De veritat feia falta?

Ahir, justament, ho recordava un dels comentaris (Juan C.) a la mateixa notícia. El Teatre Calderón d'Alcoi és el segon de la província, després del Teatre Principal d'Alacant. I aquest fet no és gratuït, ja que es basa en les dades replegades pel teatre i fetes públiques en roda de premsa a finals de la temporada passada. I tot això després de moltes circumstàncies, però en concret de tres, que crec que són especialment significatives: primera, que la ciutat no disposava d'un espai teatral en bones condicions des de feia molts anys; segona, que el pressupost del teatre alcoià -sense tindre la xifra exacta- és més baix que l'alacantí; tercera, que el públic potencial al que poden arribar uns i altres està totalment descompensat.

Ni el Chapí de Villena, ni el Gran Teatre d'Elx, ni altres espais escènics d'Alacant com l'Arniches, ni els d'Oriola, Elda, etc. Cap d'eixos. Jo imagine que una part sustanciosa de l'èxit radica en el fet de disposar de 700.000 euros "gastadors"; però el que és innegable és que la part decisiva d'aquesta trajectòria en positiu és la que li correspon a la gestió executiva. Pense que els diners s'han de saber gastar i, honestament ho dic, crec que els encara responsables del Calderón han sabut fer una programació realista que ha arribat a moltes classes diferents de públic i a molts públics diferents. I això és, des de la "dona del cardat" (estereotip), que ha pogut vore a Bertín Osborne i Arévalo, al "gafa-pasta" (estereotip) que ha vist com per Alcoi passaven Lori Meyers, Sr. Chinarro, Marlango, o Manel. Sense oblidar el teatre infantil, la música de jazz, la música simfònica, teatre de "tresillo", teatre experimental, muntatges amb pista de gel inclosa, circ i un llarg etcètera més.

Ara tot això s'acaba. I el més preocupant és que s'acaba de colp. Què farem de la progressió creixent de ressò i d'espectadors d'altres comarques dels últims tres anys i mig? Què farem de la repercussió econòmica en altres sectors de la ciutat? Què farem, senzillament, d'unes "rutines" que han generat unes "rutines" en la gent d'ús de l'espai teatral? Que jo sàpia, de tot això Anna Serrano no ha dit res (o ho ha dit amb la boca molt "xicotiuiua"). Espere que al menys ho haja tingut en compte a l'hora de prendre una decisió tan radical. Perquè estalviar-se uns dinerets li anirà bé a l'Ajuntament en el curt termini, però pot tindre conseqüències molt negatives en el futur -i més si la raó és que s'ha de "col·locar" a qui encara no se li coneix ni ofici ni benefici en el nou govern (dic açò perquè la notícia d'AM ‘especula' amb la possibilitat que Majo Pallarés es faça càrrec de la gestió). Per què no es lleven primer tres o quatre assessors, els focs artificials de totes les festes i celebracions, o netejant menys els despatxos ? Sí... ja... deuen ser "prioritats".

Germán Llorca
Mirades d'ARA

** per cert, em pareix fatal que l'UTE que gestiona el teatre, més enllà de debats sobre si la gestió ha de ser pública o privada, no cobre des del més de maig. I em pareix fatal perquè és caure en l'error que es criticava des de l'oposició.
*** per cert, també: del Principal no s'ha dit, de moment, massa... hi haurà un comandament unificat? Hi haurà un repartiment del pressupost? També reballaran els seus gestors fora? Què hi haurà? Perquè, salvant distàncies, pressupostos, fórmules de gestió i persones, el que és innegable és que el Teatre Principal d'Alcoi és també una referència a la ciutat; perquè ha sabut fer una programació digna i de qualitat en temps pocs propicis per a la lírica.