Com un record d’infantesa, Botifarra

Mai m'havia agradat tant el so de les castanyoles, les danses ballades amb sabates d'espart i la veu d'un cantaor vertader, dels que ha viscut les històries de llauradors valencians a través de iaios desmemoriats que reculen entre records per cantar quatre estrofes d'un romanç. Mai. Criada entre bandúrries i llaüts fent sonant jotes i fandangos, potser la meua joventut em va impedir valorar l'art d'aquelles notes i d'aquell esforç. Sort que un Calderón farcit de joventut, vellesa i edat mitja, però al cap i a la fi farcit de fit a fit, ens va retornar als nostres orígens valencians i alcoians.

Un Calderón, i sobretot, l'artista socarrat de Xàtiva, Pep Gimeno Botifarra, acompanyat per la seua rondalla i per la impecable Unió Musical d'Alcoi, ens van traslladar a carrers estrets i empolsegats, festes de poble, flaire de menjars casolans i fins i tot vetlatoris. Botifarra, amb la seua gràcia i curiositat per tot, va fer menció de totes les dites i refranys tradicionals que se li van passar pel cap, des d'aquelles que parlen dels habitants dels nostres pobles veïns fins les que juguen amb els mesos i les temporades de l'any. La costum de dir-li a la capital de la Costera "Aixàtiva" va eixir a col·lació, així com històries banals de ties i tios que es van obrir lloc entre les rialles del públic.

Entre refrany i refrany, Botifarra va cantar les cançons populars que ha anat recuperant d'entre pobles com Aielo de Malferit, Canals, Senyera, Xàtiva i Genovès. La seua veu va ressonar en aquell teatre, que tot i ser el més gran d'Alcoi, semblava haver-se quedat petit per aquell esdeveniment. La banda ens portà a deixar de costat la música de marxes mores i cristianes que solem atribuir-li i es va fusionar amb la majestuosa veu del cantaor, que va reaparèixer d'entre els aplaudiments per parlar-nos d'una Teresa que els alcoians i Ovidi Montllor coneixem molt bé. Era cançó obligada. Aquella Teresa educava com ara ho fa la música tradicional valenciana, que ens recorda qui som i qui serem.

La unió fa la força, i la suma de la música de la banda, la gràcia de la presentadora Amàlia Garrigós, la tradició de Botifarra, la professionalitat de la rondalla i les danses de balladors de la comarca, van tindre com a resultat l'augment del nostre sentiment de pertànyer a una història, que amb variants entre comarques, pobles i barris, és la mateixa. La història d'un poble treballador, positiu i motivat per la pau i la unitat.

Com un record d'infantesa, sempre et recordarem, a tu, Botifarra.

Núria Agulló Jordà. Periodista