Eco-xupi-publicitat

D'ara endavant pareu atenció i voreu com, per art de màgia, als mitjans de comunicació i les indústries culturals s'han multiplicat els continguts sobre cotxes ecològics**: híbrids, elèctrics, ecosostenibles, microhíbrids, con Ziritione... qualsevol nom per a, progressivament anar treballant una idea de fons: canvia el cotxe per un que no consumisca tant i ajuda a salvar la Terra de les teues pròpies barbaritats. Perquè està clar, conduir un cotxe elèctric ajuda a salvar el planeta de la destrucció (sarcasme).

No trobareu la més mínima referència en els grans titulars ni en els grans continguts ni en les grans presentacions, però (depenent del model la xifra pot variar una miqueta) aproximadament un 80% de la contaminació associada a un cotxe prové en realitat del seu Cicle Integral de Vida (CIV) i no de l'ús real. Però en desviar l'atenció sobre eixe fet sense importància (sarcasme) la publicitat** és una autèntica mestra.

El CIV, que mediambientalment és el que de veritat té pes específic, ho té en compte tot, és a dir, tota l'energia/contaminació que s'usa per a fer possible l'existència d'un automòbil: l'extracció de tots els materials, transportar-los, processar-los, ensamblar-los i reciclar-los una vegada s'acaba la seua vida útil. I això vol dir, d'entrada, que un cotxe elèctric (híbrid, a piles o eco-xupi-guai) contamina igual en un 80% que un normal de gasoil o gasolina. Perquè, no sé si els publicistes ho saben, però els fabricants els caguen tots per la mateixa línia de producció, usant el mateixos processos i sistemes de producció.

Si tenim en compte que un cotxe elèctric o híbrid, a més, equipa més bateries (fins a 20 en alguns models = més i més minerals), que s'han de canviar cada 3 anys o 700 cicles de recàrrega completa, potser el percentatge de contaminació del seu CIV siga encara més gran que el d'un cotxe normal. Si tenim en compte que l'electricitat que fa falta per a carregar eixes bateries no cau del cel, sinó que és la mateixa energia que usem a base de cremar combustibles fòssils per a la nevera, el forn i la torradora de pa, el percentatge encara es redueix encara més. I al final de la pel·lícula resulta que, tupem-tupem, tant se val que comprem un cotxe normal o un que no ho siga si no es canvies els modes de producció.

Humilment pense que la solució a la contaminació ocasionada pels cotxes passa per vàries coses, però alguna d'elles és tan senzilla com que no l'usem tant. I això no depén de cap publicista il·luminat ni de cap multinacional eco-irresponsable.

Germán Llorca
Mirades d'ARA

** Ja es va intentar fa més de 20 anys.

*** Fa escasos mesos s'ha publicat El mite de la natura en publicitat, de Pau Salvador i Peris. És més que recomanable per entendre com l'ecologisme associat als productes de consum s'ha convertit en una simple estratègia més de venda.