L'obra signada per Otradanza CulturArts Generalitat barreja salsa, tango i lindy hop en un treballat contemporani. Marta Rosella Gisbert Doménech
La perversió i diversió en formes clandestines poden arribar a acariciar nivells de sensualitat que tan sols la imaginació és capaç de desxifrar. Anys 1918 fins a 1939, període d'entreguerres: crisi de la democràcia liberal, ascens dels feixismes. Sexe, alcohol, carícies. Projectils pacífics que ataquen als sentits, sense passar per les paraules. És el tacte de la dansa oculta. Els quatre ballarins i actors de ‘Clandestino' van arribar a estarrufar la pell del Teatre Calderón el dimarts 31 de maig en el context de la Mostra de Teatre 2016 instaurant la seua pròpia llei sense fre amb un espectacle força suggeridor. A través del concepte de dansa contemporània, els protagonistes es van enroscar en les seues històries compartides a través del tango, el lindy hop i la salsa. Entre els còctels i els balls, una proposta de hip hop marca l'arribada de la policia. La música baixa i també els llums, però a l'interior d'aquell local qualsevol, d'una ciutat qualsevol, amb un nom indefinit, la Gran Guerra de la nova modernitat continua magrejant l'ambient. Modes, avantguardes, cinema sonor, gramòfon, ambicions. Sensualitat ‘interbellum'. ¿Sant i senya? Clandestí...
Marta Rosella Gisbert