Aquest discurs és el que van llegir l'alumnat de l'IES Andreu Sempere en la inauguració del Lloc de la Memòria a Cervantes, un important treball de recerca en record als 23 deportats alcoians en camps nazis.
Juan Tur Coloma va nàixer el 23 de maig del 1920 i amb només 20 anys, el 13 de de desembre de 1940, va ser deportat des d’Estrasburg a Mauthausen. Formava part del primer contingent d’espanyols detinguts a França per participar, probablement, de les Companyies de Treballadors Estrangers que treballaren reforçant la Línia Maginot. Obligat a treballar durant anys com a esclau a la indústria d’armament alemanya, va aconseguir sobreviure i, segons les dades del Memorial de Deportats, va ser alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes nord-americanes.
Joaquín Navarro Ferri va nàixer el 22 de juliol 1918. Abans de la Guerra Civil vivia a Ontinyent i era camperol. Consta la seua presència al 1941 a un batalló disciplinari franquista en las Arenas (Biscaia) d’on es va escapar dues vegades. Va creuar la frontera i es va unir a la resistència francesa contra els nazis. Capturat pels francesos col·laboracionistes, va ser empresonat a Eysses junt a altres 1.200 guerrillers francesos, espanyols i antics combatents de les Brigades Internacionals. Al febrer de 1944, sense ajuda exterior i pràcticament desarmats, van protagonitzar un intent de fuga. Després de 13 hores de combat els maquis es van haver de rendir i els francesos els van entregar a les SS nazis el 30 de maig de 1944. Va ser deportat al mes de juny a Dachau. I des d’allà traslladat en agost a Flossenbürg, on va morir al març del 1945, a poques dates de l’alliberament, amb només 26 anys però un llarg historial de lluita antifeixista a les seues esquenes.
Pedro Ruiz Sánchez va nàixer a Lorca, el 19 de novembre de 1911. Militar professional es va traslladar a Alcoi al 1931 com a sergent. Ací es va casar amb Milagros Valls Pérez, al 1937, en plena Guerra Civil. Va lluitar a Brunete, a Madrid, a Guadalajara i a l’Ebre com a tinent de cavalleria, al capdavant d’una secció de carros de combat. Es va exiliar per La Jonquera cap a França, on va ser internat als camps de refugiats de San Cebrià i Barcarès. A les Companyies de Treballadors Estrangers va exercir de capità comandant. I al juny de 1940 va ser empresonat pels alemanys i deportat a Mauthausen en juny de 1941, destinat al kommando César. Després de l’alliberament, a l’abril del 45, va haver de passar dos anys a un hospital de París per recuperar-se. A França es va reunir amb la seua dona i la seua filla, Mila. Allà va nàixer Pedro i tots quatre van tornar a Alcoi al novembre de 1949. Va treballar a Benidorm i va faltar als 83 anys al juliol de 1994. Avui hem tingut la sort d’escoltar a la Trobada a Juanjo Bravo Ruiz recordar a Pedro, gràcies per acompanyar-nos.
Emilio Català López va nàixer a Alcoi el dia 22 de març de 1903, al carrer del Carme número 53. Era fill de Vicente Català Pico, maquinista, i de Josefa López Martí. Vivia a Barcelona quan es va haver d’exiliar a França, on va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers. Va morir als 38 anys al subcamp de Gusen el 15 de gener de 1942, on va arribar des de Mauthausen a l’abril del 41, després de passar per camps de presoners a Alemanya des del 40.
Manuel Rosas Rodríguez va nàixer el 20 de febrer de 1918. Gràcies a les investigacions de Guillem Llim coneixem bona part de la seua vida. La seua mare Julia Rodríguez, d’Alcoi, i el seu pare Manuel Rosas, teixidor d’Albaida, vivien al carrer Barbacana 26. L’esclat de la guerra el sorprèn a Barcelona, on treballava de fuster i cuiner. Va ser voluntari a la Guerra Civil i va haver de travessar els Pirineus el 9 de febrer de 1939. Es va incorporar a les Companyies de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès i va ser empresonat pels nazis cap al juny de 1940. Després de passar per diferents Stalags va arribar a Mauthausen el 25 de gener de 1941. Va aconseguir sobreviure quatre anys i mig gràcies al seu ofici de fuster. Repatriat a França al juny de 1945, sabem que es va establir a Toulouse, amb nacionalitat francesa, on al juliol de 1952 va obtenir el reconeixement de deportat polític.
