Cavallers del Cid i Kaimans ja ho tenen tot preparat a Xixona per sorprendre amb les seues capitanies
En l'Entrada participaran unes 1.000 persones
Néstor Sirvent i José Luis Sempere estaran al capdavant del bàndol de la creu, mentre que Roberto Pérez i Alberto Ortuño seran els seus homòlegs en la mitja lluna.
Unes 1.000 persones ja esperen les 18 h d’aquest dissabte 24 d’agost per participar a l’Entrada de Moros i Cristians de Xixona. Les capitanies de Cavallers del Cid i Kaimans seran els moments més representatius de la desfilada.
Els actes de dissabte començaran de bon matí, ja que a les 8 h serà la presentació de bandes i la interpretació de l’Himne de Festes davant de la porta de l’Ajuntament. A continuació, serà la banyà i la sua desenfadada desfilada fins a les 14 h pel centre històric.
A les 18 h. se celebrarà l’Entrada, l’acte central d’aquestes festes que compten amb més de 200 anys d’història i són d’Interés Turístic Provincial. L’ordre del bandol cristià serà Pirates-Marinos, Llauraors, Contrabandistes, La Canyeta i la capitania dels Cavallers del Cid. A continuació, el bandol de la mitja lluna eixirà amb Moros Verds, Marros, Moros Vermells, Moros Grocs i finalitzarà amb la capitania dels Kaimans. Néstor Sirvent i José Luis Sempere estaran al capdavant del bàndol de la creu, mentre que Roberto Pérez i Alberto Ortuño seran els seus homòlegs en la mitja lluna.
Després de les fortes emocions viscudes durant l’Entrada, arriba el diumenge l’ambaixada cristiana amb l’alardo. Previament se celebrarà la Missa a Sant Bartolomé i el posterior ‘Kabileo’. La desfilada nocturna i la retreta tanquen la jornada de diumenge.
El dilluns arriba l'últim dels dies grans i un dels actes més genuïns dels Moros i Cristians de Xixona com és el Jui Sumaríssim del Moro Traidor. Aquest és l’acte més distintiu de les festes de Xixona, ja que només se celebra al municipi terroner. Tot va sorgir en 1919 quan Ximo Cremades Picó, un xixonenc Moro Groc, va decidir canviar-se de bàndol per a formar part de la filà de Els Contrabandistes. Llavors els seus amics van trobar en aquest fet un motiu de burla i crítica alhora. L'escenificació de la història que conté el llibre, representa el judici que li fan a Beny Beny Chimeti que es va enamorar d'una cristiana i va trair als seus revelant-li una entrada secreta a la vila de Xixona, amb el que les tropes cristianes el van assaltar.
Capturat pels seus antics amics aquest és traslladat fins al castell fester on se'l jutja de manera implacable, ja que també se li imputen tots els mals que li han sobrevingut a Xixona en els últims temps. La justícia mahometana és expeditiva i Beny Beny Chimeti és condemnat a mort. El seu enterrament constitueix l'acte més elegant, seriós i emotiu en el qual participen totes les filae del bàndol moro.
Després de la missa en honor a Sant Sebastià i el ‘kabileo’, l’ambaixada torna a donar el triomf a les tropes de la creu. En eixe mateix dilluns, es produeix l’alçament de càrrecs de 2025 i Xixona ja comptarà els dies per a la següent Trilogia Festera.