Article d'opinió de Hans Snijder , Autònom.
Defendre el mercat des de l’esquerra
A vegades sembla que, si una persona es considera d’esquerres, haja d’estar necessàriament en contra del mercat. Com si parlar de mercat fora parlar …
A vegades sembla que, si una persona es considera d’esquerres, haja d’estar necessàriament en contra del mercat. Com si parlar de mercat fora parlar sempre de grans empreses, abusos, especulació o explotació.
Però crec que eixa mirada és massa simple.
El mercat, per si mateix, no ha de ser l’enemic de la justícia social. Ben entés, també pot ser una ferramenta perquè moltes persones puguen guanyar-se la vida amb més llibertat i autonomia. Perquè mercat no significa només multinacionals o grans fortunes. També significa xicotets comerços, autònoms, venedors ambulants, agricultors, artesans, cooperatives i famílies que intenten tirar avant un negoci.
I eixa realitat l’esquerra no hauria d’ignorar-la.
Una cosa és defendre el mercat, i una altra molt diferent és acceptar la llei del més fort. No és el mateix. Un mercat sense normes pot acabar sent una selva, on sempre guanya qui té més poder, més diners o més capacitat per a imposar les seues condicions. Però un mercat amb regles clares, vigilància i justícia pot obrir oportunitats a molta gent.
Per això, defendre el mercat des de l’esquerra no significa deixar que cadascú faça el que vulga. Significa defendre un mercat que funcione, però que funcione per a molts, no només per a uns pocs. Un mercat on la llibertat econòmica no siga un privilegi dels grans, sinó també una possibilitat real per a la gent comuna.
L’esquerra hauria de ser molt ferma contra els monopolis, la competència deslleial, l’explotació laboral, el frau i l’especulació. Però també hauria de defendre el xicotet comerç, l’autònom i l’economia local. Perquè moltes vegades els qui més pateixen no són els poderosos, sinó els qui intenten treballar i es troben amb impostos, permisos, lloguers, tràmits i dificultats constants.
A més, no tota regulació és automàticament justa. Hi ha normes que protegeixen drets i són necessàries. Però també hi ha normes mal pensades que acaben afavorint els grans, perquè són els únics que tenen advocats, assessors i recursos per a adaptar-se a tot. El xicotet, moltes vegades, es queda fora.
Per això la qüestió no hauria de ser Estat contra mercat. Eixe debat ja es queda curt. La pregunta important és quin Estat i quin mercat volem.
Volem un Estat que protegisca, que garantisca drets i que frene els abusos. Però també volem un mercat obert, net i just, on una persona puga emprendre, vendre, crear i prosperar sense ser esclafada pels grans ni ofegada per la burocràcia.
Defendre el mercat des de l’esquerra és defendre que la gent comuna també puga participar en l’economia. Que no tot depenga de grans empreses, grans patrimonis o grans estructures. Que una persona puga muntar alguna cosa xicoteta, treballar dignament i millorar la seua vida.
Això no és capitalisme salvatge.
Això és entendre que la llibertat econòmica també pot formar part de la justícia social.
I l’esquerra hauria de reivindicar-ho.





