El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Jordi Sancha García, Fill d'Emilia García Vilaplana, morta en DomusVi Alcoi el 15 d'Abril de 2020

Jordi Sancha García

“El cant dels ocells”    

Va ser el moment més àlgid de l'homenatge, Hirosi Fuij interpretava magistralment amb la seua infinita Dolçaina, “El cant dels ocells” de Pau Casals, mentre familiars o afins dels 74 persones mortes en Domusvi Alcoi, depositaven 74 roses blanques en memòria i record de les víctimes mortals d'aquell desastre ocorregut a l'interior dels murs de l'antic Hospital Civil d'Oliver.

 Peça musical d'estil melancòlic, que versa de la benvinguda que donaven els ocells a través dels seus cants al messies naixcut.

 

Hui no nomenaré  cap tema polític, ni molt menys a la gestora de la Residència d'Ancians DomusVi d'Alcoi, hui no toca, l'homenatge del passat dissabte 25 de Març al Parc de la Glorieta d'Alcoi, era per i per a homenatjar, i sobretot recordar a tots i cadascuna de les víctimes d'aquella primavera de 2020 en DomusVi Alcoi.

 

El dissabte va ser per fi el dia que els familiars vam poder donar de manera unísona un homenatge i record, de llei, obligatori i merescut, per la memòria de les víctimes i per la lluita dels familiars en un llarg i tediós procés judicial. Però seria injust només nomenar les famílies que han emprés la batalla judicial, les que no, mereixen el mateix o igual reconeixement i respecte de tots, al final el dolor és igual i compartit per totes la famílies, i ací no cap distinció de cap classe, d'una manera o d'una altra, tots lluitem per saber la veritat, i mai, mai de la vida ens rendirem fins a donar el merescut descans a la memòria dels nostres, i encara que res ni ningú ens podrà retornar al familiar, lluitarem perquè aquesta desgràcia no torne a ocórrer.

 

Va ser una vesprada de moltes abraçades, abraçades sinceres, reconfortants, mirades cristal·lines per l'emoció i el record. Van haver detalls i presències molt significatives, veure a ex-treballadors/res entre els assistents, que van esclafir a plorar en el moment d'agraïment en la seua labor de tractar de cuidar dels nostres fins al seu últim sospir, perquè sempre, els familiars hem reconegut la seua labor, la seua lluita en unes condicions laborals penoses, però que no van deixar mai de costat als nostres. Significativa també va ser la presència de Manuel Pérez Bosch, exdirector mèdic de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària quan va ser intervingut el Geriàtric i es va trobar el que es va trobar, i sense que ningú li ho demanara, va denunciar públicament el cas omís per part dels responsables de Geriàtric DomusVi d'Alcoi de les indicacions d'aquesta unitat.

 

Emocionant va ser també escoltar a Ramón Climent i Francesc Sempere, en dos discursos continguts però sincers, amb moltes veritats i sense mitjanies, i espere que la classe política assistent de tots les vessants e ideologies, prengueren bona nota de l'exposat en totes dues lectures, perquè jo personalment em vaig fixar en les cares, i no degué ser un bon glop, e igual és molt esperar, però qui sap si servisca d'alguna cosa, tots estaran en contacte amb els seus caps de llista en les imminents eleccions autonòmiques, però el que s'ha dit, hui no dedicaré línies als polítics, no és el dia.

 

Esment especial i total agraïment a tota la Directiva de la AFADomusVi, per la seua perseverança en la celebració de l'acte, i el resultat d'aquest, emotiu i subtil com mereixia el mateix, i sobretot en la figura de Josele el nostre president, una persona de les quals val la pena conéixer en aquesta vida, malgrat que haguera sigut millor conéixer-li per altres motius, però que cal tindre quall i presència per a ser la veu de tots els familiars i la seua incansable labor al costat de la totalitat de la directiva, aqueix agraïment passe el que passe en els jutjats serà etern. El seu discurs va ser la guinda perfecta de l'acte, que si ja era difícil fer-ho després de les intervencions de Ramón i Francesc, perquè va estar senzillament meravellós en les seues conclusions i agraïments.

 

Agrair el suport també d'altres Associacions presents, la unió fa la força, i anar plegats en aquests moments és molt d'agrair, perquè encara que a Alcoi és on per desgràcia va haver-hi el major ràtio de morts/residents, no cal deixar d'oblidar i recalcar, que en altres Residències de la Comunitat Valenciana i Espanya van ocórrer fets semblants als denunciats a Alcoi, i qualsevol mort evitable mereix ser denunciada i investigada com qualsevol una altra, és una lluita de varis, de molts.

 

I per a acabar, malgrat el dolor passat i per passar, de la incertesa, i de les incògnites, el Diumenge em vaig adonar que el dolor trau el millor de les persones, i en els familiars dels afectats tant d'Alcoi com d'altres poblacions a través d'altres Associacions, hi ha molta qualitat humana, sinceritat i respecte, i si, dic respecte i saber estar, perquè psicològicament el passat i per passar és per a alguna vegada perdre les formes, però estarem molt per damunt de grans fons d'inversió i dels nostres polítics, mai ens rendirem i seguim en la baralla, els nostres morts s'ho mereixen, i mai de la vida caiga en l'oblit, i sobretot, que mai de la vida es torne a repetir.