Antonio Reig Llopis. Va nàixer el 10 d’abril de 1896. Vivia al carrer Santa Marta número 32 amb la seua mare, Maria Llopis Ferrer, i el seu pare, Francisco Reig Cabrera. Era treballador del tèxtil. Va ser fet presoner pels alemanys durant l’exili a França i deportat des d’Estrasburg a Mauthausen al desembre de 1940. Al febrer del 41 va ser traslladat a Gusen, on va morir poc després, al juliol, tenia 45 anys.
Emeterio Payá Rumbeu va nàixer a Alcoi el 28 de gener de 1891. Coneixem part de la seua biografia gràcies als estudis de Guillem Llin. Fill de Maria Rumbeu i Emeterio Payà, que vivien al carrer del Portal Nou. Durant la guerra vivia a Barcelona, al carrer Claveguera número 10, i treballava al teatre. Estava casat amb Concepción Valera i era pare de quatre fills: Manuel, Julio, Emeterio y Concepción. Els quatre xiquets van embarcar cap a Mèxic i el matrimoni va fugir cap a França, on van ser internats al camps de refugiats d’Alliers. Allà van ser apressats pels alemanys. Emeterio va ser deportat a Mauthausen i Concepción va ser entregada a les autoritats franquistes. Formaven part del comboi dels 927 d’Angulema que va creuar mitja Europa. Emeterio va treballar al “camp dels espanyols” a la pedrera i després al kommando de Gusen, on va morir d’una pulmonia el 24 de gener de 1941, a punt de complir 50 anys. Concepción, finalment, es va reunir a Mèxic amb els seus fills des d’on va lluitar pel reconeixement de la mort del seu home com a deportat polític, no ho va aconseguir fins als anys 60.
Antonio Sirera Domènech va nàixer el 8 d’octubre de 1902, al carrer Sant Agustí, número 21 d’Alcoi. Era conductor. Fill del jornaler Antonio Sirera i de Fermina Domènech, tots dos de Banyeres. Al final de la Guerra civil vivia a Barcelona, al carrer Sardenya 211. Consta la seua presència a camps de presoners de guerra (Stalags) d’Alemanya i Polònia. Finalment, va ser deportat el 5 d’agost de 1941 a Mauthausen. Dos mesos després moria al subcamp de treballs forçats de Gusen I el 27 d’octubre de 1941, quan acabava de complir 39 anys.
Vicente Montaud Ferrer va nàixer a Muro a l’abril el 19 d’abril de 1905, però es va traslladar a Alcoi on treballava a la fàbrica de tacos de Baldó i vivia al carrer Alcassares 30. Tenia aficions musicals i va eixir diverses vegades d’herald a les Festes d’Alcoi. Va servir a l’Àfrica cap al 1925 com a corneta de cavalleria. Es va casar amb Elisa Abad Peidro i va ser pare de dos fills, Vicente i Amando. Va lluitar durant la Guerra Civil i es va haver d’exiliar a França. Després de passar pels camps de refugiats es va haver d’enrolar a una Companyia de Treballadors Estranger, on va treballar construint fortificacions. Va ser capturat pels alemanys i des del camp de presoners va ser deportat el 25 de gener de 1941 a Mauthausen. En març va entrar al subcamp de Gusen, on va morir el 18 de novembre. Tenia 36 anys.
