El bolet de Gran Canària

Precisament l’univers del futbol està ple de tòpics i dites famoses. Per exemple, em ve al cap una que els alcoianistes vam tindre molt present al partit del passat dissabte: “Es juga millor amb deu que amb onze jugadors”. La frase, no cal dir-ho, és d’Helenio Herrera, sens dubte un dels millors entrenadors de ha donat el futbol.

Si al minut 17 l’àrbitre expulsa un jugador rival, el primer que es pensa és que tot serà més fàcil, però, no sé què em passa, la percepció que tinc sempre és la contraria. Si deixem de banda la meua naturalesa pessimista –o, millor dit, no excessivament optimista–, crec que qualsevol avantatge, ja siga al futbol o a la vida, té el seu revers. El cas de l’Alcoyano - Las Palmas és prou senzill d’explicar: un equip es troba, de sobte, amb un jugador més al camp. L’ansietat inicial es substituïda per un excés de confiança en la victòria o, almenys, en traure un resultat positiu. L’altre conjunt, per la seua banda, farà tot el possible per superar l’adversitat i tindrà que multiplicar els esforços. O pensàveu que els canaris anaven a quedar-se en els braços creuats? Si el partit es poguera representar gràficament, el Deportivo seria una línia plana, mentre que l’equip canari equivaldria a una línia ascendent, amb alts i baixos, sí, però molt més dinàmica.

Sempre s’ha d’esperar una resposta del rival, i possiblement en este punt l’Alcoyano no va estar massa encertat, sobre tot en el segon temps. Evidentment, no va saber gestionar el seu avantatge numèric. I si damunt et claven un gol al minut 88, després d’una jugada plena d’infortunis, com a mínim això et deixa amb cara de bacora i amb la sensació de que, en realitat, es juga pitjor contra deu que contra onze.

Per cert, recordeu quan va ser l’última vegada que va perdre un partit el Deportivo? Si no tinc mala memòria (Gràcies, Internet!), va ser davant l’Hospitalet al Collao, el 21 d’abril. Ha plogut molt des d’eixe dia i, encara que està mal dir-ho, crec que ja tocava cabrejar-se –perdó per l’expressió– una miqueta amb l’Alcoyano. A més a més, si la frase del senyor Herrera ha resultat ser bona, ací en tenim una de millor: un bolet és una lliçó.

GUILLERMO J.PÉREZ