Emocionant, trist i colpidor. Així ha estat l'acte celebrat aquest divendres de matí al saló plenari d'Alcoi en què s'ha commemorat el 75 aniversari dels bombardejos que els italians van llançar sobre Alcoi entre 1928 i 1939. Liberto, Àngel i Rossana tenien entre 10 i 13 ays en aquells moments i han recordat entre llàgrimes i consells el que van patir. Àngel Jordà, en acabar una de les seues exposicions, els ha desitjat enèrgicament els estudiants de secundaria d'Alcoi que no hagen de viure allò que a ells els va tocar patir.
Emocionant, trist i colpidor. Així ha estat l'acte celebrat aquest divendres de matí al saló plenari d'Alcoi en què s'ha commemorat el 75 aniversari dels bombardejos que els italians van llançar sobre Alcoi entre 1928 i 1939. Liberto, Àngel i Rossana tenien entre 10 i 13 ays en aquells moments i han recordat entre llàgrimes i consells el que van patir. Àngel Jordà, en acabar una de les seues exposicions, els ha desitjat enèrgicament els estudiants de secundaria d'Alcoi que no hagen de viure allò que a ells els va tocar patir.
No eren les 10 del mati quan es complien exactament els 75 anys dels bombardejos dels italians al·liats amb els nacionals quan al saló de plenaris d'Alcoi s'han sentit les sirenes. El soroll ha colpit l'ànima dels tres supervivents rescatats per l'historiador Àngel Beneyto i el regidor Jordi Tormo perquè contaren les seues vivències. Asseguts al lloc preferencial de la sala, Liberto, Àngel i Rosanna, que aleshores tenien entre 10 i 13 anys, han recordat amb llàgrimes i lamentacions el terror i la fam que vam patir en aquells anys de bombes, morts i cap explicació del que estava passant.
Un grups d'alumnes dels instituts Pare Vitòria, Andreu Sempere i Cotes Baixes els han preguntat sobre com van viure aquells mesos (setembre 1928-febrer 1939). Els tres supervivents han contat amb molts detalls com eren aquells dies de fam i d'incertesa. Han explicat que els bombardejos els van agafar d'improvist i que només sabien que havien de fugir de les cases, posar-se un trosset de fusta a la boca per aturar l'ona expansiva al cap i anar als refugis.
En un moment determinat, Àngel Jordà no ha pogut mantindre les llàgrimes en recordar el terror que van viure com a xiquets de la Guerra, la fam que van patir tot i que cada dia per a dinar i sopar tenien lenties argentines. La massacre de la fàbrica de La Mistera, on només treballaven dones o com els avions italians van matar un nen de 7 anys metrallant-lo a baixa altura al carrer Caramanchel han estat alguns dels espisodis que han provocat un terrible silenci entre els assitents.