- L’any que ve, que sol·liciten voluntaris psicòlegs a la porta del Campament per a fer tests psicotècnics. És una bona manera de detectar els ximples, amargats, traumatitzats, envejosos i covards que van als llocs avassallant
Vull, amb aquestes paraules, homenatjar totes aquelles persones que fan coses per altres persones sense rebre res a canvi, més enllà d’insults i menyspreus. Especialment els Samarites i David Ponsoda. De la mateixa manera, escric aquestes paraules per a intentar —amb la màxima educació— mostrar el meu rebuig enèrgic (amb insults elegants inclosos) als ximples que ho critiquen tot, fent un ús covard de les xarxes socials. Com deia aquell gran actor i director de cinema, protagonista de pel·lícules de Berlanga: «Váyanse ustedes a la mierda».
El primer que vaig a fer és identificar-me i no amagar-me darrere de les xarxes socials com fan els covards amargats que paguen els seus complexos, traumes, enveges i problemes insultant i criticant tot allò que la resta de gent, de bon cor i amb grans iniciatives, organitza. Bé siga el Campament Reial, la Cavalcada, les Festes de Sant Jordi, la Setmana Modernista, una enjuntada amb els amics a l’estiu o el sopar de Nadal. Eixos són els bons, i si les coses ixen malament, no passa res, perquè com diu el refrany: qui fa tot el que pot, no està obligat a més.
Com vos deia, em dic Natxo Lara Jornet, soc periodista i no m’amague en les xarxes socials com els ximples que han criticat cruelment la decisió de suspendre el Campament Reial d’Alcoi.
Tontos, inútils, desgraciats i maleducats són alguns dels qualificatius que dedique a aquestes persones. I m’heu de creure quan dic que m’he esperat 24 hores abans d’escriure aquestes línies per mantindre la compostura i l’educació que, de manera tan sàvia, m’han transmés els meus majors. Ahir tirava foc per la boca.
Sou uns covards i uns imbècils sense solució. I vull transmetre als Samarites, i en especial a David Ponsoda, tot el carinyo i l’agraïment del món per tot el que fan. Organitzen un acte meravellós de manera altruista, hipotecant durant anys el temps que haurien d’estar amb els seus xiquets i, a més, costant-los diners de la seua butxaca. Perquè el Campament es prepara durant un any sencer i, la nit d’abans, els ajudants treballen sense descans. I quan es tanca, encara han de desmuntar-lo i arribar, la majoria de vegades, tard a la Cavalcada.
L’any passat ja vaig presenciar en directe com un energumen, davant de desenes de xiquets, va insultar un voluntari del Campament perquè el va fer tornar arrere en la cua. Resulta que havia fet el típic “truco” d’agafar entrades a les 9 del matí i pujar a les 12. Després volia colar-se dient que tenia entrada per a les 9, mentre els que tenia davant eren de les 12. Aquell desgraciat maleducat em va amargar el matí.
Enguany, amb el millor criteri possible, el Campament ha sigut suspés per la previsió de l’oratge, i eixos quatre ximples han criticat la decisió i han demanat que els tornaren els diners del donatiu (tonto del cul, saps què vol dir la paraula donatiu?), generant un malestar molt profund entre la resta d’alcoians que no som tan ximples. També demanaven prioritat per a fer-se el xocolate i els xurros que, sense haver de fer-ho, s’anaven a donar a la Plaça de Dins “perquè ells havien pagat els cinc euros”.
El primer que demane als Samarites és que continuen avant amb els seus projectes, perquè quatre tontos del cul no poden acabar amb tanta il·lusió ni amb tants anys d’èxit absolut.
La segona cosa que els demane és que, l’any que ve, sol·liciten voluntaris psicòlegs a la porta del Campament per a fer tests psicotècnics. És una bona manera de detectar els ximples, amargats, traumatitzats, envejosos i covards que van als llocs avassallant i exigint de manera desmesurada allò que ells consideren que s'ha de fer.
I tot açò és aplicable, com deia, a qualsevol acte que s’organitza durant l’any. Ser membre de l’Associació de Sant Jordi ja és professió de risc, perquè et veuen amb la xapa de l'ASJ i el primer que fan és insultar-te, provocar-te o, directament, no fer cas de les indicacions. No són molts els que integren aquesta banda de tontos festerets, però cada vegada n’hi ha més. I són festers de més de 40 anys en la seua filà, o joves de 20 anys que ja apunten maneres… de ximples.
En fi, gràcies Samarites, gràcies voluntaris, gràcies ASJ, gràcies regidors, gràcies pares i mares que eduquen els seus fills en valors “normals” i, per favor, polítics del món: menys envair països i més regular les xarxes socials. Que per a utilitzar-les t’hages d’identificar i validar qui eres. Així, el 90 % dels tontos que insulten per les xarxes es cagarien damunt i ja no ho farien.
Que vinguen carregats!