Diego Fernández: "Em sembla que al Govern li falta valentia"

Diego Fernández és militant d'Esquerra Unida i del Partit Comunista del País Valencià des que tenia 20 anys. Actualment és el Coordinador Local de l'Entesa i la persona que s'ha mostrat més crítica amb algunes decisions que ha pres el Govern d'Alcoi. Qualifica la gestió de la Corporació com a "irregular", assegura que li falta valentia i confessa haver-se sentit avergonyit el dia que es va celebrar la parada militar a la plaça de l'Ajuntament.

LV. Quan vas començar a militar en Esquerra Unida i per què et vas decantar per aquesta opció?

DF. Vaig començar a militar quan tenia 20 anys, és a dir que fa ja 16 anys. I no va ser una qüestió d'escollir una opció, no és que m'interessara per la política i aleshores escollira un partit. És que em sent d'esquerres des de que tinc coneixement, i arriba a un punt que arribes a la conclusió de que per canviar les coses t'has d'organitzar, i ho has de fer en un partit polític perquè no hi ha altra. També ho pots fer en un sindicat, o una ONG per exemple, però si vols anar més enllà ha de ser en un partit polític.

És a dir, no és que m'interesse la política en general, sinó que el que m'interessa (o pensava que m'interessava en aquell moment) és que s'ha de canviar la societat. I per a fer açò ho has de fer amb altra gent que pense igual que tu. Així és que milite en el Partit Comunista País Valencià (PCPV) i en Esquerra Unida (EU).

LV. Com qualifiques la feina del Govern d'Alcoi després de més d'un any d'haver entrat a l'Ajuntament?

DF. Quan vam entrar a governar nosaltres ja teníem experiències anteriors a Alcoi. Anteriorment havíem pactat amb el PSOE i aquell moment vam durar només 9 mesos. Va ser el darrer govern d'esquerres abans de de la dècada ominosa, negra, de governs del Partit Popular. Allò va ser un desastre, i per això després de les eleccions de 2011 jo no les tenia totes amb mi. És cert que ha canviat la gent, i que el BLOC ha entrat amb molta força i abans no existia. Sobretot al PSOE ha canviat molt la gent que està al davant i al darrere i aquest va ser una de les raons que ens van fer donar el pas i entrar al Govern.

Però jo em vaig posicionar en contra en aquell moment, pensava que s'havia de fer d'altra manera. S'havia de recolzar un canvi de Govern, però ens hauríem d'haver mantingut al marge per veure més tard si participàvem o no. A més únicament teníem 15 dies per configurar un Govern, i en aquest període no dóna temps a signar un acord com el que a nosaltres ens haguera agradat. I molts dels problemes que tenim actualment és perquè el Govern no va concretar les coses fins el punt de lligar-ho tot bé per assegurar que no ens separarem en, al menys, 4 anys.

De vegades algunes polítiques se'n ixen de l'acord, i ho fan perquè es van deixar moltes coses en l'aire o no es van concretar.

Per altra banda, la meua valoració de l'any és irregular. Fa poc deia a altre mitjà que li posava un sis al Govern. I ho veig així per diferents raons. Per una banda l'herència és horrible, pitjor del que pensàvem. Allò de les factures als calaixos, els impagaments... estan a uns nivells que no ens podíem imaginar, tot i que no és excusa. Però això ens limita moltíssim.

I em sembla que al Govern, sobretot, li falta valentia. Però per suposat el canvi ha estat per a millor, ha sigut com la nit i el dia. Hem abandonat un Govern molt dictatorial, en el qual l'Ajuntament estava tancat per a tot el món, amb conflictes amb tots els veïns, amb projectes que eren una bogeria, i amb un urbanisme a la carta, que és el pitjor.

LV. En tot aquest temps quina consideres que ha estat la pitjor decisió del Govern d'Alcoi?

DF. Jo haguera canviat la política impositiva, crec que és el més important. Però és molt difícil de veure. Ha pujat l'IBI un 13% (Rajoy un 10% i aquest Govern un 3%), i això són molts diners i més en temps com els actuals. Nosaltres vam insistir molt en la necessitat de tenir una política impositiva progressiva. Això significa revisar totes les taxes i impostos i fer-los d'acord amb els ingressos que té la gent. A partir d'ahí és quan es pot posar en marxa altre tipus de política, perquè no hi han hagut canvis substancials en Hisenda. Els ha hagut evidentment perquè no apareixen factures als calaixos, i ara és tot més seriós i legal.

I per altra banda la Promoció Econòmica. L'Ajuntament en aquests moments no és una eina per crear llocs de feina, i és el principal paper que tenen les administracions en moments de crisi profunda.

LV. I quina ha estat el punt més negatiu de l'oposició?

DF. L'oposició no existeix. Això del Partit Popular es veia vindre des de fa molt temps. En el moment en que va perdre el Govern i va perdre l'única cosa que els unia que era el poder, anava a rebentar per tots els conflictes que té el partit a nivell local i autonòmic. Sedano, i ja ho he dit en moltes ocasions, és un cadàver polític des de fa molts temps, i Fernando Pastor és el pitjor relleu que pot haver al PP.

En l'actualitat és que no veig a cap persona al Partit Popular que puga aportar coses noves, i no sóc una persona que no reconega els mèrits aliens. Però és que ni Rafa Miró, ni Trini, ni Amparo... Ells han tingut regidors de més nivell, tant polític com intel·lectual.

LV. Quina ha de ser la prioritat del Govern alcoià a partir d'ara i després d'un temps durant el qual s'han assentat i han vist les coses com estaven?

