El calendari

No és una bona idea això de mirar els dies que queden, o la planificació a mig i llarg termini. Carpe diem, que deien els antics. La realitat, però, ens mostra un món cada vegada més pendent del futur -de l'incert futur- eixa categoria espacial que no existeix físicament.

A vegades la temptació de parlar sobre la meua vida és molt (massa) gran; podríem dir que sempre he sigut un exhibicionista encobert, però hui crec que està justificat. Les darreres cinc setmanes vaig estar a l'IES Pare Eduard Vitòria exercint (o el que siga) com a professor en pràctiques. De tots els records i experiències que he viscut, em quede amb la gestió que fa del calendari l'alumnat de segon de batxillerat, és a dir, el curs anterior a l'educació superior. A l'hora de posar la data d'un examen, ja siga ordinari o extraordinari, han desenvolupat un sisè (o setè) sentit que els adverteix de la coincidència amb una altra prova, encara que en estes coses una bona agenda -i un llapis curt- encara fa més bon paper. La planificació i la gestió del futur són, sense cap dubte, dos de les competències més importants que estan adquirint les noves generacions. Això mateix pensava el diumenge quan va finalitzar el partit de l'Alcoyano a Sant Andreu.

Queden deu partits per finalitzar la temporada regular o, el que és el mateix, només un 25% dels punts. L'equip inicia aquesta tercera (i última) avaluació amb l'objectiu de poder accedir a la prova de selectivitat -el play-off- sense buscar una nota massa alta. Siguem realistes i sincers: els tres partits anteriors han dibuixat un panorama poc optimista que ens deixa a dos jornades dels quatre primers. Per altra banda, tampoc hem de abusar del fatalisme i el tremendisme: la temporada de l'ascens estàvem en una situació molt pareguda i amb menys partits per poder reaccionar. És a dir, preocupem-nos, però intentem confiar al mateix temps.

La cursa de cinc equips pareix que finalment serà de sis. El Sant Andreu, per fi, s'ha clavat en la lluita pel play-off. Es tracta d'un problema més al que hem d'afegir el goal-average perdut amb equips con l'Hospitalet o el Llevant B i un altre que no sembla gaire important però que pot complicar l'últim tram de la temporada.

Amb una lliga de 21 equips sempre hi ha un que no juga cada jornada. Per coses de l'atzar, al Deportivo li toca descansar l'última setmana de la lliga regular, és a dir, que si no milloren els resultats ens podem veure abocats a un final d'infart on seriem simples convidats de pedra. Això d'acabar una setmana abans que els demés, ara per ara, és una situació que pot jugar en contra dels interessos alcoianistes. Si la resta dels equips fans els deures, tindran una setmana més de marge que fins i tot podrien no utilitzar. En aquest escenari, el menys favorable, els transistors no farien falta. És l'hora del temps i de la reacció.