsabilitat en la gestió educativa, sinó que mai no m’han posat cap problema ni cap impediment a l’hora de defensar les idees de la meua opció política, ni internament en el meu lloc de treball ni públicament quan he format part de les llistes electorals nacionalistes al meu poble (en el meu cas des del 1995).

Tampoc quan els he demanat la possibilitat de gaudir d’un temps d’excedència, en dues etapes diferents (del 2009 fins al 2013, com a regidor de l’Ajuntament d’Alcoi; i des del 2015 fins a hui mateix, com a cap de gabinet del conseller d’Economia Sostenible, i posteriorment, com a portaveu nacional del BLOC).

Si us he de ser sincer, mai de la vida no m’haguera pensat que, després de més de vint-i-cinc anys de militància nacionalista, i de lluitar incansablement, com totes i tots vosaltres, perquè les meues i els meus, perquè nosaltres, arribàrem al govern del nostre país, defensar i representar públicament el meu partit de tota la vida esdevingués incompatible amb el meu lloc de treball de professor de valencià en una escola concertada. Mai.

I és que la “meua” Conselleria d’Educació ha eliminat una línia de primer de Batxillerat del “meu” col·legi, malgrat ser un centre que té les aules plenes d’alumnes, malgrat ser un centre d’una llarga tradició de dècades fent Batxillerat (i BUP-COU anteriors), i, el més greu de tot, malgrat ser un centre considerat —a partir dels resultats de les PAU i dels expedients, dels projectes educatius que duu endavant, etc, i segons els diferents rànquings educatius— dels millors de les comarques del sud i de tot el País Valencià.

Tot plegat, una decisió equivocada des del punt de vista de la gestió, i, al meu parer, a més, un gran error educatiu, si és que realment el que es pretén és potenciar l’excel·lència i la qualitat de l’ensenyament, i no fomentar l’eterna disputa estèril entre el dogma de l’escola pública contra el dogma de la concertada. En la meua opinió, una errada política de conseqüències electorals nefastes per al futur immediat del BLOC i de Compromís a Alcoi.  

Arribats a aquest punt, doncs, vull pensar que no deu ser massa complicat entendre ara el perquè de la incompatibilitat que em genera aquesta situació. I, per tant, he de prioritzar una de les dues lleialtats en contradicció. O bé, renunciar definitivament al meu lloc de treball com a professor i continuar dedicant-me a la política —cosa que aniria en contra de la meua manera d’entendre la dedicació professional en política, en la qual no concep que una persona visca de la política sense tenir una altra faena en algun altre àmbit—; o, per contra, lluitar pel col·legi dels meus fills, de sa mare, dels meus amics, on tinc la meua plaça fixa, i abandonar la política activa.

Com us dic, una qüestió de lleialtats, de coherència i d’honestedat personal.

És per tot açò que us informe que m’incorpore a la meua plaça de professor a partir d’aquest dissabte 1 de juliol del 2017, i que, en conseqüència, a data de 30 de juny, dia en què s’acaba l’excedència, he de deixar la meua responsabilitat en l’Executiva Nacional del BLOC com a portaveu nacional.

Recorde com Joan Francesc Mira, trobe que en el nostre congrés nacional del 2009, ens deia que les persones del BLOC érem la millor gent d’aquest país. La meua experiència d’aquest any ha corroborat una cosa que ja tenia bastant clara: la millor gent del BLOC sou les nostres alcaldesses i els nostres alcaldes, les nostres regidores i els nostres regidors, les persones dels grups i dels col·lectius municipals que formeu la millor base possible per a un projecte polític nacional. No en tingueu cap dubte.

A totes i a tots vosaltres, i a les moltes persones que m’han acompanyat en aquesta experiència política d’”Enfortir el BLOC per a millorar Compromís”, en particular; i a tota la militància, en general, us vull demanar disculpes per si, en algun moment, no he estat a l’alçada de les vostres expectatives; i us vull agrair, de tot cor, tot allò que m’heu aportat i tot el que hem compartit plegats.

Per la meua banda, continuaré, com no podia ser d’un altra manera, amb la meua vocació insubornable de servei a les persones, al meu poble i al meu país. Ara ja, fora d’aquest joc de disputes partidistes.

Una abraçada i visca el País Valencià!

Carta a la militància del BLOC de Rafa Carbonell