El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

"Conèixer altres mons ens ajuda a valorar i estimar i cuidar millor el planeta Terra"

La científica ha explicat que als 15 anys va descobrir que li agradava la geologia amb el moviment de les plaques tectòniques de la terra i poc després li va fascinar l’astronomia.

Laura M. Parro es va presentar al 2021 a les proves per a ser astronauta de l'Agència Espacial Europea (ESA), va quedar entre les finalistes. Ella és geòloga planetaria, participa a missions de la NASA i la ESA, és professora de la Universitat d'Alacant; i aquest 13 de febrer ha estat al CEIP El Romeral amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència.

Laura M. Parro és geòloga planetària i treballa actualment com investigadora i professora a a la Universitat d’Alacant. Actualment les seues investigacions se centren en l’estudi d’asteroides potencialment perillosos, és a dir, aquells que per la proximitat a la terra i pel seu tamany, podrien en un futur impactar contra la terra i ser perillosos a nivell regional o global.

Parro està actualment també immersa en dos missions científiques espacials: la missió Dark de la NASA (desviació d’un asteroide) i la missió ELA amb l’Agència Espacial Europea (que busca conèixer el moviment generat amb la col·lisió provocada a la missió Dark).

La científica ha estat aquest 13 de febrer al CEIP El Romeral amb l’alumnat de 5é i 6é de primària en una xarrada organitzada des de l’AMPA i que tenia com objectiu incentivar les vocacions científiques, especialment entre les xiquetes en el Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Els xiquets i xiquetes han pogut escoltar de primera mà l’experiència de Parro, que molt probablement ha passat a ser un referent per ells i elles. Sobre els referents precisament, va parlar amb Ara Multimèdia: “Quan jo era xicoteta no coneixia a Valentina Teriskova o Marie Curie, esta segona sí que ja quan era més adulta es va convertir en un referent”, assegura, i afegeix: “els meus referents eren els que jo veia en la televisió i eren tot homes, de fet hi havia gent que es ficava en mi perque jo mostrava uns interessos que no eren habituals en una xiqueta i em deien que el que volia fer era més de xics”.

A l’inici de les xarrades a escolars, M.Parro pregunta que volen ser de majors: “Vull saber si els xics seguixen volent ser futbolistes i les xiquetes veterinàries o professores. Encara està molt sesgat malgrat que hem avançat molt” i recorda que “abans hi havia molt poques científiques perque no hi havia referents”.



La científica ha explicat que als 15 anys va descobrir que li agradava la geologia amb el moviment de les plaques tectòniques de la terra i poc després li va fascinar l’astronomia. Quan va preguntar al seu professor si hi havia alguna cosa que aglutinara aquelles dos passions, va tindre clar que volia ser geòloga planetari. Encara que no sabia massa bé quin camí seguiria.

En 2021, Laura va ser una de les 100 candidates triades per a fer les proves d’astronauta a l’Agència Espacial Europea (s’havien presentat més de 22.000 persones). Finalment, van eixir dos espanyols, encara que ella no va ser l’afortunada.

“Valentina és un gran referent, jo estic lluny d’ella encara, però també m’agrada transmetre que qualsevol pot ser astronauta”, afirma. Al final els requisits no son tan estranys. “Es busca que sigues pilot d’aviació o científica, que estigues el més saludable possible, no ser una super dona ni esportista d’elit però que l’anàlisis de sang isca bé i estigues mínimament en forma. En el meu cas tenia un màster en ciències i també el doctorat. I tal vegada el que més van valorar va ser la meua carta de motivació”, narra la que porta tota la vida desitjant ser astronauta.

CUIDAR EL PLANETA TERRA
Hi ha moltes persones que asseguren no entendre perque es destinen tants diners a l’exploració espacial amb la de problemes i temes per resoldre que hi ha al planeta Terra. La geòloga explica que no es busca viure en altres planetes, sino des de la curiositat pel descobriment, innat a l’ésser humà, conèixer que hi ha fora: “Conèixer altres planetes en profunditat, ajuda moltíssim a valorar molt més el nostre món, entendre la riquesa que conté, veure lo complicat i quasi impossible que pot resultar viure fora i per tant, valorar més aquest planeta i voler cuidar-lo i estimar-lo”. Aquesta aposta científica per a viatjar a altres mons, afirma, també ha permés que s’avance. Per exemple, el velcro és un invent que pretenia resoldre el tema de que els objectes volaren dins de les naus espacials, i va acabar aplicant-se al dia a dia a la Terra. El microones es va provar per primera vegada a l’espai, i com aquests exemples, molts altres.

La gratificació d’eixir de contextos molt especialitzats i científics passa per aquestes xarrades a l’escola, explica Parro, que assegura que els xiquets i xiquetes sorprenen amb les seues preguntes curioses (Pot nevar a Mart?, li ha preguntat un alumne curiós) i també per la capacitat d’aprendre que tenen i el que valoren la visita d’algú com ella.

De segur, més d’un aquesta nit somia en Mart, planeta molt conegut per aquesta científica, un asteroide i un casc d’astronauta amb el que poder visitar mons desconeguts.