Les noces de plata de la Mostra d'Alcoi ens deixen una setmana farcida de varietat. Teatre de text, dansa, teatre d'humor, drama, infantil...El divendres, el Ballet de la Generalitat ens presentà Clàssics, al Calderón. Una proposta que va començar fluixa però que va anar in crescendo. Pepe Sacristán ha estat l'encarregat de tancar la Mostra amb la seua interpretació poètica d'Antonio Machado. I per a rematar, 'Cositas buenas Quartet', al Casablanca amb un nou ple de gom a gom.
Per Marta Rosella Gisbert Doménech.
Els joves ballarins de la companyia van agradar, especialment, per les seves interpretacions del ballet més clàssic. Els coreògrafs Yoshua Cienfuegos, Rafa Darder i Paolo Mohovich prenen, com a punt en comú, la tècnica de la dansa clàssica i la desenvolupen de diferents maneres sobre músiques de Bach, Haendel, Tchaikosky i Hildemint. Especial, molt especial, la darrera peça, una aproximació a la cultura popular i a la idea del ritme de la vida quotidiana. Impecable.
Pepe Sacristán
Després, el Principal va acollir Caminando con Antonio Machado. L'obra, dramatúrgia i direcció de José Sacristán, amb Aurora Martínez posant color i més veu als poemes de Don Antonio al violoncel, va encisar als amants del poeta que es trobaven entre el públic.
El teatre d'Alcoi va tornar a "la Sevilla de la seva infància", a aquell sol, lluny dels dies blaus. Un viatge tendre i càlid que ens arrima a la persona i al personatge.
Per Marta Rosella Gisbert Doménech.