El 'Capitán Trunyo'

La pel·lícula no és que siga roïna, és que és esperpèntica. Res, absolutament res se salva en la poc més d'hora i mitja que dura. Una història inconsistent, una fotografia abominable, unes escenes llargues, pesades i sense sentit, uns efectes especials que ni a les pel·lícules més cutres de televisió i (per l'amor dels deus!) una de les pitjors seleccions d'actors i d'actrius de la Història del cine universal (fins i tot una pedra s'adona que, o bé no saben actuar -especialment Natasha Yarovenko i Manuel Martínez... - o bé sobreactuen fins provocar la vergonya -sobretot Gary Piquer i Alejandro Jornet-). Al final, si la veus, t'has de riure per com les imatges van succeïnt-se sense trellat ni forrellat. Però no crec que qui pague els diners que val l'entrada ho faça perquè pense que és una pel·lícula d'humor. Lletja amb ganes.

No sóc conscient d'haver escrit mai sobre les polítiques públiques de subvenció i menys de subvenció de productes culturals. Però aquest exemple és massa explícit de com no s'han d'utilitzar els diners de totes i de tots com per a deixar-lo passar fàcilment. No em malinterpreteu: aquesta afirmació no és per a res una esmena a la validesa de les polítiques de subvenció (protecció, foment, estímul... els podeu dir com vulgueu) que s'apliquen des de les administracions (en indústria, agricultura, noves tecnologies, investigació, promoció exterior...). Ni tan sols és una crítica a les que específicament afecten l'àrea cultural, perquè en les seues variants, totes formen part d'allò que en diuen "fer política". És una crida a que es revisen millor els mecanismes de control en la concessió d'aquestes ajudes. Que es fiscalitzen tots els cèntims i que s'usen amb una miqueta més se cap. No sé què hauran posat l'ICO, la Filmoteca Valenciana, la Generalitat Valenciana ni la Ciutat de La Llum d'Alacant (institució, dit siga de passada, que també és un forat negre-negre en ell mateixa) en el Capitán Trunyo, però tots eixos dinerets, definitivament, podrien haver tingur un destí millor.

Com dic moltes voltes, no sé això com es fa. Potser el Capitán Trueno (i ací no tinc gens en compte la revisió ideològica, qualitativa o històrica d'aquest personatge de l'Espanya del Franquisme que també podríem fer) era una bona excusa per rendibilitzar una de les icones de l'imaginari col·lectiu de moltes persones, però la pel·lícula serà un fracàs comercial rotund i això ho veu, fins i tot, un talp amb les ulleres de sol posades dins un cau fosc.

GERMÁN LLORCA
Equip d'AM