Rafael Monllor Berenguer. Va nàixer el 19 de febrer de 1906. Era teixidor i militava a la UGT. Quan va esclatar la Guerra Civil es va allistar com a milicià, i va ser destinat als fronts d’Osca i del Segre en el Cos de Carabiners. Estava casat amb Maria Llorens, tenia un fill, Rafael, i vivien a Sabadell. Amb la guerra perduda, va començar el seu periple particular de retirada i exili forçat. Va ser internat en quatre camps diferents de refugiats francesos. El 8 de novembre de 1939 ja havia estat traslladat a una Companyia de Treballadors Estrangers de l’exèrcit Francès. Va acabar sent deportat per l’exèrcit alemany, l’1 de juliol de 1940, a diferents camps de presoners. I, finalment, al camp de concentració de Mauthausen, a partir del 27 de gener de 1941. El seu trajecte va acabar a Gusen i més concretament al Castell d’Hartheim, un veritable centre d’extermini nazi, on hi va morir assassinat el 22 de setembre de 1941. Tenia 35 anys. Al 2018 va rebre a Sabadell un merescut homenatge. El seu net, Jordi Monllor Celdran s’ha posat en contacte amb nosaltres i ens ha facilitat informació molt valuosa, moltes gràcies.
José Bonet Domínguez. Va nàixer el 21 d’abril de 1912. Treballava de perruquer i era membre de la UGT, el seu pare es deia José i la seua mare Remedios. Durant la Guerra Civil, l’1 de novembre de 1936 va ingressar al cos de Carabiners, elit de l’exèrcit republicà. Va ser deportat a Mauthausen des del camp de presoner d’Angouleme, a França, a l’agost de 1940. Va sobreviure treballant al subcamp d’Steyr a les fàbriques d’armament. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Va tornar a França, on va morir al febre de l’any 2000 a Nanterre, França.
Emili Marquès Aracil va nàixer a Alcoi el 7 de juliol de 1908, al carrer Sant Roc número 35. La seua mare, Amalia Aracil Llorens i el seu pare Rafael Marquès Blanquer, teixidor i actor amateur, també eren d’Alcoi, però van anar a viure a Sabadell amb els seus quatre fills. Emili era forner i militava a la CNT. Va ser milicià de la Centúria Alpina i soldat de l’Exèrcit Republicà. Es va exiliar a França al 1939. Al febrer de 1941 estava presoner a Viena des d’on encara va poder enviar cartes i una fotografia a la seua família. Va ser deportat a Mauthausen, “el camp dels espanyols”, el 19 de desembre de 1941 i va morir al subcamp de Gusen l’1 d’abril de 1942. Tenia 32 anys. Una stolpersteine recorda el seu pas per Sabadell, on va viure al carrer de Manso 71.
Joaquín Linares Gisbert. Nascut a Alcoi el 31 d’agost, vivia al barri de Caramanxel número 3. Era fill de Joaquín Linares Doménech, camperol, i de Carolina Gisbert Garrigós, tots dos naturals de La Torre de les Maçanes. Treballava com a jornaler i estava casat amb Josefa Garrido Beneito de Canals des del 35, amb qui vivia al carrer Santa Bárbara 11. Des dels camps de presoners de Polònia va ser deportat a Mauthausen el 9 d’agost de 1940. Posteriorment va ser traslladat al subcamp de Gusen, el 24 de gener del 41, on va morir l’11 de desembre de 1941 amb només 33 anys. Ens acompanya Francisco Pastor Linares, familiar de Joaquín, moltes gràcies.
José Jordà Santamaría. El seu pare jornaler, Pascual Jordà Verdú, i la seua mare María Santamaría García es van traslladar de La Torre de les Maçanes a Alcoi, on va nàixer José el 19 de maig de 1913, al barri del Tossal número 8. A l’exili a França es va enrolar a les Companyies de Treballadors Estrangers. Detingut per l’exèrcit alemany, va ser traslladat des d’un camp de presoners a Mauthausen el 3 de març de 1941. A l’octubre ingressà al subcamp de Gusen, on va morir el 25 de desembre del mateix any.
Francisco Grau Ibáñez va nàixer el 12 de març de 1917 al carrer Sant Nicolau, número 113. Era fill d’Eugenio Grau Pérez, operari de fàbrica, i de Purificación Ibáñez Ortiz, natural de Penàguila. Després de ser detingut per l’exèrcit alemany a l’exili francès, va passar per presons de França (a Rennes), Polònia i Alemanya. El dia 25 de gener de 1941 va ingressar a Mauthausen i des d’allí traslladat al subcamp de Gusen a l’abril, on va morir el 12 de maig de 1945, amb només 25 anys.
