El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Com els crancs?

Fa només uns dies coneixíem el resultat de l'enquesta del CIS per la qual quasi la meitat dels homes creu que, amb l'avanç de la promoció de la igual…

Fa només uns dies coneixíem el resultat de l'enquesta del CIS per la qual quasi la meitat dels homes creu que, amb l'avanç de la promoció de la igualtat entre homes i dones o que amb l'aprovació de lleis com la de protecció contra la violència de gènere, o la d'igualtat efectiva entre dones i homes, ara la discriminació la pateixen ells. El món a l'inrevés....

Fa uns anys, no massa, la figura del neomasclista ja ens va donar pistes de com el sistema patriarcal, que és el sistema d'opressió cap a les dones més antic del món, sanava camuflant i reconvertint per tal d'adequar-se a aquests canvis que sanaven donant. La figura del “pater família de deixar de ser tan autoritari per a ser un poc més tendre, per exemple. O un altre exemple va ser l'aparició dels anomenats homes metrosexuals que, sense renunciar a la seua masculinitat, van saber suavitzar les formes i també l'aspecte físic adaptant part de les eines de bellesa i cura del cos que féiem servir les dones, a les seues rutines.

Però els dos exemples que he ficat, eren més del mateix: reconversió aparent del masclisme més radical que sustenta al patriarcat. "De cara a la galeria semblava que sestava avançant cap a una societat més igualitària i més justa entre dones i homes. I tot dins d'uns paràmetres relativament acceptables, sempre que no es tingueren en compte la contínua sangria de dones assassinades que cada any es donaven.

Però van aparéixer la gent negacionista de la ultradreta i la gent terraplanista de la pseudoesquerra. Els dos extrems. I en mig els drets de les dones i de les criatures. I de nou tot que semblava haver-se aconseguit, va ser qüestionat pels dos extrems de la política de l'Estat Espanyol. I vull insistir: En mig els drets de les dones i de les criatures.

Uns enyoraven el feixisme i la seua estructura social no acceptant les diferències però beneficiant-se dels drets aconseguits, també, per les lluites feministes com el dret al divorci, per exemple. O buscant el retorn a les famílies tradicionals i defensant-les a capa i espasa oblidant amb mala fe, que és precisament en aquest àmbit, el familiar on més sofriment viuen tant les dones com les criatures. I ho és perquè en la privacitat familiar tenen majoritàriament lloc les pitjors agressions i violacions a dones i criatures. Però per a aquesta gentola això sembla no importar gens. El que importa, per a variar, és l'aparença i el reconeixement social.

Altres, els que volien canviar-ho tot i tocar el cel amb un dit, amb l'excusa de donar drets a un col·lectiu minoritari, no van tindre cap problema en legislar en contra de la seguretat i fins i tot els drets de les dones actuant com a cavall de Troia dins del feminisme. Fins i tot intentar esborrar la realitat material de les dones. Perquè en el moment que els desitjos dels homes es converteixen en drets, són drets que van en contra de l'altra meitat de la població: Les dones reals, les que tenim els cromosomes XX fisiològicament parlat.

I així en va, que sembla que donem una passa endavant i dues cap enrere en tot allò que afecta els drets de les dones i les criatures.

Sense negar que s'ha avançat prou, tampoc cal tindre massa intel·ligència per a comprovar que encara queda molta feina per a aconseguir una igualtat real entre dones i homes, biològicament parlant, clar. La resta són desitjos que es poden fer realitat mitjançant disfresses més o menys ridícules. Res més.

Des d'ací i amb tota la ironia possible, donar les gràcies a qui representa aquests extrems per impedir un avanç real en la igualtat entre dones i homes i, per tant, en un major grau de justícia social integral.