Dos paràgrafs

Dos paràgrafs -diuen- és la mida, la grandària i l’extensió que la gent d’ara pot mantindre l’atenció davant d’un text, un llibre, un diari, un article. És a dir, tot el que siga llegit. Diuen que la culpa és de les xarxes socials i els dispositius electrònics: tauletes, mòbils i eixes merdes que ens tenen el cervell absorbit.

Dos paràgrafs és el temps màxim que vos puc tindre atents perquè llegiu o escolteu internament allò que vos vull contar. Així que, em veig obligat a sintetitzar -encara més- els meus textos. Sabeu que la síntesi és la tasca més difícil que ha d’aprendre un periodista? Veges tu, ja s’han consumit els dos paràgrafs. (encara que aquesta última frase podria ser un tercer paràgraf). Ho intentaré.