José Garrido Monllor va nàixer el 19 de desembre de 1917. Fill de Rafael Garrido Cuello i de Maria Monllor Oltra. Militant del Partit Comunista, va anar com a voluntari al front a la Guerra Civil. Durant l’ofensiva franquista a Catalunya, va creuar la frontera com a tinent del cos d’intendència per acabar en un camp de refugiats. Es va integrar a l’exèrcit francès i va ser empresonat pels alemanys al 1940 i deportat a Mauthausen al setembre. Va aconseguir sobreviure pràcticament cinc anys a aquell infern i es va retrobar a Niça amb el seu germà Rafael, també excombatent republicà i membre de la resistència francesa, fet pel que va estar condecorat. Joseph, es nacionalitzà francès i va viure entre París i la costa Bretanya fins a la seua mort a Concarneau. Només va tornar a Alcoi una vegada, al 1982. Avui ens acompanya Miquel Santamaria Cuello, familiar de José, moltes gràcies.
Francisco García Esquitino va nàixer el 16 d’abril de 1916. Treballador del metall. Va estar internat al camp de refugiats d’Agde, fins que es va enrolar a les Companyies de Treballadors Estrangers a les ordres de l’exèrcit francès. Amb l’ocupació alemanya, va ser detingut l’1 de gener de 1941 i va romandre al camp de presoners de Compiègne i obligat a treballar pels alemanys. Finalment, va ser deportat al camp de concentració nazi de Dachau al “Tren de la mort” en juliol de 1944, on segons un testimoni, possiblement va treballar en una fàbrica de peces d’avió, amb una màquina fresadora. Va ser alliberat el 29 d’abril de 1945 i va estar més d’un any a hospitals francesos. A l’abril de 1954 va tornar a Alcoi, en ambulància de la Creu Roja, i va morir el 13 de gener de 1957.
Víctor Escrivá Chorro va nàixer el 6 de març de 1917 a Alcoi. El seu pare, Francisco José Escrivà Perles, i la seua mare, Carmen Chorro Urgelles, vivien al carrer Santa María. A la Guerra va arribar a ser tinent. A França va estar internat a un camp de refugiats. Després es va casar i va tenir dos fills. Va ser arrestat per la Gestapo el 13 de març de 1944 i interrogat, acusat de formar part de la resistència contra els nazis. Empresonat a Rennes i a Compiègne. Des d’allà va ser deportat a Dachau, on va arribar el 20 de juny de 1944, i al kommando de Kempten, amb problemes de salut. Va ser alliberat el 29 d’abril de 1945 per les tropes nord-americanes. Va tornar a París malat de tuberculosi. Va morir el 28 d’abril de 1951 víctima de les seqüeles. Coneixem totes aquestes dades gràcies als articles de Guillem Llin.
Jorge Cortés Faus va nàixer al carrer Sant Jaume el 5 de maig de 1900. De jove treballava de teixidor, però després de complir amb el servei militar a l’Àfrica va treballar a la construcció del pont de Sant Jordi. En 1928 es va casar amb Maria Abad i dos anys després es van traslladar a Barcelona, on vivien al carrer Independència 333. Va ser mobilitzat a la Guerra i s’exilià finalment a França, on va ser reclòs a un camp de refugiats. El 1940 es detingut pels nazis i empresonat a Alemanya. El 27 de gener de 1941 va ingressar a Mauthausen i en abril a Gusen, on va morir el 10 de desembre. Tenia 41 anys i tres fills: Iris, Jorge i Silvio.
Enrique Cortés Cantó va nàixer el 6 d’agost de 1915, fill de Francisco Cortés Navarro y de María Cantó Cortés. Fuster de professió i afiliat a la CNT, vivia al carrer Sant Blai número 14. A la Guerra va lluitar a la 120 brigada mixta. El 30 d’agost de desembre de 1938, segons consta al diari oficial del Ministeri de Defensa, va ser ascendit a tinent d’Infanteria. El 9 de febrer de 1939 eixirà cap a l’exili. Des del camp de refugiats on es internat decideix enrolar-se a les companyies de treball, a les ordres de l’exercit francès, i destinat a la Línia Maginot. Va ser detingut pels alemanys el 21 de juny de 1940. Després de passar per camps de presoners a França, la Gestapo l’envia a Alemanya, a Wildberg, des d’on va ser deportat el 7 de juny de 1941 a Mauthausen. Va passar pràcticament quatre anys entre el camp principal i el subcamp d’Steyr, fins que va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Al 46 viu a Carcassonne on treballarà de camperol. El 53 el govern francès li reconeix que va ser un deportat polític. L’any 1956 inicia els tràmits per obtenir la declaració de defunció del seu germà Antonio Cortés Cantó, del que no sabia res des del juliol de 1936 quan va marxar a la guerra. El seu pare va ser víctima de la repressió franquista. Enrique va morir el 1983 a la ciutat medieval francesa. Coneixem les dades de la seua biografia gràcia a Guillem Llin.
