Dies que recordarem

Fa dos setmanes va començar la vaga indefinida en l’educació pública valenciana. Dos setmanes molt dures, plenes d’emocions, d’indignació i d’esperança, i també de por. No és fàcil fer una vaga. Els equips directius han de fer malabarismes per a quadrar les faltes i donar resposta a les diverses situacions que es produeixen. Les famílies no saben si els seus fills/es tindran el professor en l’aula o si ha de dur-los o no al centre educatiu. L’alumnat viu estos dies de diferents maneres: alguns/es amb perplexitat, d’altres com una festa. En els claustres docents apareixen situacions difícils de gestionar, però també somriures i abraçades que fan superar la incertesa. El professorat que participa perd diners i temps, i sobretot pateix la tensió, dorm malament, s’esgota anímicament. Però si els objectius són dignes i justos val la pena estar ahí, perquè són dies que recordarem.

Part dels professors/es de l’IES Andreu Sempere està participant en aquesta vaga per a millorar les condicions de l’educació pública. Està perdent diners cada dia, dedicant a la vaga un temps que no tenen, aguantant comentaris “desafortunats”, intentant mantindre la serenitat, vivint situacions difícils a nivell personal, amb dubtes i angoixa. Però també animant-se mútuament, cuidant-se, rellevant-se, difonent informació, organitzant activitats, cotxades, somriures, cafés...

El que es demana en aquesta vaga no és cap secret: millorar l’educació pública. O dit d’altra manera: evitar la degradació de l’educació pública. Perquè sabem que és un pilar de l’Estat del Benestar, una eina imprescindible per a fer un món millor.

Les demandes que han motivat esta vaga es poden concretar en els següents punts:

1. Baixada de ràtios i millora de l’atenció educativa: menys alumnes per aula = millor atenció a l’alumnat.
2. Recuperació de plantilles: falten professors/es, i estan tancant-se grups i cicles formatius en la pública.
3. Reducció de la burocràcia: ja està bé de paperassa inútil, d’informes i algunes programacions que són lletra morta, que no llig ningú i que no serveix per a res.
4. Inversió en infraestructures: d’això l’IES Andreu Sempere en sap bona cosa. El centre reformat havia d’estar acabat el passat 27 d’abril. Van prorrogar les obres fins el 27 d’agost. Esta setmana ens han informat que a novembre de 2026 potser estiga acabant-se...
5. Valencià: es demana un model lingüístic que protegisca la llengua pròpia dels valencians i que evite la segregació de grups per motius lingüístics, i sense censura de continguts ni intromissions polítiques.
6. Estabilitat i drets laborals: millores bàsiques, òbvies, per als professionals de l’ensenyament, com en qualsevol altra professió: desconnexió digital, remuneracions per activitats extra (extraescolars, nocturnitats, etc.), reducció de la temporalitat, jubilació parcial i voluntària, etc.
7. Recuperació de salaris perduts: no volem cobrar més diners, volem recuperar el que hem perdut en els últims anys. També incrementar les remuneracions per funcions directives. En este punt és on potser hi ha més desinformació interessada. No tot són diners en la vida. Però sí que parlem de diners: volem recuperar el salari que ens han llevat en els últims anys.

La vaga indefinida a hores d’ara continua i és una vaga que, com diu la pancarta que hem estat passejant estos dies, és: “Per l’educació pública, de qualitat i en valencià”.

Siga quin siga el resultat final, ja és una vaga educativa històrica, com la de 1988, la que ens recorden alguns mestres veterans/es. Aquella va durar 22 dies. De moment en portem 10 dies. Tant se val. En el futur algú et farà una pregunta: on estaves tu en la vaga del 26?