DF. A banda del que ja hem dit de la política impositiva i la promoció econòmica, el següent punt és la Participació Ciutadana, i tot això va molt lligat. Els primers pressupostos del tripartit van ser un desastre, es van aprovar tard amb l'excusa del pagament als proveïdors pel Decret del Govern central i jo pense que no calia esperar-se. Però tot i això s'han de posar en marxa ja els pressupostos participatius perquè la gent sàpia com es recapta, què es recapta i on van tots aquests diners. Perquè sinó, la incomprensió i la distància cada vegada més ampla entre l'administració i la població farà que tots perdem la credibilitat. Així és que la línia a seguir és la de la participació partint dels pressupostos.

LV. Quin és el mecanisme que feu servir a Esquerra Unida per fer arribar totes aquestes propostes als dos vostres regidors Paco Agulló i Jordi Tormo?

DF. És molt horitzontal, no es tracta de fer-los arribar les propostes sinó que ells participen del Consell Polític com un més. De fet, ells tenen responsabilitats en els òrgans d'EU. No està la veu de l'Ajuntament i la veu del partit polític per separat, ni molt menys. A més fugim molt dels lideratges, sempre hem sigut conscients de que han d'haver moltes veus, ha de ser molt plural, qui ostente la veu a l'Ajuntament no pot ser la mateixa persona que qui la porte dins del partit.

I també tenim a Lluís Torró, qui està en Les Corts i és una veu molt autoritzada. Així és que som molt plurals, no demane audiències per a parlar amb Paco ni res semblant.

LV. En algun moment d'aquest any i escaig t'has sentit avergonyit per certes actituds dels nostres governants?

DF. Dels meus regidors no, la veritat és que estic molt orgullós d'ells i en part perquè estem molt damunt d'ells. Són persones molt honestes i a banda és que ho consulten tot, i així és difícil equivocar-se.

Del Govern en el seu conjunt em vaig sentir molt avergonyit quan van fer la desfilada militar en la plaça. Em va semblar d'una altra època, i és que la darrera que van fer (de forma organitzada) va ser just abans del 23-F del 81, que va vindre Milans del Bosc perquè (en teoria) tancaven la caserna d'Alçamora. I que la següent vegada que els militars isquen al carrer en aquest poble siga amb un Govern d'esquerres... Ahí sí que em vaig sentir avergonyit, amb vergonya aliena i també pròpia.

LV. Entre la societat existeix una desafecció clara per la política, principalment perquè aquesta està plagada de corrupció i perquè es veu als polítics com a persones que només volen lucrar-se. Penses que els joves polítics tenen aquesta intenció o les coses estan canviant?

DF. Els joves són pitjors encara que tots els polítics que tenim ara a les administracions, a més està claríssim. Quan coincidisc amb membres d'altres organitzacions es veu que ho han mamat des del principi. Al menys les generacions anteriors van passar la transició i això donava una empenta. Però és que mires el Congrés dels Diputats en l'actualitat i fa por. Primer per la concepció de la política com una feina. I en les noves generacions també ho veig així, van a medrar en la política.

I jo sóc una persona que vaig estar vivint de la política. Però tenia molt clar que estava vuit anys i havia d'eixir. No és qüestió d'un canvi de valors en una generació, és qüestió de canviar les regles del joc. En vuit anys al carrer, i res de salaris per a tota la vida, ni indemnitzacions, ni res. La darrera vegada que jo estava a Les Corts es va aprovar que amb només set anys com a Diputat anaves a cotitzar el màxim per la resta de la teua vida, així ja et podies retirar. Això no és just, amb totes aquestes prebendes que tenen.

Canviar això és molt difícil, perquè és el mateix sistema el què està fomentant-ho. És més fàcil comprar a algú que depén econòmicament de tu que comprar a algú que no. I en aquests moments està tot encaminat a poder comprar als polítics, en realitat són molt barats.

LV. En aquest cas Esquerra Unida té unes regles especials?

DF. Sí, nosaltres tenim unes regles internes que diuen que només pots estar dues legislatures en una administració, i de manera excepcional tres com per exemple Paco Agulló, qui no pot tornar a repetir. Per exemple Lluís Torró, que ja porta dues legislatures a Les Corts, si s'arriba al cas de que pensem que podria continuar pel motiu que siga, necessitaria un recolzament de l'assemblea molt més enllà de la majoria absoluta.

És a dir que en les properes eleccions Paco no podrà repetir com a regidor, en teoria i en la pràctica. Hem d'anar a buscar el relleu, però per a nosaltres això no és gens traumàtic. Els regidors han anat canviant molt, i ha entrat gent a les llistes que no ha sigut militant i no ha passat res. Nosaltres ens reunim i fem una llista pensant en gent que por aportar coses noves al nostres projectes i, sobretot, a la ciutat.

LV. Què et suggereixen aquestes tres paraules: Estambrera?

DF. El paradigma de l'economia especulativa. És substituir una economia productiva per una especulativa. És la bombolla immobiliària clarament.

LV. Teatre Calderón com a gestió?

DF. És un desficaci, és la política de l'espectacle portada a una ciutat de 60.000 habitants. És com altres més coses, on es veu el continent però no el contingut. I així i tot, després del que s'ha fet, segueix semblant-me que és caríssim. Pense que l'Ajuntament podria fer molt més amb menys diners.

LV. I per últim, Ajuntament?

DF. És contradictòria, l'Ajuntament hauria de ser la casa del poble però no ho veiem així i és que no ho és. S'ha de convertir en la casa de tots i eixe és l'horitzó que ens plantegem. I si no és la casa del poble s'ha d'assaltar (no és literal). Però quan deixa de representar els interessos de la majoria el que ha de fer el poble és imposar-se. Hem heretat massa dinàmiques que cal trencar, i no estem parlant dels anys del PP, estem parlant de tota la democràcia d'Alcoi que ha sigut imposar-se contra l'opinió de la majoria. Votar cada quatre anys i passar de la gent després.