No és freqüent fer troballes d’aquesta naturalesa que sens dubte té un valor patrimonial i històric molt important.
Encara no s'ha fet cap treball d'arqueologia, però els estudis preliminars indiquen que les construccions podrien ser dels segles X i XI de l'època musulmana, quan a les comarques hi havia presència berber i havien de defensar el territori.
Muro està d’enhorabona amb un nou descobriment arqueològic que suma elements al seu patrimoni cultural. El descobriment ha estat realitzat gràcies a les darreres eixides de camp realitzades pel Centre d’Estudis Contestans (CEC), que han localitzan al menys quatre fortificacions de pedra en sec. Les fortificacions eren inèdites fins el moment i estan situades en diferents punts de les serralades del terme municipal de Muro.
Els primers estudis, sense haver fet encara ningún treball d’arqueologia, fan pensar que aquestes fortificacions podrien a l’època musulmana i, probablement entre els segles X i XI. De fet, segons Pere Ferrer del CEC, “es vinculen amb una època en què la presència berber a les nostres terres és àmpliament documentada, i aquestes construccions podrien ser testimonis materials dels primers assentaments fortificats en el paisatge muntanyós del Comtat i Comarques Centrals”.
No és freqüent fer troballes d’aquesta naturalesa que sens dubte té un valor patrimonial i històric molt important. El conjunt arquitectònic contribueix a conèixer millor el passar i les primeres formes d’ocupació defensiva.
Totes aquestes construccions es troben realitzades amb tècnica de pedra seca i presenten un estat actual d’arrasament o inacabament, amb alçàries conservades que oscil·len entre els 40 i 50 centímetres, pel que s’observa a simple vista. Malgrat aquest estat, destaquen per la seua monumentalitat, amb murs que poden arribar fins als tres metres de grossària i llargàries properes als vuitanta metres lineals.
L’Ajuntament de Muro vol posar en valor aquesta troballa i reafirma el seu compromís amb la protecció, estudi i eventual restauració d’aquestes fortificacions. Tot i que es troben en estat de ruïna, la presència de la pedra original al voltant de les estructures suggereix que una intervenció conservadora podria ser viable amb el suport de les administracions competents. I és que el consistori entén que la dimensió del descobriment podria permetre que les fortificacions esdevinguen en un futur pròxim espais emblemàtics i de referència dins del patrimoni històric i arqueològic de la localitat, a la vegada que es puguen oferir noves oportunitats per dinamitzar culturalment el territori en base als lligams amb la història més antiga.
El regidor de Patrimoni de Muro, Sergi Silvestre, ha volgut “agrair públicament la tasca de recerca i catalogació del patrimoni que està duent a terme el Centre d’Estudis Contestans al nostre terme municipal i a tota la comarca del Comtat” i és que “són capaços de tornar a la vida històries oblidades i posar ordre a un passat que en molts casos s’havia desdibuixat per al gran públic o que com ara amb aquestes fortificacions directament estava esborrat de la història i que ara cal investigar, conservar i protegir”.