Francisco Aura Boronat va nàixer el 30 de desembre de 1918. Va començar a treballar ben jove, primer com a dependent a una sabateria i després al sector tèxtil. En esclatar la Guerra, i amb només 17 anys, es va presentar voluntari. Va participar en la defensa de Madrid com a membre del 5è Regiment, després en Brunete i a l’Ebre. Va ser ferit tres vegades. El 7 de febrer de 1939 es va haver d’exiliar per Portbou cap a França i va ser reclòs als camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià i Barcarès. En començar la II Guerra Mundial va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers a les ordres de l’exèrcit francès, reforçant la Línia Maginot. El 21 de juny de 1940 va caure en mans de l’exèrcit alemany i va passar per camps de presoners a França i a Alemanya, fins que el 24 d’abril de 1941 va ser deportat a Mauthausen. Al camp dels espanyols va ser destinat als kommandos de Bretstein i Steyr, fent carreteres. Finalment va ser alliberat el 5 de maig de 1945. De tornada a França va treballar en les mines de carbó de Besiers, durant vuit anys. Va tornar a Alcoi, amb el recolzament de la família, el 21 de juliol de 1953. Tenia 36 anys i en havia passat 18 fora de casa, entre dos guerres. El règim franquista el va sotmetre a vigilància i no va poder explicar-nos la seua història fins consolidar-se la democràcia. Va faltar recentment, al novembre de 2018, amb 99 anys. I va dedicar la seua vida a complir el jurament que van signar els supervivents: mantenir viva la memòria de les víctimes per a que no torne a passar mai més. A la Trobada d’aquest matí, Carmen Aura Riaza ens ha parlat de Paco, gràcies per acompanyar-nos.
Ernesto Pérez Alemany va nàixer el 14 d’abril de 1908. Era fill de Conrado Pérez Sanz, d’Alcoi, i de María Alemany Alemany, de l’Alcúdia, i vivia a la Rambla Baixa. En acabar la Guerra Civil, on sembla que va ser ferit, es va haver d’exiliar a França. Allà va ser fet presoner pels alemanys i després de passar per diferents camps de presoners va ser deportat a Mauthausen a l’agost de 1940. Al març del 41 va ser traslladat al subcamp de Gusen, on va morir el 14 de setembre amb només 33 anys. Avui ens acompanya Javier Pérez Ripoll, familiar d’Ernesto, moltes gràcies per vindre.
José Vano Verdú. Fill d’Antonio Vano Santamaría i Nieves Verdú, nascut a La Torre de les Maçanes el 17 de setembre de 1911. Possiblement va viure amb els seus pares a Alcoi, al carrer Forn del Vidre número 4. Exiliat a França va formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers. Detingut pels alemanys, va ser internat com a presoner de guerra a Alemanya i d’allí deportat a Mauthausen al gener del 41. En octubre va ser traslladat a Gusen on va morir el 6 de gener de 1942, als 31 anys. Els seus familiars també s’han posat en contacte amb nosaltres.
Dels 23 alcoians, de naixement o adopció, deportats als camps nazis només en van sobreviure 9. Gràcies a l’ajuda de Joan Calvo i d’Adrián Blas, de l’Amical de Mauthausen i altres camps; al treball del Centre d’Estudis Històrics i Arqueològics d’Alcoi i a les investigacions de Guillem Llin hem pogut reconstruir algunes dades de les seues biografies.
Un bon grapat de víctimes entre els quasi 10.000 republicans i republicanes que van patir la barbàrie.
Visca la solidaritat internacional!
Visca la llibertat!