El becari Deportivo

Per sumar un miserable punt, l’equip ha de lluitar tot el partit i córrer com si cada partit fos una eliminatòria de play-off. Les lesions musculars ja estan apareixent i no ens les traurem de damunt fins que la transició cap a la Segona Divisió A estiga completada. Cada setmana afrontem una cursa d’obstacles i, per posar-ho encara més difícil, ara no n’hi ha prou amb un aprovat; fa falta, com a mínim, un notable en tots els aspectes del joc. La categoria de plata és, en definitiva, com la carrera investigadora a Espanya.

Has de treballar dur, però moltes vegades això no serà suficient si no tens la sort necessària.

Si l’Alcoyano es poguera comparar amb un jove investigador, el seu perfil seria el d’un pobre becari que just ha iniciat la seua tesi doctoral. Està molt perdut i no sap cap on tirar. Cada vegada que avança en la seua investigació, apareixen nous reptes i dificultats, com la falta de finançament. A més a més, resulta que no és tan brillant com els seus companys de despatx. Aquest jove investigador, en definitiva, sembla tindre totes les paperetes per no complir els seus objectius.

Quina alternativa tenim? El professor ens va dir que només ens queda treballar i confiar en les nostres possibilitats, però sense deixar de ser desesperadament realistes. Tornant al tema que interessarà més als lectors, després del partit del passat dissabte trobe que sóc un poc més optimista, perquè remuntar un partit com el d’Osca no és gens fàcil. No sé si tindrà a veure amb el treball o la sort, però crec que no m’equivoque si dic que la primera victòria està més prop que mai. Els petits passos, i ho dic per experiència, son més importants del que ens pensem.

Però no ens enganyem: si l’Alcoyano torna a la Segona Divisió B no serà cap sorpresa. Si pel contrari continuarem un any més al nostre cel particular, l’alegria seria encara més gran que la del ascens. Només d’imaginar-ho ja tinc la pell de gallina. Al cap i a la fi, pareix més factible la permanència del Deportivo que no la meua futura continuïtat a la universitat espanyola. Més val això que res, no?

GUILLERMO J. PÉREZ