"Cinc-cents tres anys baix l'advocació de Mare de Déu del Miracle"
No és la primera vegada que Inés Sánchez recita la Súplica, ja que es va estrenar el 5 de març a una parròquia de Benimaclet. Aquesta experiència li ha servit d'assaig general per a polir la seua interpretació amb l'ajuda de la periodista i actriu amateur, Milagro Sellés, que també va interpretar, fa dècades, la mateixa poesia.
El 19 d'abril és el dia gran de les festes patronals de Cocentaina en honor a la Mare de Déu del Miracle, més coneguda entre els contestans com "la Mareta".
El quadre de la Mareta ha eixit del convent de les clarisses acompanyada pels coloms llançats per a l'ocasió, l'himne d'Espanya i un cor de persones d'edat avançada que cantaven la glòria, encara jove i forta, de la seua patrona.
La història d'aquesta intensa devoció s'inicia el 1520 amb el suposat miracle en què la Mare de Déu va vessar vint-i-set llàgrimes de sang. Miracle del qual, per cert, es va alçar una acta notarial que donava fe, precisament, de la mateixa fe dels contestans.
Un grup de sacrificats membres de la filà Maseros, seguits pel Comte, la Comtessa i el Mossén (en versió infantil), han traslladat la santa imatge, tot seguit, fins a les portes de l'església de Santa Maria, on ha tingut lloc la Súplica, interpretada aquest any per Inés Sánchez, per a qui la Mareta "ho és tot". Exactament les mateixes paraules que ha emprat la presidenta de la Pia Unió, Dolo Franco, per definir què representa la Mareta en la seua vida.
Els versos immortals, que tot bon socarrat se sap de memòria, són obra de Francisco Mahíques i Canet, els quals, tot i no estar escrits en un valencià normatiu, any rere any continuen colpint els cors de tots els contestans i contestanes, que li reten homenatge a la seua "mare celestial" amb llàgrimes (aquestes no de sang) i corejant de forma repetitiva: "Mareta, Mareta, Mareta".
I és que la importància de la Mareta en la vida de Cocentaina ha sigut, i és, cabdal. Al voltant d'aquesta figura llegendària ha nascut una revista, diversos concursos (de cartells, fotografies, dibuixos i redaccions escolars), un programa radiofònic de preguntes i respostes, "Què saps de la Mareta?"; un trofeu de ciclisme, concerts de música (un per cada banda local) i, fins i tot, merchandising entre coixins, caixes de cosir o pins.
No obstant això, la festivitat sempre ha estat envoltada d'una certa polèmica per la presència anual del ja exbisbe d'Alcalà d'Henares, i contestà de naixement, Juan Antonio Reig Pla, famós per criticar, entre altres coses, l'avortament, el divorci i d'haver acusat el "lobby LGBTG" de "no orientar bé la seua sexualitat". Malgrat això, la Mareta mai ha fet distincions entre els seus fidels. Clar que, al cap i a la fi, la Mareta és, solament, un quadre.