Descomposició

Tot el món, alguna volta, hem experimentat el que la descomposició, en el seu sentit més col·loquial, significa: un bistec que s'ha passat massa dies a la nevera, una planta que s'ha passat massa dies sense regar, una nit a base de plis-plays... en fi, que tots sabem què que una cosa es descomponga no és bo.

I no ho és perquè és un procés que no és de doble direcció. El bistec se'n va a la brossa, la planta fora del cossiol i... bé, ja sabeu què passa quan te'n passes amb el plis-play. I és per això que "crisis" es queda curta. Curta perquè cada dia sumem xicotets detalls que diuen que açò, a diferència d'una "crisis de veritat", ja no té tornada enrere ni és reversible en cap sentit.

El progrés de la cosa ha sigut en realitat molt escalonat. Com la putrefacció, el començ de la transformació és imperceptible i, quan vols reaccionar, és ja massa tard. Jo em pregunte, com moltes altres persones, què més ha de passar perquè puguem entendre que açò no és ni un simple canvi ni un xicotet trastorn.

Descriure i jugar a arreglar el món és fàcil. Jo acabe de fer-ho en unes poques línies. No és precís parlar de tot i tampoc no és necessari ser un geni per a fer-ho. Ara bé, explicar la falta d'interés per entendre que ens estem podrint, és més difícil. Potser, si no ens espavilem ja, acabarem tots en el poal del fem (a més d'una i més de dues persones ja les hem reballades).

I això de que no és una crisis, no ho dic ho. No perdreu el temps visionant este documental.

Germán Llorca Abad