És l'única residència de majors del poble. Més de 200 persones s'han concentrat a les portes de l'asil per reclamar que no el tanquen ni que facen negoci amb la venda de l'edifici.
És un edifici que es va construir fa més de 100 anys gràcies a la donació altruista d'un veí, qui dona nom a la residència; i el suport de l'Ajuntament, qui va cedir els terrenys. Des de Xixona demanen a les monges que no se'n vagen, però si volen fer-ho, que retornen al poble el que és seu i no es lucren amb un bé que se'ls va donar.
Preocupació a Xixona davant l'anunci de la congregació de les Germanes dels Ancians Desemparats, que han avisat els familiars que tancarà la residència i posarà a la venda l'edifici. Ja s'ha començat a traslladar a alguns dels 70 residents a altres residències que la congregació té a prop, com Alcoi, Villena o Novelda; i la intenció és tancar este estiu.
Una notícia que ha generat molta incertesa al municipi. Per una banda, perquè és l'única residència de majors que tenen; i per altra, perquè va ser un projecte del poble, la senten com a pròpia, i no entenen que ara es puga fer negoci amb ella.
Cal remuntar-se més d'un segle, fa 108 anys, quan va morir un veí de Xixona, Vicente Cabrera, qui va deixar per escrit que una vegada pagat el seu modest funeral, tots els seus béns es destinarien a la construcció d'un centre de majors. I així va ser: l'Ajuntament va posar els terrenys de l'antic cementeri i es va construir l'edifici que es va cedir a la congregació de monges perquè, tal com diu el testament, "tots els majors que no tinguen consol i empar, passen allí els seus últims dies".
Però ara la congregació vol tancar per falta de vocacions i la decisió ha generat una reacció institucional i popular. Tots els grups polítics de l'Ajuntament han signat una declaració en què demanen a les monges que continuen fent la seua tasca i no abandonen Xixona. I, "si han d'abandonar el centre, que retornen al poble de Xixona el que se'ls va cedir fa més d'un segle". I quan part de la corporació (tots menys el PP) han anat a lliurar la declaració a les monges, més de 200 persones s'han concentrat a les portes de la residència en suport de la corporació i reclamant que no tanque l'asil ni es faça negoci en ell.
"No estaria bé que ara es lucraren amb un bé que se'ls va donar de manera altruista" diu l'alcaldessa Isabel López, qui explica que la relació del veïnat amb l'asil és estreta, les associacions sempre s'han bolcat en ella i forma part de la vida del poble, "han tingut suport tots estos anys". A hores d'ara l'edifici encara no s'ha venut i Isabel López confia en poder arribar a un enteniment en una pròxima reunió amb les monges, a qui també han demanat que retornen a la residència als majors que han traslladat.
L'Ajuntament reclama implicació de la Generalitat
En la declaració institucional firmada per tots els partits polítics de l'Ajuntament també reclamen la intervenció i suport de la Generalitat. Isabel López explica que el consistori farà tots els possibles per mantindre la residència, però un Ajuntament no té diners suficients per a fer-se càrrec de la gestió. "Ací ningú podria ser major, perquè els Ajuntaments no podem en tot". Per això, reclamen a la Generalitat que delege les competències i transferisca els diners necessaris.