EL PROJECTE CREATIVE COMMONS PERMET L'ÚS LLIURE D'OBRES AMB EL PERMÍS DE L'AUTOR
Tot i que guarda relació amb altres formes contràries al Copyright (els drets d'autor), Creative Commons (CC) és una corporació americana sense ànim de lucre present arreu del món i que en cap cas demana l'abolició de la propietat intel·lectual, sinó que proposa diverses fórmules per a rebaixar-la. És a dir, que no parlem de descarregar-se música de Coldplay o David Bisbal via internet i sense permisos, sinó que CC fa referència a tot un catàleg creatiu amb els permisos corresponents i llest per a ser usat, segons voluntat de creadors i receptors.
Així, ens permet accedir lliurement i treballar sobre una gran quantitat d'obres, d'oposada naturalesa. Podem trobar llicències CC en l'àmbit acadèmic (recerques universitàries, treballs d'investigació...), composicions musicals o fins i tot fotografia i art visual,, a nivell professional o bé a nivell amateur. Aquestes obres les podem trobar a la xarxa o no, i són fàcils de reconèixer per símbol: les dos C (CC).
Segons defenen a Creative Commons, que a Espanya està representat per la Universitat de Barcelona (que es va incorporar al projecte en 2003), mentre la C de Copyright és un semàfor en roig, la CC de Creative Commons és un semàfor en verd, que convida a compartir i modificar una obra, reservant alguns drets per al seu autor.
El nivell de protecció de l'obra CC pot variar segons estime el seu creador, i va des de l'atribució d'un treball amb el nom i cognoms de la persona que l'ha fet, fins la possibilitat de consultar-lo però no de reproduir-lo, ja siga a fins comercials o no. "I tot això sense haver de demanar permís, perquè el permís ja ha sigut concedit", afirmen a un dels seus vídeos promocionals.
Usuaris i crítics
Entre els usuaris de CC, trobem webs comercials com ara el portal de fotografia Flickr, que permet als seus usuaris penjar imatges per a que qualsevol les descarregue i use, o webs de música i audiovisual, com ara Música Lliure o Jamendo. Els cercadors de Yahoo o Google també permeten cercar documents amb la llicència oberta.
A nivell acadèmic, el Massachusetts Institute of Technology o diverses universitats espanyoles comptem amb programes de Creative Commons. Alguns artistes opten directament per publicar les seues obres en CC, com alguns escriptors o músics. És el cas recent del cantautor de Cocentaina Andeu Valor, que ha penjat el seu primer disc a internet amb llicència CC per a ser escoltat de bades.
Però no to són flors a aquest projecte. N'hi ha qui encara vol més. Com hem dit, CC és només una forma de plantejar alternatives a la protecció convencional dels drets d'autor. Alguns programadors i partidaris de la llibertat total a la xarxa consideren que, a la llarga, és una forma més de protegir la propietat intel·lectual i que això pot significar barreres al traspàs del coneixement. Aquest corrent de pensament defèn l'accés totalment lliure a obres i documen