De nou negades

Al llarg de la història hem sabut que les dones hem estat invisibles. No és cap novetat que grans escriptores, músiques, pintores i dones anònimes han estat oblidades, sinó amagades directament de totes les disciplines tant artístiques com científiques com d'altres àrees del coneixement o les arts. Ja ho vam veure a la sèrie d'articles que aquest mateix mitjà em va publicar sot al nom de Pioneres.

Ara, i per si faltava algun detall d'aquest esborrat històric - perllongant encara més a l'Estat Espanyol amb els quasi quaranta anys del règim dictatorial franquista ens trobem amb una proposta de llei que ens vol tornar a esborrar drets per a les dones ja aconseguits pel moviment feminista radical, el que va a l'arrel dels problemes.

Ho neguen, amb una proposta de llei que pretén que els desitjos siguen llei, així, perquè sí. O, cosa que és el mateix, que els espais segurs com per exemple els lavabos o els vestuaris de les dones, aconseguits amb lluita per a preservar la seua intimitat i sentir-nos segures davant mirades o actes atemptatoris contra la nostra intimitat i/o seguretat, puguen ser utilitzats per homes que se senten dones, malgrat mantindre tots els seus atributs masculins intactes, I, clar, sense passar ni per cap consultori mèdic ni psicològic que puga acreditar la seua disfòria. No, sols amb la seua paraula.

I no sols això, també el canvi de sexe registral amb la seua sola voluntat i sense informes de cap classe, els donarà dret a tractaments mèdics per part de la sanitat pública de forma gratuïta, quan encara no hem aconseguit que el nostre dret de dones a interrompre voluntàriament l'embaràs siga atés en tots els hospitals públics de l'Estat Espanyol.
I com en el fons és una qüestió de diners en la quan han caigut els principals partits de l'esquerra, començant per una gran part del govern, les preguntes no deixen d'eixir i de quedar-se sense respostes, perquè el debat s'ha negat i s'ha imposat el postulat imperant i prou. Només queda allò de La ley trans, serà ley. O siga, i dit de manera grollera, per nassos, per no dir alguna cosa més grossa.

No s'hi val el debat furtat al Parlament, ni les veus mèdiques autoritzades o les de qui lluita per la salut mental de les persones, sobretot per les persones joves i adolescents. Res, sembla que no s'hi val res. Només els diners que guanyaran les grans multinacionals farmacèutiques i els grups de pressió de les clíniques privades amb la salut i patiment de moltíssimes persones.

Encara no se saben els resultats d'alguns d'aquests tractaments que ja comencen a estar prohibits en alguns països, ni com reaccionaran els cossos, en massa casos mutilats per desitjos que poden canviar amb els anys, però les modificacions corporals i els efectes dels medicaments seran ja irreversibles.

I, mentrestant, les dones passarem a ser éssers vulvoportants, gestants, menstruants, etc., i tot per no anomenar-nos pel que som: DONES, nascudes sexualment femelles i amb cossos preparats per a funcions biològiques pròpies del nostre sexe que és, al temps, la font històrica de la nostra opressió.

Poden inventar llenguatges nous, noves idees disfressades de modernitat, però en el fons, el que tot açò amaga és una nova forma de misogínia sorgida del mateix sistema opressor de sempre: l'aliança entre el capitalisme i el patriarcat. Com en el sistema prostitucional o en els ventres de lloguer.

Cap modernitat si augmentar els drets d'un col·lectiu minoritari significa els retalls de drets de més de la meitat de la població. La resta comptes xinesos!!!!