Ciutadà, humanista i europeu

Des del dolor d'aquests moments, i des del CAEHA, a més de la seua coneguda bonhomia i capacitat de treball, que tothom reconeixia i estimava, volem destacar en aquests moments l'Adrián Miró universal com a ciutadà, com a humanista i com a europeu.

Ciutadà. Tot i que gran part de la seua vida acadèmica i professional va transcórrer a la Sorbona de París -més de 30 anys-, va estar en contacte amb intel·lectuals i artistes  espanyols que hi passaven (exiliats o d'estudis), i va escorcollar en les millors biblioteques europees, la veritat és que el centre de la seua recerca, l'escenari bàsic de les seus obres, ha estat Alcoi i els seus homes, les seus aportacions culturals, els seus llibres, les seus entitats musicals, etc. I a més, des que va tornar de París, ha participat en totes les activitats culturals alcoianes (concerts, exposicions...); era, en definitva, un habitual assistent. Aquesta quasi monogràfica dedicació, aquest "patriotisme local", sincer i rigorós, cívic, gens xovinista, ha estat un compromís modèlic i exemplar que l'Ajuntament va reconèixer l'any passat, a proposta del CAEHA, al concedir-li el nomenament de fill predilecte de la ciutat. Ciutadà exemplar, doncs.

Humanista. El que el coneixíem des de fa temps sabíem de la seua curiositat universal, dels seus coneixements literaris, de la seua sensibilitat pels autors clàssics i del Renaixement, dels quals va publicar articles i llibres de caràcter capdavanter (edicions de clàssics, trajectòria d'Andreu Sempere...). La seua dedicació al mon de les lletres, el seu mestratge mitjançant els seus estudis, la seua capacitat de síntesis de la cultura humanística de tots els temps, convertiren la figura d'Adrián -sense cap dubte- en la persona més "culta" d'Alcoi (en el sentit més ample i generós de la paraula) i potser la darrera figura que encarnava a Alcoi els sabers universals del Renaixement. L'últim humanista, potser.

Europeu. Coneixia Europa, i estimava Europa com ningú. Però no l'Europa abstracta, ideal, que ningú sap ben bé què es. Ell i Maria Luisa va recórrer amb l'Europa física, el seus paidstges, els seu monuments, les seus biblioteques... Fou europeu de la idea "bona" d'Europa, la progressista, la dels valors, i no de la que està més pendent dels mercats i les finances. Estava encantat amb l'Europa d'Erasme i de Lluís Vives, de Bach i de Monet, de Picasso i de la democràcia. Europeu, doncs, fins el moll de l'ós.

Per al CAEHA fou un privilegi, que mai no agrairem prou, que acceptés la presidència d'honor. Moltes gràcies, Adrián, pels anys que has estat entre nosaltres, per l'exemple de compromís que has ensenyat, pels llibres que ens deixat i pel temps que generosament ens has dedicat.

ÀNGEL BENEITO - FRANCESC XAVIER BLAY
en nom de la Junta Directiva del CAEHA