Democràcia o Mercadocràcia?

...ja que obligava als diferents agents socials i polítics de tot l'espectre ideològic a posar-se d'acord en els grans assumptes, no només de la transició. Ens va explicar, també l'autèntic significat de la paraula democràcia i constantment ens insistia el allò de que democràcia prové del grec i es tradueix com a "poble" (demos) i "poder" o "govern" (kratos). Per tant, el terme DEMOCRÀCIA significa literalment EL PODER DEL POBLE. Molt ha plogut des d'aquells ensenyaments de Lucho a un alumnat d'uns deu o onze anys.

I hui em pregunte si és que aquella traducció que vam aprendre amb ell ha canviat en els últims anys o, el món ha donat una volta i jo no m'he assabentat. M'explique. La modificació exprés de la Constitució que han aprovat aquesta setmana els dos partits majoritaris és de tot menys democràtica. El fet que no hagen permés una consulta popular, el fet que hagen decidit tocar només una part de la Carta Magna i no obrir-la del tot en temes com la successió de la Corona, el dret dels pobles a la seua autodeterminació, la reforma electoral o la menció en la mateixa de la República, fins i tot a través de les esmenes que van presentar alguns partits polítics, ens porta a pensar que la pressa per lliurar la política als mercats era tal, que s'ha obviat allò d'EL PODER DEL POBLE com transcripció de la DEMOCRÀCIA en el seu sentit més ampli.

I tot, emparant-se en eixes majories que, tant el PP com el PSOE han estat incapaços d'assolir en els últims anys en temes de caràcter social com ho han estat els proposats pactes per l'educació, per la justícia i altres, així com els desacords per substituir membres en alts òrgans judicials. I va i ara ens sorprenen amb un pacte blindat que, sense tindre en compte la veu de la ciutadania, els permet lliurar el govern de l'Estat als mercats, així, de colp i volta. I tot això en vespres d'unes eleccions generals (Que no se'ls acudisca demanar-me el vot a cap dels dos partits majoritaris!!!).

Però a banda del tema polític, que en si mateix ja és greu, aquesta reforma tanca moltes trampes i perversions. Tanca el desmantellament dels serveis públics com a sistema de repartiment de la riquesa entre aquelles persones més desfavorides o en risc d'exclusió social, ja que permetrà ficar mà (de fet ja s'ha començat) als serveis socials, a la sanitat pública, a l'educació pública, etc. A més, ja han començat a acomiadar a moltes persones interines que treballen perquè el sistema del benestar funcione i aquest factor repercutirà en un augment de l'atur que, al seu torn, comportarà un augment del nombre de persones que puguen necessitar més d'aquests serveis socials o sanitaris, etc.

Però aquest tema, el de les necessitats de les persones, sembla no importar res als qui han posat el govern en mans dels mercats que, com tot el món sap únicament entenen de beneficis. I si ja és un fet que la crisi que vivim ha afectat majoritàriament a les dones, amb aquesta reforma aprovada per les Diputades i Diputats del PP i del PSOE, això anirà a pitjor. I m'explique: si ja anem veient que la poca ocupació estable que s'està generant anirà a parar majoritàriament a mans dels homes, de nou serem les dones les que tornarem a casa a fer les tasques domèstiques i, a més, l'atenció a la gent major, els menors i dependents del nostre entorn familiar. Amb la qual cosa anem estar duent a terme un enorme treball que hauria d'estar fent l'Estat, però que de nou recau sobre les nostres esquenes i sense cap retribució.

I aquest és només un exemple. Un altre exemple: si a l'hora de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral s'optava perquè les criatures feren activitats extraescolars, ja que tots dos progenitors estaven treballant, ara s'optarà per l'estalvi i qui tindrà cura d'aquestes criatures seran les ties, les àvies, els avis, etc. (i això en el millor dels casos). Si algú ha d'optar per deixar la feina per ser impossible la conciliació, segurament tornaran a deixar-la les dones. Així, el tan masclista salari familiar, tornarà a posar l'accent en que qui ha d'eixir a buscar el suport per a la família és el pater familia, mentre les mares i esposes realitzen les tasques de cura i manteniment del benestar del grup.

En definitiva, que aquesta reforma constitucional no només s'ha carregat l'essència mateixa de la democràcia i l'ha lliurada als mercats, sinó que també s'ha carregat els èxits i drets de milions de ciutadans i ciutadans que s'havien aconseguit després de molts i molts anys de lluites i moltes vides trencades pels que creien que eren possibles. Potser és que en aquest moment històric els que han aprovat aquest reforma no s'han plantejat quina herència deixen als que vénen darrere. I no només em referisc a una herència de més o menys benestar, sinó també de credibilitat política en l'anomenat millor dels sistemes polítics, la democràcia. Una democràcia ara convertida en mercadocràcia.

TERESA MOLLÀ CASTELLS