Es demana que es reduisquen les bretxes de gènere, trencar amb els baixos salaris que permeten cobrar més i poder fer front a la pèrdua de poder adquisitiu, anar a un tabla única de salaris, reducció de la jornada laboral dins del sector i més passos per a combatre la violència contra les dones.
Alcoi ha acollit aquest 28 d'octubre una assemblea per tal d'informar als treballadors sindicats del punt en el que es troben les negociacions amb la patronal i davant l'absència d'aquest, s'ha anunciat que hi haurà mobilitzacions a mitat de novembre.
El sector tèxtil, concretament la confecció, té 11.000 treballadores (dones de manera majoritària), de les que entre un 60 i un 70% se situen al País Valencià, gran part a les comarques de l’Alcoià i el Comtat.
CCOO ha organitzat aquest 28 d’octubre una assemblea a Alcoi per tal d’informar de la situació de les negociacions que porten mesos tenint amb la patronal i de les que han assegurat no avançar. És més, expliquen que l’actitud és d’immobilisme davant les demandes dels sindicats i per aquest motiu s’ha anunciat una mobilització a gran escala i un ‘escenari de conflictivitat’.
Un dels problemes principals de la industria tèxtil és la deslocalització. Encara que es cert que als últims anys algunes de les fàbriques han tornat a territori espanyol, el que sembla que s’ha exportat son les condicions de treball dels països on havien instal·lat les seus. Així ho ha explicat la secretaria general d’Industria de CCOO, Garbiñe Espejo. El secretari general d’Industria del País Valencià, Juan José Picazo també ha argumentat que encara que les empreses van retornar, van portar amb elles les condicions laborals d’aquells països.
Aquest sector, àmpliament feminitzat, encara que a la zona de les comarques centrals una mica menys que a la resta de l’Estat, arreplega altres problemàtiques de desigualtat en quant als salaris d’homes i dones, sous per baix del salari mínim interprofessional i una enorme bretxa salarial o jornades irregulars en quart i quint torns de nit o caps de setmana (quan moltes vegades es treballa gratis o a un cost ínfim).
A més, segons ha explicat Espejo, les condicions laborals son antiquades i releguen a la dona a cobrar com si el seu sou fos un complement per a les famílies, relegant-les a així a èpoques passades en les que havien de tindre el permís de l’home per a poder treballar: “És paradògic que dins del pla de reindustrialització presentat per al Generalitat es presente al sector con un punt estratègic i en canvi les condicions que té son de fa més de 30 anys”. Açò fa que el sector no siga atractiu i que en ocasions siga un treball de pas per a accedir posteriorment a altres feines amb millors condicions.
Dins del sector tèxtil, hi ha més de 150 categories que cobra per baix del salari mínim interprofessional i des de CCOO han volgut donar visibilitat als xantatges que es pateixen per a baixar salaris i ser més competitius.
Davant tota aquesta complexa situació i al no haver arribat a cap acord en cap de les taules de negociació, el sindicat ha anunciat que es convocarà una gran mobilització de la que encara no tenen data. Es demana que es reduisquen les bretxes de gènere, trencar amb els baixos salaris que permeten cobrar més i poder fer front a la pèrdua de poder adquisitiu, anar a un tabla única de salaris, reducció de la jornada laboral dins del sector i més passos per a combatre la violència contra les dones: “Si la patronal segueix sense acord, la segona quinzena de novembre anem a un escenari de mobilitzacions”, conclou contundent Espejo. Per a que la convocatòria nacional siga un èxit, estan organitzant-se assemblees com la que hui s’ha celebrat a Alcoi en altres localitats com Barcelona, així com altres zones del país.