Punt i seguit, punt i final, punts suspensius... Martí i Pol ja en parlava d'alguns. En la llengua anglesa, dot significa "punt". Dimecres 28 de maig Maduixa Teatre (Sueca, València) va representar, en tres funcions dins del marc de la XXIV Mostra de Teatre, la seua obra de títol homònim. Un viatge de la mà de la tècnica metalingüística, com ja ens van sorprendre amb Consonants. Per la periodista Marta Rosella
Punt i seguit, punt i final, punts suspensius... Martí i Pol ja en parlava d'alguns. En la llengua anglesa, dot significa "punt". Dimecres 28 de maig Maduixa Teatre (Sueca, València) va representar, en tres funcions dins del marc de la XXIV Mostra de Teatre, la seua obra de títol homònim. Un viatge de la mà de la tècnica metalingüística, com ja ens van sorprendre amb Consonants.
Per la periodista Marta Rosella
Dot narra la historia de dos personatges; el mateix Dot, veu muda, i la Laia, font d'imaginació desbordada. La música, els suaus i versàtils moviments i els efectes visuals (llum i color) sobre una tela aparentment inert, no deixen lloc a una monotonia inicial, aconseguint que la història mantinga, des del començament i durant els aproximadament seixanta minuts que dura l'obra, un ritme vertiginós però segur.
Hi ha un "punt d'inflexió" que marca i subratlla el guió. És el moment en què els dos punts se separen...i s'enjogassen. Però, atenció; tots dos uniran una línia, que passarà per entrebancs i meravelles cromàtiques, horitzontals i verticals, i els seus protagonistes sortejaran -amb flamenc si cal!- malgrat la que els està caient, literalment.
Punt i coma. Laia no perd la seua obsessió per Dot. Pel punt, vull dir. Fins i tot el seu monyo és perfectament rodó.Té clar que vol conservar una paret blanca, blanquíssima. Aquesta fixació la porta a l'altre extrem; a pintar-la, inconscientment. Els puntets són plutja, mosques que emprenyen, són mar i aigua, són estels. Són les seues idees portades 'a posteriori': sensacions.
En definitiva, Maduixa Teatre fa una representació brillant per nens...i no tan nens. Destacaria la capacitat dels actors a l'hora d'interactuar amb el públic, entre ells mateixos, i, sobretot, en el nivell intuitiu d'un espai i temps que ni la Laia ni el seu company no poden palpar, i que és l'art de la sensibilitat. I punt.