Eixiu al carrer, manifesteu-vos, alceu la veu...

Manifestar-se és un dret constitucional. Està emparat per la llibertat d’expressió. Forma part de la normalitat democràtica. El tema és que durant els últims anys, tal vegada, dècades, la població ha perdut la costum d’eixir al carrer a expressar allò que sent, a demanar el que considera seu i un dret. Els últims anys la gent s’ha acostumat a seure còmodament al sofà de sa casa o a opinar als bars i a les xarxes. Opinar en base al que escolta a titulars, sense llegir la noticia completa, o el que sent a tertúlies televisives, i també el que rep a reels o breu vídeos que a penes tenen context o si el tenen està totalment polaritzat i desacrediten la democràcia. Aquesta, com ja he dit moltes vegades, té molts errors o coses per millorar, però de moment, és el millor dels sistemes.

I em sembla curiós. Durant mesos i mesos, Alcoi, i moltes altres ciutats, han acollit concentracions per condemnar el genocidi a Palestina. Aproximadament des d’octubre del 2023 (i de manera mensual) quan Netanyahu va intensificar la destrucció de Gaza, en la que ja era aleshores la presó a cel obert més gran del món. I aquesta setmana, una vegada més, la plaça d’Espanya, que a més ha sigut escenari de multitud de concentracions i manifestacions de tota classe, acollia de nou aquest encontre. I les xarxes s’omplien de missatges en que es posava en tela de judici aquest dret a manifestació i es preguntaven perquè no es manifestaven pels greus incendis que està patint Espanya, el NOSTRE PAIS. Escolteu, que es pot fer tot, eh? Vull dir, que si aquesta concentració s’organitzara, també aniria molta gent. Igual que quan la DANA a València. I probablement, no aniríen els qui comenten a les xarxes còmodament des d’aquell sofà.

I aleshores, ja es mescla tot i es parla dels musulmans que ens volen reconquistar, i del dret de les dones (per allò del vel, entenc) i de mil coses més que ara no em venen al cap com a argumentaris que res tenen a veure amb el més important. I l’ego, l’ego de defensar primer el NOSTRE PAIS. Que escolta, em sembla bé també, però formem part del món, d’una globalitat i tot ens atany i ens afecta.

Concentrar-se per denunciar els assassinats que s’estan cometent a Palestina, no és recolzar a Hamás. És recolzar el dreta  la vida, el dret a la pau, és recolzar els drets humans. Aleshores vindrà qui diga: i per què no ens manifestem davant altres guerres? Primer, aquesta és una manera de justificar que no ens manifestem per res. I en segon lloc, açò fa molt que va deixar de ser una guerra, és un GENOCIDI. Genocidi implica exterminar o eliminar de manera sistemàtica a un grup d’humans per motiu de raça, étnia, religió, política o nacionalitat. És el que va fer Hitler als camps de concentració nazi i és el que està fent Netanyahu a Gaza i tota Palestina sense escrúpols i sense que ni tan sols Europa alce la veu per denunciar-ho o impedir-ho. I davant aquesta ràbia i frustració, hi ha algunes persones que volen que la seua veu siga escoltada. No sé que podem fer nosaltres a nivell individual, de fet, és algo que em genera molta frustració des de fa mesos. De les poques coses que es poden fer és precisament, concentrar-se per dir en veu alta el que hauria d’estar ocorrent: que pare el genocidi. I no és una qüestió de a quin costa polític es pertany, és una qüestió de drets humans. Sé i entenc, que de vegades, és difícil comprendre la dimensió d’un assumpte tan complex (ni jo mateix acabe d’entendre tot el que ocorre), però vos convide a deixar de banda les qüestions polítiques per un moment, i a conèixer de prop les histories real de les persones que allí estan patint aquell infern.

Seguiu, per exemple, a la periodista Almudena Ariza, de TVE, al seu perfil d’Instagram comparteix històries de persones reals que li arriben, doncs ha sigut durant molt de temps corresponsal allà. Les històries amb noms i cognoms ajuden a connectar i empatitzar millor amb el problema, que si bé té darrere molts interessos polítics, ideològics, armamentistes i de capital, afecta de manera directa a persones de carn i ossos. Persones, també xiquets i xiquetes menuts, que estan sent assassinades o morin de fam davant el bloqueig de l’ajuda humanitària. I també, llegiu textos amb context. Està bé veure la televisió, però llegir i escoltar per nodrir el cervell i les reflexions i pensaments, va molt més enllà de quatre arguments solts que ens poden arribar. Llegiu textos periodístics de corresponsals, de mitjans independents d'interesos polítics i econòmics i dels que no ho son també, perque també hi ha informació de qualitat, per molt que molts s'emprenyen en dir que els periodistes som el pitjor...hi ha grans professionals que contrasten la informació, que tenen bones fonts i que poden contar la realitat i el que ocorre amb rigor.

Ah, i escolteu, no tingueu por d'opinar diferent a la vostra mare, pare, germà, amic, cosí, veí...la democràcia també contempla la diversitat de pensaments i reflexions. Açò ens enriqueix com a societat i a com a éssers humans. L'estima no està renyida amb una opinió diferent ;) 

Així que sí, manifestem-se per açò, pels incendis i la mala gestió, per la DANA i la mala gestió, pel que siga que necessiteu expressar, dir i alçar la veu. Manifestar-se, com dic, forma part de la democràcia i la llibertat d’expressió.