Carta als Reis Mags

En primer lloc, voldria disculpar-me amb vostès perquè ja fa uns anys que no els escric la carta. No és que preferisca l’home polit i amb barba que viu al Pol Nord; es podria dir que simplement m’he fet major, la causa del canvi dels somriures nadalencs en cares llargues en moltes persones. Jo, que sempre deia que els alcoians no podem deixar de gaudir mai del Nadal, del nostre Nadal, reconec que la indiferència s’ha apoderat de mi i dels meus pensaments. Per això vull redimir-me i tornar a escriure la carta. No crec que vaja al bando, però supose i espere que a l’Orient ses majestats puguen llegir esta humil carta escrita des de la il·lusió. Allà tenen internet? Són lectors d’ARAMULTIMÈDIA?

Crec que vaig a deixar-me de romanços, que vostès tenen encara moltes cartes per llegir i no voldria acaparar tot el seu temps. Per a mi només vull salut, ser feliç i tindre força per començar a redactar la tesi doctoral en la que estic treballant. Ara bé, per a l’Alcoyano demane:

La permanència en Segona i un final de temporada amb patiment, però tampoc cal passar-se. La salvació al penúltim partit, a casa i contra l’Elx, seria més que fantàstic. I si s’ha d’anar a Almeria a l’últim partit, faré un esforç i viatjaré, sempre que el meu (nostre) desig es complisca.

Que l’afició continue animant com els darrers partits. Hem de fer costat a l’equip, i més en una segona volta que serà molt més exigent que la primera.

Un seient nou que no balle. Sóc conscient de les retallades (i vostès també, i més a Alcoi), però si no s’actua prompte acabarà per trencar-se i no voldria importunar l’Ajuntament o el club, no estic massa segur de qui paga el manteniment dels seients.

Que els jugadors continuen amb el bon ambient que pareix que tenen. Per fer-ho possible, espere que encerten amb els regals que els demanaran d’ací uns dies. Ah, i si Toni Torres no ho ha fet encara, els demane algun reforç per al planter, que tota pedra fa paret.

Una conversió en societat anònima esportiva el menys traumàtica que puga ser, que ja sabem que, a la llarga, estes imposicions federatives, si no es fan bé, solen acabar en un concurs de creditors o descens administratius. Si hi ha un industrial –alcoià o de la contornà, amb duros i trellat– amb la voluntat d’invertir d’una volta per totes, demane a ses majestats que intercedisquen en la mesura de les seues possibilitats.

I ja per finalitzar, aprofitant que la televisió ha tingut a bé posar el primer partit de l’any el dia dels reis, no podrien ajudar una miqueta per que guanyem al Celta i així oblidar d’una vegada per totes el que passà a Múrcia?

Tanque esta carta electrònica desitjant que tinguen un bon viatge per les nostres terres i una bona nit al Preventori. Supose que no es queixaran, ara que tenen l’autovia a l’abast i un recorregut més curt, encara que per vostès això no té importància, que molta gent s’oblida de que són mags.

Atentament,
   
Guillermo.