" La llum, la música, el text... Tot és molt comprensible, fàcil de digerir i agradable de saborejar. Sens dubte, Darwin ha estat una de les millors funcions de la Mostra perquè ha complert en escena. Seguint el diàleg dels seus protagonistes, el resultat d'una perfecta barreja entre atzar i disseny que ha permés al públic treure la conclusió evident "d'èxit"" Marta Rosella Gisbert, periodista
La paraula "ciència" és propensa a insuflar una mica de respecte en l'organisme, amb perill de provocar urticària, en algunes espècies. Fins que, un bon dia, descobreixes un text tan magistral com el de la peça teatral Darwin, escrit pel dramaturg i zoòleg anglés Craig Baxter i traduït per J.V. Martínez Luciano, presentat divendres al Teatre Principal, i aquestes premises deixen de ser vàlides.
Charles Darwin, en l'expressiva veu de Juli Cantó, baixa del pedestal i s'escapa d'entre les págines infinites dels llibres per mostrar-se al públic com una persona entranyable i propera, de carn i os. La peça es basa en el diàleg per correspondència que el naturalista va mantenir amb el seu amic, el botànic nord-americà Asa Gray -Enric Juezas, en aquest cas-, i les seues discrepàncies sobre la teoria de les espècies. La direcció escènica, a càrrec d'Imma Sancho, fa brollar una atmosfera molt agradable des del començament. Ens acomodem.
"L'home i el mosquit tenen el mateix dilema" (Darwin). La llum, la música, el text... Tot és molt comprensible, fàcil de digerir i agradable de saborejar. Sens dubte, Darwin ha estat una de les millors funcions de la Mostra perquè ha complert en escena. Seguint el diàleg dels seus protagonistes, el resultat d'una perfecta barreja entre atzar i disseny que ha permés al públic treure la conclusió evident "d'èxit".
Marta Rosella Gisbert, periodista