Com hem votat en les nostres comarques a la consulta de la llengua?
A les nostres comarques han votat les famílies de 37 col·legis d'infantil i primària, i 26 centres de secundària. Ara caldrà vore com s'aplica el resultat de les votacions en cada curs i cada centre en concret.
A la majoria de centres concertats s'ha votat més al castellà, mentre que als públics les famílies han triat més el valencià. Per municipis també hi ha diferència: els vots al castellà es concentren sobretot en Ibi, i també en molts dels concertats d'Alcoi; mentre que al Comtat no hi ha hagut quasi vots per al castellà.
La conselleria d'educació ha fet públic els resultats de la consulta sobre la llengua base. Ací podeu consultar els diferents documents amb totes les xifres de les votacions per cursos centres. I a les nostres comarques, tot i que el valencià ha sigut la llengua triada de manera majoritària, hi ha molta varietat en el vot.
A l'Alcoià i el Comtat tenim 37 col·legis d'infantil i primària (23 públics i 14 concertats) i 26 centres de secundària (12 públics i 14 concertats). Per norma general, hi ha una tendència dels centres concertats a votar pel castellà, i dels públics a votar pel valencià. Els únics concertats on les famílies s'han decantat pel valencià són Carmelites, Arnauda i Esclaves a Alcoi; el San Francisco d'Asís de Cocentaina; i el Maria Asunta de Castalla. Mentre quasi tots els públics han triat majoritàriament el valencià, excepte els d'Ibi on el castellà ha rebut més vots.
L'aposta pel valencià es difumina a mesura que baixem al sud. Al Comtat, els centres de Cocentaina, Muro i Benilloba han votat de manera massiva al valencià, així com els tres CRA (Centres Rurals) que tenim i que atenen els pobles de la muntanya: L'Encantada per a Planes, l'Alqueria i Benimarfull; el Mariola-Benicadell per a Alfafara, Agres i Gaianes; i el Riu Serpis per a Beniarrés i L'Orxa.
En l'Alcoià tenim més diferència. Castalla, Onil i Tibi s'han decantat clarament pel valencià. Per contra a Ibi, on hi ha 10 centres en total de tots els cicles, s'ha votat majoritàriament castellà excepte a un, l'IES Teixereta. I a Banyeres empat, el valencià ha rebut més vots en el col·legi i l'institut públic; i menys en el concertat.
Per últim tenim Alcoi, on dels 13 centres d'infantil i primària, 7 es decanten pel valencià i 6 pel castellà. Els que han votat més al valencià són els quatre públics i tres concertats: Arnauda, Carmelites i Esclaves. En secundària la mateixa tendència: als públics i als tres concertats ja mencionats, ha guanyat el valencià.
Aplicació dels resultats
Però tot açò tan sols són resultats de la consulta perquè la part important vindrà ara: vore com s'aplica tot açò. Perquè a cap centre s'ha votat de manera unànime a una llengua o, almenys, de manera equilibrada, i caldrà vore com s'organitzen ara els grups per complir la petició de cadascuna de les famílies.
Per exemple, a l'institut de Benilloba, on més vots ha rebut la nostra llengua, en 2n i 3r de l'ESO el valencià ha rebut el 100% dels vots. Però en 1r de l'ESO ha rebut el 90%. Quina serà la llengua base per al 10% que ha triat castellà? Perquè caldrà duplicar aules i professors per a poder oferir educació a estes famílies en la llengua que han triat.
Cap centre ha votat en tots els cursos al 100% per una de les dos llengües. El que més s'apropa, com hem vist, és secundària de Benilloba on dels tres cursos han votat el 100% en dos. Però a totes les comarques són pocs. Entre infantil, primària i secundària de tots els centres tenim més de 400 cursos i vora una vintena han votat al 100% per una llengua (quasi tots pel valencià excepte Nuestra Señora de los Desamparos d'Ibi, on en 4t de primària el 100% dels vots han sigut per al castellà).
També hi ha un grapat de casos, on el resultat ha sigut al 50-50: 1r de l'ESO a les Esclaves, 2n de l'ESO a les Paules d'Alcoi, 3r de primària en Salesians de Joan XXIII, i dos cursos d'infantil al Madre Felicidad Bernabeu d'Ibi.
Però a la resta de cursos les votacions tenen percentatges no equilibrats, on una de les dos llengües ha rebut menys vots i caldrà vore com s'organitzen els grups l'any pròxim.