César Alcaraz, portaveu del Consorci de Bombers, ens conta com van lluitar per salvar la Font Roja
El portaveu explica que el paper de la ciutadania en incendis com aquest és fonamental, doncs quasi sempre son els que telefonen a emergències i donen informació clau.
20 minuts va tardar el primer helicòpter a sobrevolar el Parc Natural de la Font Roja i fer una valoració inicial, fonamental per activar els dispositius i recursos necessaris per parar un incendi que va amenaçar una joia natural del País Valencià.
L’incendi d’Ibi el passat estiu va ser un dels que més preocupació va despertar entre la població i també entre els bombers que el van apagar. La mobilització davant un incendi forestal a l’estiu està establerta i planificada de manera prèvia, per entre altres, Protecció Civil. Després es recolzen en diversos procediments d’actuació, d’informació, de comunicacions, de carretera, etc. Tots s’activen de manera paral·lela. Tot es recull al Pla Especial d’Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana. Quan es va rebre l’avís d’incendi a la zona d’ombria de la Font Roja, ràpidament es va activar el despatx automàtic inicial, és a dir, un helicòpter es va dirigir a sobrevolar la zona i valorar la situació i el perill. Aquest mitjà aèri va arribar als 20 minuts de l’avís. Ho narra César Alcaraz, portaveu del Consorci de Bombers, que va ser un dels primers que es va desplaçar al Centre de Comandament Avançat.
El Parc Natural de la Font Roja es va salvar per diversos factors: “La resposta immediata i la quantitat de recursos desplegats van ser claus”, explica i afegeix: “també el destí ens pot donar oportunitats, com va ocórrer quan el foc va arribar al Menjador”, argumenta. “Les condicions meteorològiques no eren les adequades, però tampoc extremes, el que va ajudar a parar l’incendi just ahí, no sense abans evacuar al forestal que es troba vigilant al pic del Menejador”, narra Alcaraz.
El portaveu explica que el paper de la ciutadania en incendis com aquest és fonamental, doncs quasi sempre son els que telefonen a emergències i donen informació: “Aquest és un punt de millora important, conscienciar a la població del seu paper preventiu, no sols per cridar de manera primerenca sense esperar res, sinó també perquè eviten les conductes que poden suposar un risc d'incendi o de propagació”. Alcaraz té clar que la resposta immediata amb una informació certa i objectiva, contribueix a marcar la diferencia de l’evolució d’un incendi: “Per exemple, triar gràcies a eixa informació quin camí elegir per passar amb el camió de bombers, pot suposar 15 o 20 minuts de retard a arribar al lloc necessari”.
Però la prevenció és cosa de tots, de les administracions facilitant recursos, de la població prevenint riscos i donant avisos quan es veu fum i del que es fa a l’hivern: “Quan el risc d’incendi és menor, es pot fer una llavor preventiva de control del mosaic amb els tallafocs necessaris i netejant un poc el sota bosc”, conclou.