Com els crancs!

De vegades, com hui, tinc la sensació que els drets de les dones són com el fet de caminar dels crancs, que van cap enrere.

Quan escoltes a les sis i mitja del matí que un maltractador amb condemna ferma, com ho és el narcisista de qui no vull dir el nom, però que és diputat en el Congrés dels Diputats i Diputades per la formació ultradretana i per València, ha quedat finalista a un concurs de narrativa de l'Ajuntament de València per la igualtat, et salten les alarmes mentals i dubtes, pensant que igual estàs encara mig adormida. Però quan aplegues a llegir la notícia al periòdic de capçalera i veus que és veritat, almenys jo només soc capaç de pensar Estem en una societat malalta. Hem de recordar que l'Ajuntament de València està governat pel PP amb el suport del partit ultradretà i, supose, que això deu influir. I que conste que tinc plena confiança en el personal tècnic i administratiu de l'Ajuntament de València. Però no en tinc cap en el personal polític.

Si a més, també quan obris un altre periòdic et trobes que el Tribunal Suprem de l'Estat Espanyol ha permés a uns pares per ventres de lloguer inscriure a la criatura que han comprat en altre país, al registre civil d'ací, ja és quan directament penses que anem com els crancs...

Des de quan es poden modificar les dades de naixement de les criatures, privant-les així i també del seu dret humà a conéixer els seus orígens?

Des de quan i per a normalitzar la compravenda de criatures es permet blanquejar un negoci que, almenys a l'Estat Espanyol és il·legal?

Des de quan els desitjos de persones que no poden tindre descendència i que, òbviament poden adoptar-ne una de les que estan a les institucions, però que prefereixen explotar reproductivament a dones en situació de vulnerabilitat econòmica, deu primar sobre els drets d'aquestes dones?

Com diu la meua companya, hui em rebenta el cap, amb tant brutalitat institucional cap a les dones i les criatures comprades.

Tinc seixanta anys i en dies com hui, tinc la sensació que no hem avançat gens.

Per què un concurs de narrativa sobre temes d'igualtat ha de blanquejar a un maltractador condemnat en ferm?

Per què els vol negar a les criatures venudes els seus veritables orígens, i això permet a les persones que les han comprat literalment, inscriure'l a un lloc on potser no ha nascut?

De veritat la gran Mafalda tenia molta raó quan deia allò de Que se pare el mundo que yo me bajo, perquè no entenc res. I el que encara és pitjor, cada dia entenc menys.

Sembla que el capitalisme salvatge juntament amb la seua terrible aliança amb el patriarcat està guanyant la partida i que ja només queda el feminisme radical per a plantar-los cara.

I ho fa negant que la prostitució siga un treball i, per tant, demanant la seua abolició. Igualment, també demanant l'abolició de tot allò relacionat amb l'explotació reproductiva de les dones, com ho són els ventres de lloguer i la conseqüent compravenda de criatures. O que la lliure elecció del gènere segons el desig, siga una opció, senzillament perquè esborra a les dones i a les nostres lluites específiques, entre d'altres moltes coses.

De veritat està tot perdut i no queda cap esperança que no estiga dins del feminisme radical que, per cert, s'ha quedat orfe a l'hora de poder votar? I Ho està perquè els partits que venien a regenerar l'esquerra ens han traït a les dones optant i defensant pseudo teories que reforcen el patriarcat i el neoliberalisme de forma clara i explícita.

Segurament serà que no tinc un bon dia, però aquestes dues notícies me l'han acabat d'espatllar i necessitava fer teràpia escrivint com em sent.

Sé que res canviara perquè jo ho escriga. Potser ni tan sols jo m'acabe trobant millor, però hui ho necessitava.