Gràcies a esta xicoteta i a la vegada tan gran comparsa i a la meua família allà dins integrada, he aprés a admirar, a adorar i a sentir les festes com a part imprescindible de la meua vida. No és fàcil compaginar la vida de festera en la de músic, son dos maneres molt diferents de viure eixa setmana que canvia per complet el ritme de vida ontinyentí, però amb 14 anys traus les forces d’on siga per a exprimir al màxim cadascun dels moments que et proporcionen aquests dos camins.
En el moment en el que vaig guardar (temporalment) el meu traje d’Almogàver, em vaig adonar que només em quedava una opció per a viure les festes, i eixa era canviar el traje roig per una camisa blanca, l’esquadra per 100 companys i la llança pel clarinet. Amb una nova armadura, un nou batalló i el clarinet com a arma saps que els papers canvien. Ja no eres tu una de els que s’emociona sentint Ximo a la plaça de l’ajuntament el dia de l’entrada de bandes, sinó que tu eres una de les responsables que fa que això pase. Si et pares a pensar-ho be, son moltes les analogies que uneixen aquests mons tan diferents i dependents al mateix temps,i per això crec que m’agraden tant les dos.
És increïble començar l’entrada fen de cabo, o simplement formant part d’una esquadra, però a mi segueix emocionant-me quan la meua gran banda, La Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, darrere del Capità o del Ambaixador i el Banderer espera nerviosa les tres “platillaes” del percussionista per a començar a complir segurament un dels majors somnis d’eixe càrrec que va damunt de la carrossa i omplir l’Avinguda Almaig i Daniel Gil de música, alegria i emocions. Perquè no s’ enganyem, eixe és el cim que aspirem a coronar tots els que toquem música festera, fer d’un dels majors plaers de la nostra vida partícips als demés. I per això crec que seria important que la gent apreciara eixe esforç que fan totes les societats musicals d’Ontinyent per a estar a l’altura de les festes d’una gran ciutat. Perquè tot allò que la gent escolta des de les tribunes es el fruit d’una gran educació, d’hores d’assajos i molta devoció per una celebració que cada dia és més gran. La música i la festa es compenetren al 100%, probablement cap dels dos seria el mateix sense l’altra part, ja que és segur que la festa no lluiria tant sense la nostra música, i a la inversa no s’hagueren creat compositors grandíssims del nostre propi poble que fan que els moros i cristians d’Ontinyent cada vegada siguen més reconeguts a la resta d’Espanya i del món.
Diuen que allò important no és com vius les festes, si no que les visques d’alguna manera, i gràcies a la música mai he deixat de sentir-me part activa de la setmana més gran de la nostra ciutat. És cert que ja fa uns anys que no visc eixa setmana com a festera, però de moment seguiré acompanyant a la que mai deixarà de ser la gran conqueridora de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, La Música.
SAMANTHA SANCHIS VIDAL
membre de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent
Més informació
Aquest article format part del suplement especial d'ARAMULTIMÈDIA amb motiu de les festes d'Ontinyent de 2011