De carros i festes

En un episodi de Els Simpson, el cap de família, Homer criticava el desastrós inici de lliga de l'equip local de beisbol i manifestava la seua intenció de no assistir a cap partit més. Uns mesos després, els Isòtops, es proclama campió després d'una ratxa triomfal. El sr. Simpson, com probablement recordarà el públic lector, no tardà ni un segon a celebrar-ho com un fidel seguidor qualsevol. Aquest exemple il·lustra a la perfecció el que es coneix popularment com "apuntar-se al carro", i a Alcoi en tenim dos exemples ben propers.

El Reial Madrid. El Collao pràcticament ple de gom a gom, grada supletòria inclosa, una situació conjuntural que és difícil que es torne a repetir durant la temporada. Al contrari que va passar a la eliminatòria vers l'Atlético de Madrid, o estic molt equivocat o no s'han realitzat els nous abonaments que es preveien. Al partit del dissabte vaig notar un lleuger increment de l'assistència de públic, sobretot a lateral i Gol A, que no serà suficient per tornar a donar-li al camp un millor aspecte. És veritat que l'encontre del Constància no era el millor exemple per mesurar aquest impacte (el temps i l'horari no acompanyaven), però les sensacions no són, en la meua opinió, massa optimistes. Tornant a la situació de l'Atlético, recorde que al sector de lateral van posar les entrades a 15 euros per als abonats, un preu que, sumat a un carnet econòmicament assequible provocà un autèntic allau de nous socis, perquè aquesta era l'única forma d'assegurar-se l'entrada. És veritat que el context esportiu i econòmic era ben diferent: una eliminatòria a partit únic sempre arrastra més gent, i no podem oblidar que a l'any 2005 no existia la paraula crisi.

Crec que no estic molt allunyat de la realitat si dic que, el dimecres, hi havia almenys tanta gent madridista (només madridista) com alcoianista. És el que sol passar en aquest tipus de partits, però és una llàstima que, sis anys després, els apuntacarros de tota la vida, com tot apunta, ni s'hagen plantejat la possibilitat d'aprofitar per fer-se socis.

El Deportivo. No tinc les estadístiques històriques a l'abast, però crec que ens trobem amb la millor ratxa de resultats del club, almenys en la Segona B. Sembla que la paciència que demanàvem fa mes i mig comença a donar els seus fruits. El joc de l'equip continua millorant, cada vegada hi ha més jugadors participants en els rotacions i el que és encara més important: ha tornat l'alegria i l'optimisme al Collao i fins i tot li hem plantat cara al Madrid, sensacions que l'any passat es van evadir massa prompte. Ara tots diran que l'equip juga bé, que pareix mentida, però molts arribistes eren els mateixos que (quasi) insultaven els jugadors quan vam perdre contra el Llevant B. No es tracta de tirar en cara res, però més d'un aficionat deuria meditar sobre el seu paper al camp: no es tracta d'arreplegar frustracions personals i llançar-les sense ordre ni concert, sinó de fer costat a una institució que, pensem-ho bé, ens dóna més alegries que disgustos.

Per això, el partit de Copa ha d'entendre's com una festa, com un homenatge a l'equip i a tots els aficionats fidels i generosos. Però que no pare ací la festa.