El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Coses que caldria recuperar

L’esser humà té una tendència per descobrir coses noves. De ben menuts tenim una especie d’afició antropològica, de voler saber d’on venim, què fem i…

L’esser humà té una tendència per descobrir coses noves. De ben menuts tenim una especie d’afició antropològica, de voler saber d’on venim, què fem i on anem. La curiositat de saber que hem sigut, que feien els nostres avantpassats, potser ens dona alguna idea del que som ara. Però sembla que, especialment, ens dona una perspectiva d’on podem anar.

Des que era xiquet i d’adolescent, sempre m’han encantat les històries i costums passades que sentia contar a persones majors. A finals del anys 40, recorde al ti Ramon Briet, el Suso, (besavi del nostre cantant Andreu Valor) les «batalletes» que ens contava durant les seves visites diàries de jubilat que feia a la foneria on jo treballava. No em cansava bocabadat d’escoltar-lo. Una de les coses que deia era les corregudes de bous que feien a primeries de segle XX al pati d’armes del Palau Comtal de Cocentaina. En una d’elles, el torero no hi havia forma d’acabar la feina perquè no aconseguia que el toro doblara les potes malgrat les diferents furgades que li havia fet amb el sabre. El públic assistent, possiblement inquiet perquè s’arribara al final, va començar a cridar mig de broma i mig seriosament: «!pel florí, pel florí¡». El torero, també amb les seves ganes d’acabar, va respondre la petició del respectable posant-se a la part de darrere del bou i estacant-li l’espasa pel florí.

Anècdota que ens mostra com els nostres avantpassats es divertien; una cosa que ara, almenys a mi, em causa agonia. Però, vull enllaçar-ho en el context de l'època amb altres detalls que m’he trobat escorcollant llibres d’actes de sessions municipals. Són espectacles que els municipis promocionaven als segles XVII i XVIII. Una cosa que podem veure als llibres de sessions. D’això faré uns comentaris.

Pareix ser que tots els anys, per honorar al patró Sant Hipòlit i la festivitat del Corpus, és corrien bous, un costum que sembla va durar fins primeries del segle XX. Els bous eren proporcionats pel que abastia de carn la Vila, i això formava part de les condicions de la subhasta. Cal dir que les subhastes d’aquestes activitats comercials, estaven gravades per cobrir despeses de festes o altres necessitats locals. Les licitacions de la Fira de Cocentaina que feien per a jocs d’atzar, casetes de fira, etc., anaven destinades a les despeses de la Vila. En aquell moment els beneficis estaven destinats a l’engrandiment de l’Església i construcció del campanar de la parròquia de Sta. Maria.

Les actes de sessions mostren fets que són una important font  per construir la història local. El Consell del dia 3 d’octubre de 1694 em vaig trobar un detall sobre l’ús que feien dels Gegants en la festa. No cal dir, que a l’Antiga Corona d’Aragó els Nanos i Gegants  sempre han format part de qualsevol manifestació festiva. Entre altres coses, citaven que els gegants que treien al Corpus estaven molt vells i calia fer una bona reparació. Es gastaven a la processó del Corpus i les  huitaves. La figura dels Nanos i Gegants també s’han mostrat al nostre costumari en festes de barris i encapçalant passa-carrers i cavalcades.

 

 

En aquest sentit, no podem obviar l’aportació que ha fet Joan Amades en el seu «Costumari Català». Allí manifesta aquest autor ser un gran especialista amb el tema costumista i les seves arrels, que moltes d’elles són precristianes. Doncs bé, en aquella sessió els Majordoms de la confraria del Stsim. Sagrament de Cocentaina deien: «que a tots vostès és notori que els Gegans que estan per el dia del Corpus, estan tan indesens y deruhits que més és vergoña que altra cosa el traurelos a ballar». Demanaven que es determine vestir-los i reparar-los per a traure’ls a la processó. A més, afigen que el Penó de la Confraria estava en molt mal estat i es proposa,  «Si tenien per bé que es fasa un pendó y les dihut lliures dels marchs del present any serviran per ajuda del pendó y els proposants pagaran de sos propis tota la festa y no cobraran los marchs que són dihuit lliures com lo de més que costarà el pendó, eo la roba frangia o pague la Vila». Més explícits no poden ser. I acaba l’acta així: «Y tots unànimes y concordes, et nemine discrepante, votaren y determinaren que, supuesto los majordoms donen les dihuit lliures dels marchs, que la present vila pague lo de mes y es faça un penó de tota satisfacció y es gaste lo que convinga, de quibus...»

Recordem que estem parlant, de l’any 1694 quan estaven encara amb l’administració monàrquica de la dinastia d’Àustria. Però, deu  anys més tard, en una sessió del 18 de febrer de 1704, torna a parlar-se dels gegants: «"foch proposat per dit síndich, que els buchs dels gagans [l'armasó principal que aguanta el gegant] se an demulit y desfet mols anys ha, y els majorals del santisim sacrament se obliguen a insistir aquells com se tornen a fer dits buchs. Y tots unànimes y conformes determinaren que els señors jurats disponguen y fasen dits buchs y que cada un any visten dits gegans y es ballen per la present vila en la octava del Corpus."

Pareix ser que no fou molt encertada la reparació que feren el 1694. Sembla  ser que ara els gegants no estaven utilitzables i a més, estàvem en un altra situació. Ara està la monarquia borbònica des del 1700 i en una Guerra de Successió, tot i que ací en aquell moment encara no havia arribat. Però el més important d’aquell moment és que encara no s’havia implantat el Decret de Nova Planta i el govern municipal era d'administració foral.

He exposat dos fets històrics de la nostra cultura valenciana: la dels Nanos i Gegants i les corregudes de bous. Totes dues les venim arrossegant des de l’època medieval basant-nos amb fonts documentals i orals. També vull fer unes consideracions que envolten els fets, concretament per la traumàtica situació política que va suposar el Decret de Nova Planta. Està clar que la situació economia de la casa de la Vila i la resta de cocentainers van quedar totalment ofegats per la Nova Planta. Per tant, hi haurien certes dificultats per restaurar els bucs i vestits dels gegants. Això sense comptar que la nova administració política no permetia ningun culte a cap tradició local. Totes quedarien eliminades pels nous caporals tractant-se d’uns símbols estranys pels nous mandataris.

Quant a les corregudes de bous, no cal dir que els borbons donaren suport als bous donant-li un caràcter cultural artístic i nacionalista espanyol.

Finalment, propose que cadascú manifeste la seva opció de quina cosa de les dues havíem de recuperar els contestans per el seu poble: els bous o els Nanos i Gegants. S’imagineu els titulars dels mitjans d’informació? «Cocentaina recupera els gegants que van desaparèixer pel Decret de Nova Planta». Si; és un títol molt llarg; però, podia acurtar-se. Cal recuperar la memòria sí; però, la que tinga més trellat i la que més ens identifica.